La NASA anuncia que per primera vegada una dona i un home afroamericà aniran a la Lluna

Amb el llançament, previst per al 2024, l’agència establirà una presència tant científica com humana a llarg termini a la superfície del satèl·lit

Els tripulants que aniran a la Lluna

Els tripulants que aniran a la Lluna / Arxiu

Redacció

La NASA va presentar els quatre primers astronautes, inclosa una dona i un afroamericà, que tripularan missions Artemis, amb les que l’agència projecta tornar a la Lluna, 50 anys després de les missions Apol·lo, així com també a Mart. Els astronautes són de nacionalitat nord-americana (tres) i canadenca (un). Es diuen Christina Koch, Victor GloverReid Wiseman i Jeremy Hansen.

En un multitudinari acte celebrat, a les cinc de la tarda (hora peninsular), al Centre Johnson de l’agència espacial a Houston, conduït pel cap d’astronautes Joe Acaba, van ser anunciats els elegits que s’aventuraran als voltants de la Lluna a la missió Artemis II. El seu llançament està previst per a finals del 2024, segons va confirmar en el mateix acte l’administrador de la NASA, Bill Nelson. Els tripulants viatjaran fins a la Lluna, faran la volta i tornaran a la Terra en uns 10 dies. 

Es tracta dels nord-americans Gregory R. Wiseman, com a comandant, l’afroamericà Victor J. Glover com a pilot, i els especialistes de missió Christina Koch, també de la NASA, i Jeremy Hansen, aquest últim astronauta de la CSA (Canadian Space Agency). Canadà és un soci destacat de la NASA en el desenvolupament del programa Artemis.

L’equip viatjarà a bord de la nau espacial Orion de la NASA en la primera prova de vol amb tripulació del Programa Artemis, el pla de l’agència per establir una presència tant científica com humana a llarg termini a la superfície lunar. Serà el pas previ per portar humans a Mart en les pròximes dècades.

La missió, d’aproximadament 10 dies de durada, posarà a prova els sistemes de suport vital de la nau Orion, unida al mòdul de servei de l’ESA, per demostrar les capacitats tècniques necessàries per viure i treballar en l’espai profund d’una manera que els humans puguin fer, informa la NASA.

Artemis II es basa en l’exitosa prova de vol Artemis I, que va llançar una nau Orion sense tripulació, muntada sobre el coet SLS, en un viatge d’uns 2,25 milions de quilòmetres més enllà de la Lluna per provar els sistemes abans que els astronautes volin a bord dels sistemes en una missió a la superfície de la Lluna.

Programa Artemis

El llançament d’aquest programa espacial, impulsat per les grans agències del món, ha sigut definit com l’enlairament d’una nova era de l’exploració espacial. «La ‘generació Artemis’ és la generació que vol tornar a trepitjar la Lluna en benefici de tota la humanitat: per impulsar nous descobriments científics, per explorar el potencial econòmic i per inspirar els futurs exploradors espacials», va explicar l’administrador general de la NASA, Bill Nelson. «Aquest programa és una cosa molt gran. Serà la primera vegada que Europa arribi a la Lluna», va dir Josef Aschbacher, director general de l’Agència Espacial Europea (ESA).

La missió Artemis II sortirà de la Terra, orbitarà al voltant de la Lluna i tornarà al seu planeta mare. El vol durarà uns deu dies i, liderat per quatre astronautes, servirà per posar a prova les tecnologies necessàries per als viatges espacials de llarga distància amb humans a bord. 

Si tot avança segons el previst, el 2025 s'enlairarà el vol més important d’aquest programa: Artemis III, la primera missió lunar tripulada del segle XXI. Més de cinquanta anys després que Neil Armstrong forgés les primeres empremtes humanes al terra lunar, el programa Artemis aconseguirà les primeres trepitjades d’una dona fora del nostre planeta. També serà la primera vegada que una persona de color protagonitzi una caminada lunar. Fins ara, els únics a caminar sobre la Lluna han sigut els 12 homes, blancs i nord-americans de la generació Apol·lo.