Fa anys que diversos ajuntaments del Principat van iniciar el camí per canviar les bombetes del seu enllumenat, passant a utilitzar-ne de baix consum, i avançant-se a una de les mesures del Pla d'Estalvi Energètic aprovat la setmana passada pel govern espanyol. El primer que va aconseguir canviar-les totes, el 2009, va ser l'Estany (Bages), un petit municipi de 400 habitants. Girona, tot i ser una ciutat molt més gran, li segueix els passos i ja disposa d'un 95% de l'enllumenat públic de bombetes i làmpades de baix consum. Tarragona és un cas similar. La majoria de municipis estan implantant la tecnologia LED i afirmen que és la opció més eficient, tot i que hi ha altres recursos.

L'any 2009, L'Estany (Bages) es va convertir en el primer municipi de Catalunya a instal·lar tot l'enllumenat públic de baix consum. Amb poc menys de 400 habitants, aquesta localitat va ser pionera en la implantació de leds. La operació va consistir a canviar les 170 bombetes tradicionals de 100 watts per altres de tecnologia LED de 25 watts.

L'alcalde de l'Estany, Salvador Tresserra, explica a l'Agència Catalana de Notícies que el canvi ha suposat 'una reducció del 76% del consum total d'energia'. Un any més tard, al 2010, el municipi també va canviar l'enllumenat exterior del monestir romànic del segle XI de Santa Maria. Va ser el primer monestir de Catalunya a fer-ho i el canvi va suposar passar d'un consum de 46.000 watts a un de 1.800 watts.

Tresserra assegura que l'objectiu del nou enllumenat ha estat l'estalvi econòmic, l'estalvi energètic i evitar la contaminació lumínica. 'Els leds concentren la llum i no la difuminen', afegeix. Gràcies al nou enllumenat, l'ajuntament no ha gastat 'res' en manteniment 'perquè duren cinc vegades més que les làmpades que tenien abans de sodi'.

A banda, l'alcalde explica que part dels diners estalviats amb el nou enllumenat han servit perquè el poble compti amb una persona que es dedica al servei de la gent gran durant cinc hores diàries. Des del canvi, Tresserra ha rebut la trucada de nombrosos alcaldes d'arreu del món que es mostren interessats en l'experiència de l'Estany. 'Gràcies als leds, hem aconseguit situar el municipi dins del mapa', indica.

Girona i Tarragona

L'Estany va ser el primer municipi, aprofitant el seu reduït nombre d'habitants, però ciutats més grans com Girona i Tarragona ja han pràcticament completat la substitució de bombetes convencionals per altres de baix consum. D'aquesta manera, s'anticipen a una de les mesures que va aprovar el govern espanyol la setmana passada, emmarcades en un Pla d'Estalvi Energètic per reduir la despesa en petroli.

L'Ajuntament de Girona va iniciar al 2001 les primeres accions per reduir la despesa en enllumenat públic arran de la llei que la Generalitat va aprovar, el mateix any, per reduir la contaminació lumínica. Des de llavors, s'han canviat el 95% de les bombetes de la ciutat per llums de baix consum.

La última fase s'ha fet al Barri Vell, on s'han tret les làmpades de vapor de mercuri i s'han posat llums d'halogenurs metàl·lics que gasten una tercera part menys. 'Girona ha fet sobradament els deures', segons afirma el regidor de Medi Ambient, Enric Pardo. A més, s'han invertit 500.000 euros en canviar les llums de tots els semàfors de la ciutat per leds.

Segons dades municipals, el consum per habitant en enllumenat públic ha passat de 143 kWh a 114 kWh en deu anys gràcies al canvi de bombetes. Segons Pardo, s'ha de tenir en compte que en aquest període la ciutat ha crescut en extensió i, per tant, s'ha aconseguit reduir el consum malgrat que hi ha més fanals.

A Tarragona, gaire bé tots els fanals ja funcionen amb bombetes de baix consum i, des de l'any passat, tots els semàfors utilitzen el sistema d'il·luminació LED. L'ajuntament va començar a substituir les bombetes de l'enllumenat públic l'any 2007, però ha estat en els darrers dos anys quan la iniciativa ha pres més força.

La major part de la inversió que ha impulsat els darrers canvis a Tarragona provenen del Fons d'Inversió Local (FIL). Concretament, sis milions d'euros que se sumen al milió que també ha aportat el consistori per substituir l'enllumenat públic. La regidora de Medi Ambient, Carme Crespo, explica a l'ACN que les bombetes i el nou sistema d'il·luminació dels semàfors han permès estalviar uns 700.000 euros anuals des del 2009.

Cambrils i l'Escala

L'Ajuntament de Cambrils (Baix Camp) porta anys treballant en el planejament i l'execució de mesures que possibilitin l'estalvi energètic. Una tasca que li ha permès rebaixar la factura elèctrica municipal, dels 1,5 milions euros de principi del mandat als 1,1 milions actuals, amb percentatges d'estalvi que superen el 30%, segons ha explicat l'alcalde de la població, Robert Benaiges.

Bona part de l'estalvi ha estat possible per la substitució esglaonada de fanals d'alt consum, basats en la tecnologia de vapor de mercuri, per d'altres molt més eficients, com els de vapor de sodi i d'halogenurs metàl·lics, així com la introducció de la tecnologia LED en les últimes actuacions. Segons Benaiges, només en algunes urbanitzacions es poden trobar encara llums considerats com a poc eficients.

