A

ra fa prop de 300 anys, Cardona va salvar els ciutadans de Barcelona de ser víctimes d'una massacre. La capital catalana ja havia rebut l'assot d'una llarga guerra, però la derrota feia preveure un acarnissament. El va evitar la població bagenca en avenir-se a capitular, malgrat que en la lluita armada s'havia mostrat invencible.

Aquest episodi, un dels darrers de la guerra de Successió a Catalunya, és conegut i àmpliament documentat, però Cardona no ha rebut mai el reconeixement explícit de la ciutat que va salvar de ser arrasada a sang i foc per les tropes enemigues.

Saldar aquest deute simbòlic i històric era el que pretenia una proposta presentada pel grup de Convergència i Unió (CiU) a l'Ajuntament de Barcelona, per tal que fos aprovada com a declaració institucional en el darrer ple municipal. Finalment, però, tant el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) -que té l'alcaldia- com el Partit Popular (PP) -que és a l'oposició- van barrar el pas que la declaració tirés endavant i que, per tant, s'acabés posant de manifest aquest reconeixement de la capital catalana envers Cardona. En la resposta que el consistori barceloní va donar a Regió7 es van limitar a manifestar que no es va estimar que el seu contingut "fos propi per a una declaració institucional". Des de CiU, el regidor que la va promoure i que en va defensar la inclusió en l'ordre del dia, Jaume Ciurana, va assegurar que "els motius que ens han donat els representants del PSC en la junta de portaveus era que no se sentien còmodes en aquesta dinàmica commemorativa del 2014".

L'argumentari

La proposta que presentava CiU naixia de la voluntat de començar a preparar els actes commemoratius del 300 aniversari del final de la guerra de Successió, el qual s'escaurà el 2014. En el text s'argumentava que en el context d'aquest conflicte bèl·lic a Catalunya "hi ha moments de gran caràcter èpic, com la resistència a ultrança de Cardona en el setge del 1711 i de la ciutat de Barcelona l'11 de setembre del 1714".

La proposta posava en relleu que "gairebé mai, però, s'ha fet des de la capital de Catalunya un gest de reconeixement envers el paper dels altres pobles i ciutats del país en la lluita per la seva llibertat i drets".

Era en aquesta línia que la declaració argumentava que "hi ha diverses poblacions de Catalunya a les quals Barcelona, com a capital, hauria de dedicar una especial atenció i reconeixement" i "el deure d'agrair una o altra forma de contribució al seu esdevenir històric". Destacava que, d'entre totes, "és amb la vila de Cardona amb la qual els fets marquen una vinculació més estreta".

Els fets

I és que, tal com es detallava en l'argumentació de la declaració, quan Barcelona es trobava a les portes de la derrota, l'11 de setembre del 1714, el baluard de Cardona, amb Manuel Desvalls al capdavant, resistí l'ofensiva borbònica fins al final. Aquell 11 de setembre va tenir lloc l'assalt, la presa i la rendició de Barcelona, i cinc dies més tard va arribar a Cardona el comte de Montemar per ordenar a Manuel Desvalls el lliurament del castell com una de les condicions de la capitulació de Barcelona per no passar la capital catalana i els seus habitants per les armes. Després d'haver resistit un llarg setge el 1711 i un intens atac a final d'agost del 1713, el baluard de Cardona, encara inexpugnable, acabà capitulant el 18 de setembre del 1714, sota l'amenaça dels vencedors, si no ho feia, d'acarnissar-se amb la Barcelona vençuda.

La declaració institucional proposada per CiU pretenia acordar el reconeixement i agraïment a la vila de Cardona "la seva heroica resistència" i, "especialment, l'actitud dels seus governants el 1714 acceptant una capitulació que salvava vides i béns de la nostra ciutat". També propugnava establir "un acord estable entre els dos municipis per compartir la seva relació en la guerra de Successió, especialment en els aspectes que fan referència al patrimoni històric, la recerca acadèmica i la promoció de turisme cultural". El reconeixement, però, continuarà sent un deute pendent.