Sud-àfrica adverteix que haurà d’arrestar Putin si assisteix a la cimera dels BRICS

La llibertat de moviments de Vladímir Putin per viatjar sense traves pel món és cosa del passat. L’ordre d’arrest emesa al març contra el president rus pel Tribunal Penal Internacional (CPI), que l’acusa de ser presumptament responsable de crims de guerra per la deportació forçosa de milers de nens ucraïnesos a Rússia, comença a tenir conseqüències. Les autoritats de Sud-àfrica han conclòs que hauran d’arrestar Putin si assisteix en persona a la cimera dels BRICS que se celebrarà el mes d’agost al seu territori. Una obligació que es deriva de l’adhesió de Pretòria a l’Estatut de Roma, que va servir per crear el tribunal. «No hi ha cap altra opció que arrestar Putin. Si ve aquí, haurem de detenir-lo», ha dit un alt càrrec sud-africà al ‘Sunday Times’.

Com molts altres països del sud global, Sud-àfrica no ha condemnat la invasió russa d’Ucraïna ni s’ha afegit a les sancions contra Moscou promogudes des d’Occident. No en va, el mes de febrer, en ple aniversari del primer any de l’agressió militar del Kremlin, Pretòria va acollir al seu territori unes maniobres navals junt amb Rússia i la Xina que van irritar diverses capitals occidentals. Però res d’això l’eximeix de complir les seves obligacions internacionals. D’acord amb el diari britànic, el Ministeri d’Exteriors sud-africà va rebre recentment el dictamen d’una assessoria legal instant-lo a complir l’ordre d’arrest. D’una altra manera, sostenia, incorrerà en una violació de les seves obligacions internacionals i de la mateixa llei sud-africana. 

La cimera dels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) es presentava com una oportunitat d’or perquè Putin pugui demostrar que han fracassat els intents d’Occident de convertir-lo en un pària internacional. Però ara aquesta es podria ara haver tancat. Sud-àfrica es disposa a recomanar-li que participi en la cimera per videoconferència per evitar potencials sorpreses desagradables. Des que va començar la invasió d’Ucraïna, el líder del Kremlin només ha fet una desena de viatges a l’estranger, gairebé tots a països aliats d’Àsia central.  

Atacs en territori rus

Els seus problemes no acaben aquí perquè en una aparent resposta als bombardejos russos de divendres contra diverses ciutats ucraïneses, que van deixar almenys 23 morts, Rússia ha patit almenys dos atacs o sabotatges en les últimes hores. En un d’aquests, un explosiu col·locat al costat d’una línia fèrria va fer descarrilar un tren de mercaderies que portava combustible i material de construcció a la província de Briansk, fronterera amb el nord d’Ucraïna i utilitzada com a nus logístic per a l’«operació militar especial», segons van confirmar els mitjans oficials russos. Només un dia abans un atac ucraïnès va matar quatre persones en aquesta mateixa província, d’acord amb el seu governador.  Paral·lelament, aquest dilluns, una altra explosió va fer caure diversos pals de la línia elèctrica a la regió de Leningrad. 

Ucraïna no ha reivindicat aquestes últimes accions, a diferència del que va fer diumenge, després que els seus drons volessin diversos dipòsits de combustible a Sebastópol, seu de la flota russa del mar Negre a la Crimea annexionada per Moscou. Una portaveu del Ministeri de Defensa ucraïnès va afirmar que l’atac forma part dels preparatius per a l’«ofensiva a gran escala que tothom està esperant». El seu compte enrere ha començat, d’acord amb el creixent nombre d’atacs dels dos bàndols. 

Nova onada de bombardejos sobre Ucraïna

Per segona vegada en tres dies, els militars russos van llançar una onada de bombardejos amb míssils de creuer sobre diverses ciutats ucraïneses. Almenys 34 persones van resultar ferides. La pitjor part se la va emportar Pavlohrad, una ciutat industrial pròxima a Dnipró, al centre del país, on nombrosos edificis residencials, empreses i diverses escoles van resultar perjudicats. 

En anticipació de la contraofensiva amb què Ucraïna vol canviar la dinàmica bèl·lica dels últims mesos, les autoritats al servei de Rússia als territoris ocupats haurien donat instruccions a la població de Zaporíjia perquè es prepari per a una possible evacuació, segons el Centre Nacional de la Resistència Ucraïnesa. Aquesta organització, al servei de Kíiv, també informa que a Crimea s’haurien donat instruccions per tenir a punt els refugis antiaeris en cas d’«amenaça».