El cardoní Toni Mujal, constructor de gegants des de fa 25 anys, va ser guardonat ahir amb el Saler d'Or per haver projectat Cardona a l'exterior.

Què significa per a vostè aquest guardó?

És el reconeixement a aquesta tasca de 25 anys construint gegants per a diferents pobles. Ha estat una manera de generar vincles entre aquests pobles i Cardona, d'exportar el meu municipi.

Vint-i-cinc anys donen per a molt. Quins gegants li ha fet més il·lusió construir?

N'hi ha diversos. Per exemple, els d'Alacalá de Henares, pel centenari de Miguel de Cervantes. Els de Santa Maria del Mar, pel que representen per a la Ciutat Comtal. I els de la Pedrera, que són molt gaudinians i trenquen els esquemes del que són uns gegants, fusionant figura humana i arquitectura.

Deu tenir moltes anècdotes...

Una de les que recordo clarament és la d'una àvia centenària d'Avià que tenia un somni: abans de morir volia tirar-se en parapent. Com que era massa gran per fer-ho, van fer que el gegant que havia construït per al poble es tirés en parapent. És el primer i únic gegant que s'ha tirat en parapent.

Com ha evolucionat la tipologia dels gegants que es fan?

Abans els gegants representaven figures de reis i nobles, persones molt allunyades del poble i que simbolitzaven el poder. Però ara cada vegada més em demanen gegants que imitin persones properes al poble. A Monistrol de Calders em van demanar que fes un gegant igual que el rector del poble, que és una persona molt estimada. O a Navarcles, el gegant Claudi, està basat en la figura d'un entranyable fotògraf del municipi.

És conscient que treballa amb un material que representa molt per a la identitat dels pobles?

I tant! Per això mateix és molt important, per a mi, obrir el meu taller a les persones que m'encarreguen una feina. Vull que vin- guin al meu obrador, que vegin el que faig, que facin fotografies, que opinin. Es tracta d'una tasca que representa un fet històric per als pobles, perquè aquests gegants formaran part de la seva cultura per sempre.