TikTok i els satèl·lits ajuden Ucraïna a contenir la guerra

A primera hora del matí del 24 de febrer de l’any passat, les tropes de Rússia van penetrar a la veïna Ucraïna per quatre fronts, posant en marxa una invasió militar que, a través de bombardejos, ha tornat Europa a les lògiques del segle XX. A priori, el majúscul desequilibri entre els dos exèrcits feia presagiar una ràpida victòria del Kremlin. Tot i això, un any després, Kíiv segueix resistint l’avenç rus. Tot i que en ple 2022 la infanteria i l’artilleria –que semblaven del passat– segueixen determinant el curs de la guerra, aquesta ha estat marcada per la tecnologia, reconvertida en aliada bèl·lica essencial. L’ús de la tecnologia explica dues històries poderoses. D’una banda, la poca traça de la maniobra militar russa, embussada en la manca de coordinació entre els comandaments i els soldats. De l’altra, l’èxit estratègic ucraïnès, clau per a la reconquesta del territori i per impulsar la batalla de propaganda a internet. L’ús de tota mena d’eines electròniques no ha decidit la guerra, però sí que està ajudant a decantar la balança.

Onada de ciberatacs

Abans de desplegar les seves tropes per terra, mar i aire, grups vinculats a Moscou van llançar una onada de ciberatacs contra el Govern de Volodímir Zelenski amb la intenció de col·lapsar el trànsit web i infectar els sistemes de les administracions. Rússia va clavar el primer cop, tant als carrers i camps d’Ucraïna com a la xarxa. La seva superioritat militar havia de ser aclaparadora. Tot i això, els ucraïnesos van aconseguir contenir l’avenç rus i revertir-lo a Kíiv o Khàrkiv, forçant un replegament de l’enemic.

Aquest fracàs s’explica, en part, per la manca de connectivitat de l’Exèrcit rus. El Kremlin tenia artilleria, tancs, avions, drons i satèl·lits, però no ràdios eficients que permetessin la comunicació entre dirigents i tropes. Fa un any, es creia que la ciberguerra seria un eix central del conflicte. «Va suposar una disrupció important, però al final no ha estat un factor condicional», explica Raquel Jorge Ricart, investigadora del Reial Institut Elcano experta en política tecnològica, digital i de ciberseguretat. Kíiv no només va aconseguir neutralitzar les agressions informàtiques russes sinó també contraatacar. Això va ser possible gràcies a l’ajuda de gegants empresarials com Microsoft i de col·lectius digitals com Anonymous, però també gràcies al seu robust teixit de pimes tecnològiques i experts informàtics, preparats per a la guerra des que Rússia es va annexionar Crimea el 2014.

A l’inici de la guerra, per proveir-se de tecnologia capdavantera, Kíiv va acudir principalment a empreses privades, moltes de les quals han vist una oportunitat de provar els seus productes. Dos dies després de l’inici de la invasió, el magnat Elon Musk va activar els serveis de Starlink a Ucraïna, una constel·lació de milers de satèl·lits de baixa òrbita de l’empresa aeroespacial SpaceX, el rol de la qual ha estat vital per garantir una connexió estable a internet de l’Exèrcit i els ciutadans i evitar actes russos de sabotatge. També és el cas de Clearview AI, una controvertida empresa d’intel·ligència artificial que ha prestat els seus sistemes de reconeixement facial a Ucraïna. Una hàbil estratègia comunicativa ha portat Kíiv a avalar una guerrilla propagandística de mems o a retransmetre a TikTok l’experiència personalitzada dels seus soldats al front.