La policia rural de la Xina, en l'ull de l'huracà per assetjar agricultors

Entre les exigències del cos policial es troba obligar els pagesos a arrencar el blat que creix al voltant d'estanys perquè és "antiestètic"

La policia rural de la Xina, en l'ull de l'huracà per assetjar agricultors

La policia rural de la Xina, en l'ull de l'huracà per assetjar agricultors / Arxiu

EFE

Demanar a un agricultor que arrenqui el blat de moro plantat al voltant del seu estany perquè és "antiestètic", atrapar gallines que no estan en gàbies per a evitar que defequin a tot arreu, prohibir a un granger tendir una corda entre dos arbres per a penjar la roba o fer proves d'habilitats agrícoles als agricultors. Aquestes són algunes de les exigències que fa el nou cos de policial rural de la Xina als agricultors. La recentment creada força policial, encarregada de supervisar les pràctiques agrícoles i rurals, ha estat objecte d'una onada de crítiques ciutadanes per les seves tàctiques suposadament intrusives i abusives cap als agricultors, difoses en vídeos virals.

La força, denominada "nongguan" o "gestió agrícola" en xinès mandarí, es va establir oficialment el gener de 2023 com a part d'una reforma institucional del Consell d'Estat que buscava combinar els equips existents sense recursos ni personal addicionals, segons ha informat el diari hongkonés South China Morning Post. No obstant això, la labor d'aquests agents aviat s'ha convertit en tema d'actualitat després de la publicació en les xarxes socials xineses d'algunes de les seves actuacions que han indignat als internautes.

Aquests vídeos, molts ara censurats i eliminats dels llocs web i plataformes de xarxes socials del gegant asiàtic, han rebut milers de comentaris on els usuaris han qualificat les accions del personal de gestió rural com a "ridícules" i massa intrusives. Un altre factor que no ha ajudat a la imatge del nou equip d'aplicació de la llei rural ha estat el seu uniforme, idèntic excepte per un braçalet al de la força de gestió urbana de la Xina, coneguda com a "chengguan", que té mala reputació per fer servir tàctiques d'intimidació i violència contra els venedors ambulants il·legals.

A més, una llista d'adquisicions de material per a aquesta força rural en la prefectura de Nyingchi a la regió occidental del Tibet que es va fer pública a l'abril passat també va provocar qüestionaments, ja que incloïa equips similars als que usen les forces antidisturbis, com a ulleres de visió nocturna, blocadors de senyals, armilles a prova de punyalades i bastons paralitzants.

"Puc entendre per què la policia antidisturbis necessita aquest equip, però per què els grups de gestió rural també els necessiten? Què faran amb els grangers?", ha preguntat un usuari en Weibo, similar a Twitter, bloquejat al país asiàtic.

Davant les creixents crítiques, el Ministeri d'Agricultura i el seu òrgan de comunicació, el diari Farmer's Daily, van intervenir per a aclarir que algunes d'aquestes accions estaven fora de la potestat de la policia rural i que els agricultors no necessitaven certificats per a conrear. El professor associat en la Universitat de Singapur Alfred Wu, citat pel South China Morning Post, ha considerat que la situació reflecteix un temor públic profundament arrelat sobre l'aplicació de la llei a nivell local després de tres anys de controls per la COVID-19.

"El poble xinès ha vist com els funcionaris locals es van tornar tan poderosos durant el bloqueig per la COVID-19, que fins a un guàrdia de seguretat arribava a decidir si una persona podia o no sortir de la seva casa", afirma Wu.