Una carretera escènica, una ruta senderista i un espai temàtic són les tres propostes d'aprofitament turístic de les tines enmig de vinyes de la comarca del Bages. Les tines enmig de vinyes són un patrimoni únic al món que es concentra a la zona de les Valls del Montcau i més concretament als municipis de Mura, Talamanca i el Pont de Vilomara i Rocafort. La singularitat de les construccions està en què se situaven al mig de les vinyes o a les seves proximitats per fabricar-hi i emmagatzemar-hi el vi. Ara, un projecte encarregat per la Diputació de Barcelona planteja posar en valor aquest patrimoni per aprofitar-lo com a reclam turístic. Actualment hi ha inventariades fins a 125 tines.

Una de les propostes més destacades del treball passa per la creació de l'espai temàtic de la Vall del Flequer. Segons un dels autors del projecte d'aprofitament turístic de les tines, Rafael de Villasante, de l'empresa ATLAS IP, s'ha d'oferir una 'experiència viva i actual del significat de les tines' i dotar-les de més atractiu.

En aquest sentit, es planteja la necessitat que la Vall del Flequer, un dels punts amb major concentració de tines, i on ja hi existeix un sender panoràmic condicionat, es converteixi en un espai on es pugui reviure la tradició. Per això es proposa que es faci alguna plantació de vinya a la zona i que s'hi ofereixin activitats relacionades amb el món el vi i la gastronomia que donin un valor afegit a la visita.

El treball també proposa la creació d'un recorregut per carretera que permeti visitar aquest patrimoni. Aquest recorregut es plantejaria com un itinerari senyalitzat amb diversos serveis per als visitants, com zones d'aparcament, miradors i zones de pícnic. També s'hi proposa crear una ruta senderista resseguint les zones on es concentren aquest tipus de construccions.

La idea dels autors del treball és que el patrimoni de les tines bagenques atregui primer el públic familiar i general i que a partir d'aquí es pugui convertir en un reclam turístic per un públic especialista, com senderistes o aficionats a l'enoturisme, interessats a aprofundir més en el seu coneixement.

De Villasante diu que el projecte ha de convertir les tines en llocs accessibles i visitables i recomana la creació d'un centre d'acollida. Un dels possibles indrets d'aquest centre d'acollida serien les tines dels Tres Salts, al terme de Talamanca. Aquesta, però, és només una proposta que s'apunta en el treball, ja que es tracta d'un patrimoni privat.

Entre d'altres qüestions, el treball planteja aprofitar l'efecte de Sant Benet de Bages i de Barcelona per a atraure visitants a aquest patrimoni, així com el pas de diferents rutes turístiques pel territori, entre les quals hi ha el Camí de Sant Jaume. Un dels principals objectius del treball és que l'explotació turística d'aquest recurs reverteixi directament en les poblacions.

La presentació del treball 'Estratègia i disseny de productes turístics per a les tines de Talamanca, Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort' s'ha fet aquest dimarts al centre cívic del Pont de Vilomara i Rocafort. En aquest equipament hi ha el Centre d'Interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que allotja una exposició permanent dedicada a les tines.

A l'acte hi han assistit el president delegat d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Josep Mayoral, l'alcalde de Mura i president del Consorci per la Promoció Turística de les Valls del Montcau, Martí Perich, l'alcalde del Pont de Vilomara i Rocafort, Cecilio Rodríguez, l'alcalde de Talamanca, Josep Tarin, i el director dels serveis territorials a la Catalunya Central del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Maria Palau. Tots han coincidit en l'esforç col·lectiu que s'ha fet des d'aquestes institucions per posar en valor aquest patrimoni singular i únic al món i utilitzar-lo com a dinamitzador de l'economia de les poblacions.

Un patrimoni únic al món

Segons Mayoral, les tines serveixen per 'explicar què es feia i com es vivia i treballava en aquest territori'. El responsable de l'àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona ha destacat la singularitat d'aquestes construccions, ja que són úniques al món. També ha posat de relleu la identitat que donen al territori de les Valls del Montcau i ha dit que per aquest motiu són elements que poden ser un atractiu turístic que generi activitat econòmica al territori.

Actualment, les tines enmig de vinyes ja estan reconegudes com a bé cultural d'interès local. Les institucions municipals i el Consorci de les Valls del Montcau han fet els tràmits perquè siguin declarades bé cultural d'interès nacional i que tota la zona sigui reconeguda com a zona etnogràfica.

El treball per posar en valor les tines enmig de vinyes es va iniciar poc abans del 2004 impulsat pel Consorci de les Valls del Montcau. Aquest any suposa una fita en la recuperació d'aquest patrimoni perquè és quan es va culminar un primer inventari de les tines que hi ha distribuïdes en aquests tres municipis. Se'n van comptabilitzar fins a 103 i actualment, un cop actualitzat, la xifra ja arriba fins a les 125, un 40% de les quals estan rehabilitades.

Fer el vi in situ per evitar que es malmetés el raïm

Les tines al mig de vinyes són construccions de pedra, morter de calç i impermeabilitzades a l'interior amb rajoles envernissades d'un color vermellós. Es tracta de construccions que utilitzen la tècnica de la pedra seca, amb voltes de filades de pedres planes que es van tancant progressivament. Habitualment tenen dues entrades, una per la part superior, que és per on entrava la verema i s'abocava sobre brescats de fusta per trepitjar-la, i una altra a la part inferior, on hi havia una boixa, que és com una aixeta, que servia per extreure'n el vi. Normalment, en aquesta part baixa s'hi construïa una barraca de vinya de pedra seca per protegir la boixa, guardar-hi eines i fins i tot, dormir-hi alguna nit.

L'inventari de tines que es va completar l'any 2004 va comptabilitzar 103 tines, la majoria situades a l'entorn de la Vall del Flequer i la Riera de Mura. La principal peculiaritat d'aquestes construccions és que estan situades al mig de vinyes, de forma aïllada i lluny dels masos o masies. El més habitual a altres indrets de Catalunya és que les tines se situïn adossades a les cases de pagès. A més, algunes estan disposades en grups, de manera que es podien compartir eines com la premsa entre diferents pagesos.

La majoria de construccions daten dels segles XVIII i XIX, quan el Bages era una de les principals comarques en plantacions de vinya. En molts casos, els propietaris dels masos cedien parcel·les als rabassaires per plantar-hi vinya a canvi del pagament d'una part de collita. Normalment, les vinyes que conreaven els pagesos estaven a tres o quatre quilòmetres d'allà on residien i els camins estaven en molt mal estat, de manera que la collita es feia malbé si es transportava. Per això es va iniciar la construcció de les tines al costat de les vinyes, que estalviaven el cost del transport. En les tines s'hi emmagatzemava el raïm i hi fermentava un cop xafat.

Es calcula que al Bages hi havia hagut uns 37 grups de tines, amb 85 recipients amb capacitat per a uns 9.073 hl. La fil·loxera, que va malmetre les vinyes a partir de l'any 1892, va ser una de les causes de l'abandonament d'aquestes construccions.