Miquel Vilardell és el cap de Medicina Interna de l'Hospital de la Vall d'Hebron. Va viure la infantesa i una bona part de la joventut a Borredà, fins que la vocació mèdica el va portar a estudiar a Vic i a Barcelona. A Borredà, on té casa i puja cada quinze dies, se l'estimen i el van fer fill il·lustre. De fet, hi viu pràcticament des que va néixer. Ara ha estat elegit per una molt àmplia majoria president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, amb un amplíssim suport a la seva llista per part dels col·legiats de la Catalunya central. Vilardell té un llarg currículum com a professional, però també ha destacat per les idees que ha aportat en la gestió sanitària del país, com ara quan es va elaborar l'anomenat informe Vilardell.

Per què volia ser president del col·lectiu de metges?

Ja era vicepresident primer del col·legi. Vaig pensar que, després del coneixement de l'entitat i tenint en compte en l'etapa de la vida en què estic i l'experiència que tinc, podria oferir-me per al càrrec.

Com ha trobat el Col·legi de Metges?

Un cop he guanyat, després d'un procés electoral correcte, valorant que hi hagués altres candidatures, he de dir que he trobar una estructura molt sòlida, que fa moltes coses i que probablement no sabem visualitzar tot el que fa. A vegades la gent parla de manca de transparència del col·legi i potser el problema està en una manca de visualització del que es fa.

En algunes intervencions seves ha destacat la necessitat d'oferir formació continuada als metges. N'estan mancats?

És molt important. Per ser competent en la nostra feina hem de fer una formació contínua reglada. Haurien de ser les institucions les que ho fessin i que tots els professionals hi poguessin acudir.

Ara no es fa?

Comença a haver-hi una formació contínua molt més ben reglada, però encara no hi ha totes les facilitats perquè tots els nostres professionals, estiguin exercint on estiguin exercint, hi puguin accedir amb facilitat.

Hi ha manca de reconeixement del metge per part de la societat?

Per les enquestes que tenim de satisfacció, la societat dóna un notable de mitjana. Però, a vegades, el fet que el professional hagi de treballar amb molta pressió assistencial fa que la relació entre el metge i el malalt no sigui l'òptima. Se sent una mica incòmode per la pressió.

Necessiten més temps?

Els professionals demanen l'autogestió del seu temps, amb professionalitat. El professional vol ser responsable del que fa. Avui, l'autonomia del professional es demana amb molta intensitat.

Però l'administració necessita uns paràmetres per poder dotar, per poder calcular la despesa mèdica?

Lògicament. Qui millor coneix quant temps estarà en un problema mèdic és el mateix professional. S'ha de buscar la mitjana, però al professional li agradaria l'autogestió. Hi ha d'haver llibertat, però amb responsabilitat.

És possible demanar responsabilitat individual quan es parla amb un col·lectiu tan gran com el mèdic?

És possible. S'ha posat en marxa una autonomia a nivell de centres mèdics que pot millorar la pràctica mèdica i el nivell de benestar dels professionals.

Ara hi ha una autonomia administrativa?

És molt administrativa, perquè la llei de l'ICS s'ha de referir al personal funcionari. Això no permet treballar com en una empresa privada. Aquest és un problema gran. Però crec que ha de ser possible que en una entitat privada pu-guem tenir autonomia.

Justament vostè va donar nom a l'informe Vilardell per millorar la gestió sanitària. No sé si partint d'aquell treball, o renovant-lo, vostè farà aportacions des del col·legi al departament de Salut?

El col·legi ha de fer aportacions en tot allò que sigui la millora de la pràctica mèdica, la facilitat de la pràctica mèdica i el seu control. Hem de donar la seguretat en el ciutadà que fem bé la pràctica mèdica.

En determinats moments, entorns, serveis d'urgència... hi ha la sensació que el nivell ha baixat els darrers anys?

Crec que no. La qualitat del nostre sistema públic de salut es manté igual. Estem en un espai europeu únic, en un món global, la permeabilitat de professionals entre un país i un altre es donarà cada dia més. El que hem de procurar és que l'acreditació d'aquests professionals estigui garantida, que el nivell de competència sigui igual que els nostres professionals. Una vegada garantida la competència, hem de vetllar perquè la integració sigui ràpida. Amb comprensió. En l'adaptació el col·legi hi ha d'intervenir. Qui ha de garantir la competència és l'administració i ha de ser idèntica a la dels professionals d'aquí.

Però en algunes especialitats tenim dèficit de metges?

Però, per què? Perquè tenim una estructura que consumeix molts recursos personals. Tenim molts hospitals, moltes estructures que necessiten professionals, i ens en falten en algunes especialitats perquè no vam ser capaços de preveure els que faltarien en el futur. I allà on ens falten metges són places molt inestables, a vegades poc remunerades o òptimes, ja sigui en emergències mèdiques o en zones allunyades on el professional no vol anar. I això suposa fer modificacions que la societat no sempre accepta bé: la concentració de serveis, la polivalència de l'especialista en més d'un centre assistencial...

A Puigcerdà, per posar un exemple, quina oferta de professionals hi ha d'haver?

Ara és molt correcta. Hi ha molt bons professionals. I n'hi haurà si oferim places estables i amb la possibilitat d'una promoció professional correcta.

Ha de cobrar més el metge de Puigcerdà que el d'un altre lloc?

Probablement sí. Té dificultats sobreafegides.

Se sent mal pagat el metge a Catalunya?

El metge vol cobrar d'acord amb la seva responsabilitat i d'acord amb el compliment dels objectius que se li plantegin. El metge no reclama en primer lloc la remuneració. El primer que vol és estabilitat en el lloc de treball, una promoció d'acord amb la responsabilitat i, evidentment, si compleix, que se'l pagui d'acord amb els estàndards comparatius de la resta de països europeus.