Cardona salda un deute amb la mineria vint anys després del tancament

"La història de Cardona el segle XX és la història de la mina, fonamentalment". Ho deia ahir l'alcalde, Josep Maria Sala, instants després de descobrir el monument que recorda els 60 anys d'explotació de la potassa i, molt especialment, els qui des del 1930 fins al 1990 hi van perdre la vida.

L'estrena del conjunt escultòric, obra de l'artista manresà Ramon Oms, pretenia saldar un deute històric: el de retre homenatge a una activitat que va marcar profundament Cardona durant sis dècades.

La presència de les més de 400 persones que, malgrat el fred intens, es van congregar a l'esplanada del recinte de la mina Nieves (algunes de vingudes expressament des de punts com a Astúries o Cantàbria, familiars de miners morts) posava de manifest la rellevància del moment, i com de viu és encara aquest passat miner a Cardona, malgrat que es compleixen pràcticament 20 anys del cessament de l'activitat.

Ahir, autoritats i extreballadors de les galeries cardonines coincidien a posar de relleu que la mina va ser més que un motor econòmic per a la població, i que el seu tancament va suposar una duríssima estocada per a un municipi que en 60 anys, els que van del 1900 al 1960 (vegeu el gràfic), va duplicar la seva població de la mà, essencialment, de l'explotació de la conca potàssica.

Una flama permanent

La inauguració del monument, presentat com a memorial, va estar presidida per una emotivitat continguda, però que es palpava. L'entorn, el de les antigues instal.lacions, i el públic present, miners, exminers i familiars de miners morts, hi posava l'accent.

L'alcalde cardoní va posar en relleu en el seu parlament que en aquests 60 anys d'explotació de la potassa "Cardona va assolir un gran desenvolupament econòmic, però alhora també va ser a costa del sacrifici de molta gent". Per aquest motiu, Sala subratllava que el monument, "s'erigeix especialment" als 77 miners morts en aquestes sis dècades, els noms dels quals resten ara gravats en el conjunt escultòric. "A ells, i d'una manera indirecta a les seves famílies, que varen patir el trauma de la mort i les seves conseqüències de desemparança econòmica i social", va afegir Sala.

L'acte es va obrir amb la descoberta del conjunt monumental per part de l'alcalde i de Victoria Esquivel, que va perdre el seu marit a la mina l'any 1952. El conjunt és de bronze i reprodueix, a escala real, la figura d'un miner d'acord amb una de les fotos més anti- gues de les mines de Cardona que es guarden a l'Arxiu Municipal.

El monument es completa amb una barrina i un llum de carbur, eines associades tradicionalment a la mineria. Al costat de l'estàtua, s'ha col.locat el monòlit que recorda els noms de totes les persones que van perdre la vida a la mina entre els anys 1929 i 1990.

Després de la descoberta, Josep Maria Sala va procedir a l'encesa del llum de carbur, flama permanent en record dels miners morts. Joaquim Galera, un dels exminaires impulsors de la creació del monument, va destacar que la figura del miner simbolitzava la més tradicional, "la del que treballava en les condicions més dures, la de la pala, les espardenyes i el llum de carbur".

En aquesta línia, Salvador Romero, en nom dels antics minaires, va destacar i alhora va expressar el seu desig que els que visitin el Parc Cultural de la Muntanya de Sal -el complex turístic a l'entorn de les antigues instal.lacions mineres i on hi ha des d'ara ubicat el monument- hi sàpiguen copsar el sacrifici del miner".

Monument a peu pla

L'alcalde va aprofitar el seu parlament per posar en relleu que Cardona "deu la seva existència a la Vall Salina", va destacar les virtuts del conjunt escultòric, "fet amb un material noble, el bronze amb fosa, i pensat per moure's entre la gent. És un monument viu, per això no és damunt d'un pedestal, inaccessible", sinó a peu pla.

L'acte es va cloure amb una ofrena floral al monument i el llançament, enmig d'un profund i respectuós silenci de tots els presents, de 77 salves en honor dels 77 treballadors que van perdre la vida a les galeries.