Fer que els actuals runams de sal de Sallent i Súria s'estabilitzin, no creixin més, és possible i viable econòmicament, segons una proposta que neix del Grup Solucions, la mateixa enginyeria que va redactar el projecte per cobrir i impermeabilitzar la vella muntanya de residu de Vilafruns. La idea consisteix a fer baixar aquest residu fins al mar, dissolt en aigua, i com que el Llobregat i el Cardener no poden cedir cabal per fer-ho es proposa de bombar aigua de mar una seixantena de quilòmetres cap al nord, per diluir la sal en aquesta aigua i fer-la baixar un altre cop fins al mar. L'Agència Catalana de l'Aigua ja és coneixedora de la idea.

Aquesta idea, que com a tal no és nova, sempre s'havia desestimat perquè el minvat cabal del Llobregat no permetia desviar la quantitat d'aigua necessària per dissoldre la sal que va a parar als runams. De fet, aquest és un sistema conegut perquè, per exemple, a les mines de la regió francesa d'Alsàcia, on hi ha 16 runams inactius, el que s'està fent actualment és abocar-ho al Rin. Però el Rin té un cabal d'uns 2.000 m3/s, mentre que pel Cardener no n'hi baixen més de 5 m3/s en el curs mitjà, i al Llobregat uns 20 m3/s. Per tant, la sal d'Alsàcia "fa pessigolles al Rin", mentre que el procés al Llobregat suposaria destruir-lo com a curs d'aigua.

En canvi, el que és nou és la proposta per tenir aigua a la zona de les mines i poder-la fer baixar fins al mar, i, també, el sistema que permetria que l'operació tingués un cost relativament baix, o que, fins i tot, pogués generar algun benefici. Ricard Planas explica que es tractaria de bombar aigua del mar fins a l'inici del col·lector de salmorres (a Sallent i Súria és on ara hi ha mines productives), fer una canonada nova correctament dimensionada i tornar l'aigua, ja saturada de sal, fins al mar. L'aigua necessària hauria de venir del mar i s'hauria de bombar per propulsar-la els més de 60 quilòmetres en direcció al nord. De baixada, hi hauria més cabal, perquè a l'aigua bombada s'hi hauria d'afegir la que ara ja circula pel col·lector.

Les mines de Súria i Sallent generen 5.000 tones de residu cada dia i per poder dissoldre aquesta quantitat de sal en aigua sense arribar a la plena saturació s'ha de disposar de 28 milions de litres d'aigua cada dia. Portar 28 milions de litres d'aigua podria tenir un cost novament inassumible, però Ricard Planas planteja que en el curs de baixada es pugui turbinar l'aigua salada, fer una instal·lació en un salt una mica abans que el Llobregat arribi a Olesa i aprofitar l'energia hidràulica que es pogués produir.

Comptant el cost mínim a l'hora de comprar l'energia per portar l'aigua Llobregat amunt (fer-ho en tarifa nocturna), i un preu màxim a l'hora de vendre la que es generés a la turbina a ple dia, Planas creu que no només es farien les paus en el negoci, sinó que fins i tot hi podria haver algun guany. Uns comptes preliminars (vegeu informació al quadre adjunt) indicarien la possibilitat de tenir guanys diaris, si bé s'ha de tenir en compte que hi ha un valor mínim de compra i un màxim de venda d'energia, i que no estan imputats els costos de la construcció de la instal·lació.

La diferència de pes entre l'aigua de mar i l'aigua saturada en sal fa que es guanyi potència i que, per tant, sigui més l'energia que es produeix que no pas la que es compra.

Si més no, segons l'argument de Ricard Planas, la gestió del sistema podria ser autosuficient, i a això s'hi hauria d'afegir que el sistema hauria de suposar, també, una reducció de despeses per a l'empresa Iberpotash, ja que mantenir l'abocament en un runam, repartir el producte i tenir cura dels centenars de metres de cinta transportadora té costos significatius.