De l’iPhone a ChatGPT: la tecnologia que utilitzes està fabricada per mans pobres

La roba barata i les sabates de moda que portes probablement han sigut confeccionades en condicions de precarietat pels treballadors de fàbriques a països com Bangla Desh, Myanmar, Indonèsia o la Xina. Fins i tot podrien ser fruit del treball forçat. Amb la tecnologia passa el mateix.

Tot i que no ho vegem, un fil invisible connecta el mòbil d’última generació que guardes a la butxaca, les nostres xarxes socials preferides i la intel·ligència artificial que tant ens fascina amb països del sud global on la mà d'obra és molt més barata, especialment a l’Àfrica subsahariana o el sud-est d’Àsia. No és un fil, sinó la cadena de subministrament global. Una realitat que va més enllà de l’extracció de minerals essencials per a la fabricació de dispositius tecnològics com el liti, el coltan o el cobalt.

És el cas del famós ChatGPT, un programa capaç de simular una conversa humana i respondre a tota mena de preguntes dels usuaris gairebé en temps real. Fins i tot resumir textos complexos en termes simples, fer els deures, compondre música o escriure una novel·la imitant un estil literari. A l’interactuar amb la màquina pot semblar que fa màgia, però aquesta impressió és lluny de la realitat. El sistema, que ja utilitzen més de 100 milions d’usuaris al mes, ha sigut programat per aprendre de milions de dades que extreu d’internet.

Desigualtat postcolonial

El 18 de gener, una investigació de la revista ‘Time’ va destapar que OpenAI, la companyia responsable d’aquest xatbot havia subcontractat treballadors a Kenya perquè revisessin el seu bon funcionament. Utilitzar la informació que treu de la web porta ChatGPT a cometre errors importants i fins i tot a replicar missatges d’odi. La missió dels empleats kenyans és testar el programa una vegada i una altra i marcar les respostes errònies. La categorització permet reduir els biaixos i perfeccionar les respostes. Aquesta tasca és vital, però tot i així el seu salari equivalia a 2 dòlars per hora treballada.

La decisió d’externalitzar aquestes tasques a Kenya evidencia una relació postcolonial desigual entre els gegants tecnològics i les nacions en via de desenvolupament. El salari que es paga als treballadors kenyans és superior a la mitjana del país, però és molt lluny dels 14,71 dòlars per hora que cobren els empleats dels Estats Units per la mateixa tasca. Altres càrrecs d’aquesta empresa cobren entre 192.000 i 273.000 dòlars a l’any. Després de la multimilionària inversió que va fer Microsoft al gener, OpenAI està valorada en 29.000 milions.

«Cada vegada hi ha més treballadors disposats a competir de forma salvatge per accedir a salaris cada cop més baixos. Aquest model s’estén pel món».

— Ekaitz Cancela, periodista i investigador

«Cada vegada hi ha més treballadors disposats a competir de manera salvatge per accedir a salaris cada cop més baixos», explica a EL PERIÓDICO l’investigador en tecnopolítica Ekaitz Cancela. «És un model que s’està estenent per tots els racons del món».

Asimetria nord-sud

Aquesta realitat és lluny de ser una anomalia. OpenAI va subcontractar aquests treballadors a través de Sama, una empresa californiana que gestiona centres a Kenya i Uganda per fer les tasques més mecàniques i a què recorren altres gegants del sector com Google, Walmart, Microsoft o Meta. Si quan fas ‘scroll’ a Facebook i Instagram no veus vídeos d’assassinats, violacions o maltractament animal no és perquè no existeixin, sinó perquè aquests empleats els han vist i els han eliminat abans. Amb el conseqüent impacte psicològic que això suposa.

Sama es descriu com una companyia ètica amb la missió d’utilitzar l’economia digital per donar oportunitats a gent vulnerable. No obstant, enfronta demandes per treball forçat, tràfic d’éssers humans i repressió dels <strong>sindicats</strong>, que també inclouen Meta. Una d’aquestes denúncies la va interposar el maig passat Daniel Motaung, un treballador indirecte del gegant de les xarxes socials. «Quan ets pobre, és difícil negociar les coses en un entorn laboral», va explicar a ‘The Africa Report’. «Tot i que puguin crear sindicats, aquests empleats ho farien en el marc de països vulnerables com Kenya que no poden negociar amb aquestes multinacionals i on la desprotecció laboral és enorme», afegeix Cancela. La pressió internacional sí que ha aconseguit que Sama deixi de donar serveis de moderació a la companyia liderada per Mark Zuckerberg.

Benefici econòmic

Com passa en d’altres indústries com la tèxtil i l’agroalimentària, les empreses tecnològiques de l’hemisferi nord s’aprofiten d’un sud on es concentren feines poc valorades i mal pagades. La deslocalització els suposa un important benefici econòmic. A més de rebre subsidis dels països que les volen captar i estalviar-se problemes laborals i els salaris dels treballadors en països més rics, companyies com Meta, Alphabet (matriu de Google) o Microsoft exploten els buits legals de les lleis globals sobre impostos per deixar de pagar uns 2.800 milions de dòlars, segons un estudi del 2020 de l’oenagé ActionAid. Aquest incentiu no fa altra cosa que perpetuar aquesta asimetria de poder.

«Com menys desenvolupat és el país més gran és la penetració d'aquestes empreses»

— Ekaitz Cancela

Fa més d’una dècada que Apple concentra la major part de la producció delsiPhonea la Xina. L’escalada de tensió entre Washington i Pequín ha fet que la companyia de la poma i altres pesos pesants de la indústria com Google, Amazon o Microsoft traslladin part de la fabricació dels seus productes a països com el Vietnam, l’Índia o Tailàndia per reduir la seva dependència del gegant asiàtic. Tot i que part d’aquesta estratègia respon a raons geopolítiques, les empreses continuen prioritzant la seva butxaca. Els ingressos anuals dels fabricants xinesos s’han triplicat els últims 10 anys fins a superar els 8.820 euros, segons l’Oficina d’Estadística del país. En la nova destinació la mà d’obra és molt més barata.

Aquesta lògica d'extracció vampiritzadora apunta a una direcció cíclica. «Com menys desenvolupat sigui el país més gran serà la penetració d'aquestes empreses», apunta Cancela. «Exploten els països i els seus recursos perquè és l’única manera d’assegurar els seus guanys i competir amb un país sense drets laborals com la Xina». Aquest és el model cap on anem.