La població mundial arriba als 8.000 milions de persones

L'informe de Perspectives de la Població Mundial de l'ONU situa a l'Índia com el país més poblat de cara a 2030 per davant de la Xina i indica que la població mundial podria arribar als 8.500 milions per a 2030, una xifra que podria ascendir als 9.700 milions en 2050 i a 10.400 milions en 2080.

"Enguany s'aconsegueix una fita. (...) Aquesta és una ocasió per celebrar la diversitat i reconèixer la nostra humanitat comuna mentre ens meravellem amb els avanços en matèria de salut, que han reduït dràsticament les taxes de mortalitat materna i infantil", ha asseverat Guterres.

Responsabilitat col·lectiva

No obstant això, ha expressat que es tracta d'un recordatori de "la responsabilitat compartida de cuidar el planeta" i de la necessitat de reflexionar sobre "els compromisos que no s'han complert". En aquest sentit, ha recordat la importància de fer front a crisi com la del coronavirus, la climàtica o els conflictes armats: "el món està en perill".

"Encara vivim en un món amb desigualtat de gènere, on es vulneren els drets de les dones i se'ls neguen serveis bàsics. Les complicacions durant els embarassos i parts continuen sent la principal causa de mort de dones d'edats compreses entre els 15 i els 19 anys", ha lamentat.

Reduir desigualtats

Per això, ha defensat que si bé la xifra és una "fita numèrica" és important "centrar-se en la gent" i ha recalcat que les polítiques centrades en reduir la natalitat "no tindran un gran impacte en el creixement poblacional a nivell mundial".

A més, ha instat a "reduir l'enorme abisme entre els quals tenen molt i els qui no tenen res" atès que "ens dirigim a un món ple de tensions i desconfiança, de crisi i conflictes". "Els fets parlen per si mateixos. Una sèrie de multimilionaris controla tanta riquesa com la meitat més pobra del món. L'1% més ric del món s'embutxaca una cinquena part de la renda mundial i els habitants dels països més rics tenen una esperança de vida de fins a 30 anys major que els pobres", ha alertat.

En aquest sentit, ha posat l'accent en el fet que "a mesura que el món s'ha anat enriquint i ha anat prosperant durant les últimes dècades, les diferències també han augmentat" i ha estipulat que es tracta de "tendències a llarg termini" que inclouen "l'acceleració de la crisi climàtica i la disparitat en la recuperació enfront de la pandèmia".

"Mentre les emissions i les temperatures continuïn augmentant, ens dirigim directament a la catàstrofe climàtica. Les inundacions, les tempestes i les sequeres estan devastant països que a gairebé no han contribuït a l'escalfament global. La guerra a Ucraïna se suma a les actuals crisis, (...) que afecten en major mesura a les economies en desenvolupament", ha puntualitzat.

Causa i efecte

L'ONU ha advertit que el creixement de la població és "una causa i alhora una conseqüència del progrés lent en matèria de desenvolupament" i ha assenyalat que s'ha produït un augment de la població de més de 65 anys a pesar que cada vegada són més els països que registren un descens de les seves poblacions.

En l'actualitat, dos terços de la població mundial viu en un país on la taxa de natalitat és inferior a 2,1 naixements per dona, una mitjana que podria implicar un creixement nul a llarg termini. Es preveu que la població de 61 països o regions disminueixi en almenys un 1 per cent entre 2022 i 2050 a causa dels seus nivells baixos de natalitat i, en alguns casos, a les seves altes taxes d'emigració.

Més de la meitat de l'augment de la població mundial previst fins a 2050 es concentrarà en vuit països: Egipte, Etiòpia, l'Índia, Filipines, Nigèria, el Pakistan, República Democràtica del Congo i Tanzània. No obstant això, es preveu que siguin els països de l'Àfrica subsahariana els que contribueixin amb més de la meitat del creixement de la població mundial previst per a 2050.

Situació en països pobres

Els països amb una major taxa de natalitat tendeixen a ser aquells amb menor renda per càpita, tal com assenyala el document del Departament d'Assumptes Econòmics i Socials de Nacions Unides (DESA), que ha incidit en què l'augment de la població s'ha concentrat als països més pobres, els quals la majoria se situen a Àfrica subsahariana.

"A pesar que el creixement poblacional magnifica l'impacte mediambiental del desenvolupament econòmic, l'augment dels ingressos per càpita és el principal impulsor de patrons de producció i consum insostenibles", indica el text, que apunta que són els països amb majors rendes els que emeten més gasos d'efecte d'hivernacle, i no els que compten amb major índex de població.

"La relació entre el creixement de la població i el desenvolupament sostenible és complexa i multidimensional", ha sostingut Liu Zhenmin, sotssecretari general d'Assumptes Econòmics i Socials de l'ONU. "El ràpid creixement de la població fa més difícil l'erradicació de la pobresa, la lluita contra la fam i la desnutrició, així com l'expansió de la cobertura dels sistemes de salut i educació", ha continuat.

D'altra banda, ha insistit, l'abast dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment els relacionats amb la sanitat, l'educació i la igualtat de gènere, "permetrà reduir els nivells de natalitat i revertir el creixement de la població mundial".

No obstant això, en la majoria dels països de l'Àfrica subsahariana, així com en algunes zones d'Àsia, Amèrica Llatina i el Carib, la proporció de població en edat de treballar (entre 25 i 64 anys) ha augmentat a causa de les recents reduccions de la natalitat.

Això, segons l'informe de l'ONU, ofereix una oportunitat "per aconseguir un creixement econòmic per càpita accelerat", si bé els països amb poblacions que estan envellint han de prendre mesures per "adequar els programes públics al nombre creixent de persones majors, incloent-hi l'establiment de sistemes universals d'atenció mèdica i de cura a llarg termini i millorant la sostenibilitat dels sistemes de seguretat social i pensions".