'És important fer una inversió inicial, però ràpidament la recuperes', indica l'alcalde de Cambrils. A més de la substitució de bombetes, el consistori també ha posat en marxa mesures com limitar el nombre de fanals al passeig marítim i a altres carrers durant l'hivern i els períodes de menor pressió demogràfica pel turisme.

A l'Escala, on el percentatge de substitució és similar, fa dos anys que es va iniciar el canvi d'enllumenat per làmpades de vapor de sodi. Actualment, n'han substituït el 75%. Cada nova làmpada consumeix un 40% menys que les antigues, i la llum que emet, de color taronja, també redueix la contaminació lumínica.

En total, l'Escala invertirà més de 600.000 euros per reposar tots els fanals. Per això, l'alcalde, Estanis Puig, ha demanat al govern espanyol que també prevegi ajudes econòmiques pels ajuntaments que 'ja han fet els deures' i no només pels que encara ho tenen tot per canviar.

Vic i Reus

Dues altres ciutats que passen per un punt similar, en matèria de canvi d'enllumenat, són Vic i Reus. A la capital d'Osona, amb 9.000 punts de llum distribuïts en 150 carrers, el 60% dels fanals són de sodi, mentre que el 40 restant són els habituals de mercuri. Des del consistori, assenyalen que el consum per fanal a la ciutat és de 86 euros anuals, a diferència de ciutats com Barcelona o Badalona on el consum supera els 100.

Tal com explica el regidor de Serveis de l'Ajuntament de Vic, Toni Serrat, amb el canvi de fanals de mercuri a sodi iniciat fa quatre anys, 'la potència necessària per emetre la mateixa quantitat de llum s'ha vist reduïda en tres'. Mentre que les làmpades de mercuri que hi ha a la ciutat consumeixen entre 200 i 250 W, les de sodi experimenten un consum d'entre 125 i 150 W.

Serrat afirma que, en comparació, passar de mercuri a LED suposa un estalvi de fins a quatre vegades la potència necessària per emetre la mateixa quantitat de llum. Va ser el passat mes de desembre quan es va posar en pràctica aquesta tecnologia per primera vegada a Vic.

Amb l'anterior il·luminació hi havia una potència instal·lada de 3150 W, mentre que la conversió a LED ha reduït la potència a 1200 W. Serrat opina que l'estalvi econòmic i energètic és molt important però 'és molt car'. Les làmpades LED instal·lades han tingut un import de 600 euros, mentre que les làmpades de sodi costen entre 120 i 150 euros.

Reus, amb el mateix percentatge de substitució de fanals, va començar-lo a canviar al 2007. El regidor de Via Pública, José Magrazó, explica que es va començar per substituir les bombetes que més consum tenen com són les de vapor de mercuri i vapor de sodi. En total, s'han substituït 10.500 làmpades.

Aquesta substitució en l'enllumenat pot suposar una reducció del consum entre un 60% i un 80%, segons el regidor reusenc. Malgrat aquest canvi, Magrazó ha reconegut que no s'ha aconseguit un descens encara en la factura de la llum ja que, d'una banda la tarifa elèctrica s'ha apujat, i el nombre de fanals també s'han incrementat amb el creixement d'algunes zones de la ciutat.

'És aventurat dir que baixarem la facturació, perquè respecte el 2009 no l'hem pogut baixar, però jo crec que en el seu conjunt s'hauria estalviat un 20%, i quan estigui tot acabat l'estalvi real podria ser superior al 40%', indica José Magrazó.

La Seu i Tortosa

Localitats com la Seu d'Urgell i Tortosa porten un ritme més pausat en la substitució de l'enllumenat habitual pel de baix consum. Al municipi pirinenc, fa quatre anys que es va començar a canviar. Tot i que, durant els darrers temps, els punts de llum a la ciutat han augmentat passant de 2.378 a 2.683, amb la implantació de noves bombetes i leds, s'ha reduït el consum. Actualment compten amb un 50% de l'enllumenat substituït.

Dels 533,7 Kw consumits el 2003, a la Seu d'Urgell es va passar als 370 l'any passat. El regidor de parcs, jardins i via pública, Miquel Colom, destaca que 'la implantació de noves bombetes i la baixada de consum ha suposat també una baixada en la despesa de l'ajuntament en llum'. L'Ajuntament de la Seu té una factura de la llum d'uns 600.000 euros l'any, dels quals 240.000 pertanyen a l'enllumenat públic.

Colom assegura que 'amb el canvi d'enllumenat l'ajuntament s'estalvia al voltant d'un 12%, uns 30.000 euros', i afegeix que estan provant unes noves bombetes sense filament que permetrien estalviar més al consistori, ja que duren moltes més hores. Unes 100.000 hores per les 40.000 de les bombetes actuals.

A l'altre extrem del Principat, a Tortosa, el consistori ha actuat en punts determinats de la ciutat. Ha renovat la lluminària de la principal via de comunicació, l'Avinguda de la Generalitat, canviant un total de 64 làmpades. Alhora, s'han substituït una vuitantena de punts de llum dels diferents barris i pedanies.

A més, a totes les zones noves que s'han urbanitzat també s'hi ha instal·lat enllumenat de baix consum per contribuir a l'estalvi energètic. D'altra banda, l'Ajuntament de Tortosa ha començat a substituir els semàfors tradicionals per uns de nous amb tecnologia LED. De moment, s'han canviat una dotzena de semàfors de cruïlles importants de la ciutat.