Les autoritats australianes han anunciat aquest dilluns l'indult a Kathleen Folbigg, a la presó des de fa dues dècades per l'assassinat dels seus quatre fills, després de revisar-se el cas arran d'una investigació coordinada per una científica espanyola que vinculava els decessos a problemes genètics.

Folbigg va ser condemnada el 2003 a 40 anys de presó per la mort entre el 1989 i el 1999 dels seus fills Caleb, Patrick, Sarah i Laura -, quan aquests tenien entre 19 dies i 18 mesos. Posteriorment, se li va rebaixar la condemna a 30 anys el 2005. Ella ha apel·lat sense èxit en diverses oportunitats la seva condemna, defensant la seva innocència i assegurant que els seus fills van morir per causes naturals a la localitat de Hunter Valley, a uns 120 quilòmetres de Sydney.

El cas es va reobrir arran d'una carta enviada el març del 2021 a les autoritats australianes per un centenar de científics -inclosos dos premis Nobel- per sol·licitar l'indult i l'alliberament immediat de Folbigg. Consideraven que aquestes morts es podrien deure a una rara mutació genètica.

El paper d'una immunòloga espanyola

Un equip de científics, coordinat per la immunòloga espanyola Carola García de Vinuesa i liderat pel danès Michael Toft Overgaard, va concloure el 2020 que les morts dels nadons de Folbigg podrien ser deguts a causes genètiques.

La investigació científica, publicada a la revista especialitzada Europace, de l'Associació Europea de Cardiologia, vincula una mutació genètica (CALM2) de dues filles de Folbigg, Sarah i Laura, amb la mort sobtada cardíaca.

A més, l'estudi, conformat per un equip internacional de 27 científics, va constatar que els nens portaven variants rares d'un gen que mata rosegadors per atacs epilèptics.

Indultada després de 20 anys empresonada

L'indult es produeix després que l'exjutge Tom Bathurst, que estava a càrrec de la revisió del cas, hagi arribat a la conclusió que "hi ha dubtes raonables sobre la culpabilitat de Kathleen Folbigg per cadascun d'aquests delictes", ha precisat Daley.

A la revisió del cas s'ha tingut en compte que hi ha la possibilitat raonable que tres dels nens de Folbigg morissin per causes naturals, mentre que les proves de coincidència i de tendència sobre la mort del quart nadó no van ser consistents, d'acord amb les conclusions de Bathurst.

La dona, de 55 anys, ha estat posada en llibertat després de rebre l'indult de la governadora de Nova Gal·les del Sud, Margaret Beazley, i s'ha refugiat en una granja al nord de l'estat al costat de la seva amiga i fèrria defensora, Tracy Chapman.

En un comunicat, Chapman ha agraït el suport rebut i ha afirmat que els últims 20 anys "han estat terribles per a Kathleen", sobretot pel "dolor i el patiment que ha hagut de suportar després de la pèrdua dels quatre fills". "A tots ells els troba a faltar cada dia", ha afegit en referència als menors morts.

L'advocada de Folbigg, Rhanee Rego, també s'ha pronunciat públicament. Considerat l'indult com un "moment decisiu d'un viatge llarg i dolorós" i ha expressat que el cas exposa que el "sistema legal pot cometre errors". "Aquest cas ha de revifar la discussió per enfortir les interaccions entre el dret i la ciència, per fer reformes importants perquè el sistema legal prengui decisions basades en la millor evidència científica disponible, no en l'especulació", ha dit en declaracions a la premsa local .