Turquia anuncia l’acceptació de Finlàndia a l’OTAN, però manté el veto a Suècia

Turquia ratificarà en les pròximes setmanes l’entrada de Finlàndia a l’OTAN. Suècia haurà de continuar esperant. Així ho ha explicat aquest divendres el president turc, Recep Tayyip Erdogan, en una roda de premsa conjunta amb el seu homòleg finlandès, Sauli Niinistö, que ha viatjat a la capital turca, Ankara, per rebre les notícies, que ja circulaven des de fa uns dies. Després d’aquest anunci, Hongria, l’altre país de l’OTAN que encara no ha ratificat l’adhesió dels dos estats nòrdics, ha avançat que després de diversos ajornaments el 27 de març votarà l’entrada de Finlàndia, i deixarà també Suècia al marge. Perquè un país es pugui unir a l’Aliança, tots els parlaments de tots els països membres han de ratificar l’entrada d’aquest nou Estat.

«Turquia és un dels països que defensa més ferventment la política de portes obertes de l’OTAN, però creiem que la nostra seguretat ha de ser considerada, i així ho marquem en l’acord trilateral que vam firmar a Madrid amb Suècia i Finlàndia», ha dit Erdogan aquest divendres, amb referència al pacte que els governs turc, finlandès i suec van assolir en la cimera de l’Aliança Atlàntica de Madrid a l’estiu, a través del qual els dos països nòrdics van poder començar el seu procés d’adhesió a l’OTAN. 

«Des d’aquesta firma, Finlàndia ha fet passos concrets, així que avui hem decidit començar el procés de ratificació del nostre Parlament a l’entrada finlandesa. Esperem que sigui quelcom profitós per al nostre país i per a l’Aliança sencera. Creiem que Finlàndia té i tindrà un rol molt important en el reforç de l’OTAN», ha continuat el president turc. 

Ara, en paraules d’Erdogan, s’espera que el Parlament turc pugui portar a terme aquesta ratificació en les pròximes setmanes. El temps apressa, perquè Turquia celebrarà eleccions parlamentàries i presidencials el 14 de maig, i la Cambra baixa turca serà dissolta a mitjans d’abril. S’espera, per tant, que la ratificació de Finlàndia arribi abans d’aquesta data; la de Suècia, ha dit Erdogan, haurà d’esperar.

«El nostre veí»

«Aquest pas és molt important per a Finlàndia –ha dit Niinistö davant Erdogan–, així que gràcies. Però tenim un veí, Suècia, amb qui compartim molt més que objectius i desitjos... Tinc la sensació que la nostra pertinença a l’OTAN no serà completa sense ells. Amb Suècia tenim una infinitat de connexions; som països germans. Espero que en la cimera de Vílnius, l’OTAN tingui ja 32 membres». 

Aquesta cimera tindrà lloc al juliol, serà després de les eleccions turques, i ha sigut posada com un límit psicològic perquè el país anatoli ratifiqui, finalment, l’adhesió de Suècia a l’Aliança Atlàntica. Molts experts consideren que el veto turc al país escandinau es deu al fet que Erdogan, en campanya electoral, busca mostrar-se com un home fort davant Europa.

La tasca de convèncer el president turc –si és que ho continua sent després dels comicis– es preveu complicada. «Nosaltres tenim les nostres línies vermelles en la lluita contra el terrorisme, i vam entregar a Suècia una llista amb 124 terroristes que volem que siguin extradits al nostre país. Però no ho han fet. El primer ministre suec pot ser molt bona persona, clar que sí, però el que ens importa a nosaltres són els passos concrets. I no ho han fet», s’ha queixat Erdogan. 

Suècia, com va demanar Turquia en l’acord trilateral de Madrid, ha adaptat la seva llei antiterrorista a les exigències turques, però el Govern d’Estocolm ha explicat en diverses ocasions que no pot entregar els suposats «terroristes» que Turquia demana, perquè és la justícia sueca la que decideix sobre les extradicions, i aquesta considera que els deportats, si fossin enviats a Turquia, no tindrien accés a un judici just.