Tot i que Celestí Riera, nascut a Balsareny però ara veí de Navàs, ha viscut sempre a pagès, la seva relació amb els Traginers neix d'un fet gairebé anecdòtic. Gairebé mig segle després continua participant en la festa amb la mateixa il·lusió.

Després de tant temps, recorda com va introduir-se en la festa?

Jo sóc nascut a Balsareny, tot i que ara estic establert a Navàs, i sempre he viscut a pagès, envoltat d'animals. Com que m'agradava cuidar les mules i els rucs, els veïns de la casa del costat un dia em van dir que els portés la mula a la festa dels Traginers de Balsareny. Des d'aleshores no hi he faltat mai.

Què ha significat per a vostè aquesta festa?

Jo m'ho passo molt bé. La veritat és que tampoc no espero durant tot l'any que arribi la festa, perquè després de tants anys ja és quelcom que he normalitzat. Però sí que em fa il·lusió, perquè m'agrada molt tant des de dins com des de fora. Participo en tot allò que em diuen, i amb il·lusió. Enguany, m'han dit que he de conduir l'animal que ha d'anar a buscar la núvia, i jo content.

Com valora els Traginers de Balsareny?

No he vist mai cap altra festa de traginers. Una vegada vaig estar a punt d'anar a la de Vilanova i la Geltrú, però finalment no vaig poder. Així que no la puc comparar amb altres festes, però només cal que donis un cop d'ull al teu voltant, o que vegis la cavalcada. És una festa que ja fa anys que està consolidada i que no perd força amb els anys, perquè hi ha tot un seguit de persones compromeses amb la festa que la mantenen.

Qui millor que vostè per explicar l'evolució de la festa?

Quan vaig començar hi havia les típiques festes de Sant Antoni, però no era res consolidat. Ha estat amb les dècades i l'esforç constant de molta gent que hem arribat on som.

Què me'n diu del relleu generacional?

Ho veig una mica magre. És cert que ara s'està fent una gran tasca, des de l'organització mateixa, per potenciar la festa a les escoles i que els nens vagin agafant el gust pels Traginers. Però hi ha una generació al mig que s'ha perdut, i si mires els traginers d'avui, la majoria són grans. Els joves d'avui no estan gaire disposats a seguir la tradició, tot i que hi ha de tot. Per això és important que els petits s'hi impliquin més.

Però, es pot ensenyar a ser traginer?

Jo crec que no. És veritat que es pot anar a les escoles, ensenyar què és aquest món, fer pedagogia i transmetre l'amor a la feina, però també és veritat que una bona part de tot això es porta a dins.