"Amb el cessament del rector, confio que es vagi llimant la fractura social"

Quina valoració fa del cessament de De Vargas?

És una decisió que ha pres el bisbe, i en aquest sentit només puc dir que considero bona qualsevol acció que serveixi per millorar el clima i la pau en aquest poble. A partir d'ara, confio que amb el temps es vagi llimant la fractura social que s'havia creat, i que tot plegat serveixi per fer prevaldre la tolerància i el respecte entre la gent de Sant Vicenç.

Potser feia temps que determinats sectors i entitats esperaven que l'Ajuntament anunciés un trencament?

Qui no esperava una reacció amb tanta transcendència sóc jo, que al cap i a la fi només vaig dir que no assistiríem a les misses oficials i que ens mantindríem al marge de relacions amb el rector. Molta gent ens ha manifestat que la nostra posició era la correcta.

Ara es tornarà a anar a missa en nom de l'Ajuntament?

En representació del consistori assistirem a qualsevol acte al qual se'ns convidi.

Per què ha generat tant interès aquest tema?

Perquè feia molt que se'n parlava, i s'havia arribat a crear una certa fractura social. S'han vist determinades actituds del rector que han anat despertant cada cop més oposició entre la gent.

Ja en termes polítics, CiU ha tornat a guanyar, però fins ara governava amb ERC i ara ho fa amb el PSC. Per què el canvi de socis?

No van anar bé les converses, de manera que les negociacions amb ERC no van prosperar. Ens vam entendre més amb el PSC, a nivell programàtic no diferíem gaire i no ens demanaven res a canvi.

Que potser no tenen gaire bon record de l'últim mandat amb ERC?

Al contrari, l'experiència de l'últim mandat la valorem molt bé, i per això el fet que ara les negociacions amb ERC no hagin anat bé ha estat una sorpresa impressionant. Va arribar un punt en què alguns dels seus membres van entrar a la crítica personal dels que havíem estat governant amb ells quatre anys, això ens va doldre. En certa forma ens vam sentir humiliats per ERC, tot i que les relacions no han deixat de ser bones. Francament, encara no sé ben bé què va passar.

L'acord actual dóna plena dedicació a la primera tinent d'alcalde, la socialista Glòria Torner, i no a vostè. Com s'explica això?

Jo tenia molt clar que no renunciaria al meu lloc de treball, i així ho vaig expressar des del primer moment. Per a mi, les dedicacions en aquesta qüestió són una absurditat, perquè ser alcalde no és una feina, sinó un estil de vida. No es fa d'alcalde de 8 a 3, sinó que es fa un 24 per 7, en el sentit que, si convé, s'és alcalde totes les hores del dia. Oficialment consta que hi dedico 20 hores setmanals, però fa poc temps que sóc alcalde i ja les estic superant amb escreix.

Però vostè i Torner cobraran el mateix sou...

Sí, perquè entenc que en realitat faré totes aquestes hores de més i, encara que no sigui sempre en horari estrictament laboral, la meva dedicació serà la necessària. A més, per fer-ho, no trauré hores de la meva feina, sinó de la meva parcel·la personal.

Potser aquesta circumstància també es donarà en altres regidors, que cobraran menys...

Potser sí, però entenc que la responsabilitat no és la mateixa. A més, jo he renunciat a una part del meu sou d'Althaia.

Fins a quin punt la situació econòmica de l'Ajuntament ofereix un marge prou còmode per desenvolupar projectes?

Tenim un endeutament del voltant del 50 %, que no ens situa en una mala posició però tampoc no el voldríem augmentar. Hi ha hagut contenció, perquè veníem d'un pressupost aproximat de 8 milions d'euros en l'inici de l'anterior mandat, i el d'aquest any és de 6,3 milions. En principi no l'abaixarem, però el mantindrem.

La contenció obligarà a racionalitzar les actuacions a emprendre. Com ho faran?

Amb un Pla d'Acció Municipal. He demanat a tots els regidors i tècnics que es marquin uns objectius a desenvolupar en cada una de les seves àrees. Això suposarà una eina de planificació i de compromís, perquè aquests objectius es faran públics i, si no els complim, la gent ens en podrà demanar comptes. Però no és una carta als Reis, sinó que han de ser propostes viables i assumibles, i voldria tenir-les d'aquí a mig any i consensuar-les amb l'oposició.

Ho entenen també com una manera d'obrir-se al poble?

Sí, i aquest és un dels nostres objectius. Volem fomentar la participació ciutadana amb la creació de consells de cultura, esports, ciutadania, gent gran..., i fomentar el consell escolar. La presa de decisions exclusiva de l'equip de govern és un error, per això volem crear aquests consells, que integraran representants de les entitats, de ciutadans a títol particular, i de la resta de grups polítics. I a banda de la participació, també volem acostar els ciutadans a l'administració mitjançant el Projecte @ Sant Vicenç, que ha de permetre als veïns poder gestionar alguns tràmits amb l'Ajuntament de forma telemàtica. Enguany tenim una subvenció de 280.000 euros per a la primera fase, que incorporarà 70 tràmits, i per a l'any que ve n'hi hauria d'haver una segona que els ampliaria fins a 300.

Sant Vicenç està força castigat per l'atur. Com es vol afrontar?

D'una banda, hem iniciat contactes amb les empreses existents per conèixer les seves necessitats, i de l'altra, volem revisar les ordenances per veure si podem introduir alguns incentius fiscals que facin més atractiva la instal·lació d'empreses al municipi, perquè de sòl encara en tenim. També treballem en una campanya amb el Consell Comarcal del Bages, fent catàlegs de promoció dels polígons de Sant Vicenç.

Fa temps que es parla d'impulsar l'eix cultural, amb la nova biblioteca. Vista la situació econòmica, es preveu aviat?

Aquest projecte ha de ser una realitat el 2013, i mirarem que el seu finançament pugui ser plurianual. De moment tenim concedits 1,8 milions d'euros de la Xarxa de Municipis i del Pla Únic d'Obres i Serveis, amb la condició que licitem l'obra dins d'aquest any. El pressupost d'execució és de 3 milions d'euros, però ja hem tingut converses amb empreses que estarien disposades a rebaixar-lo. Mirarem de poder iniciar les obres a començament del 2012.

És el projecte estrella d'aquest mandat?

És un dels més importants, si tenim en compte que al municipi no hi ha cap equipament cultural d'aquest tipus, perquè a banda de la biblioteca, també hi va un auditori per a 200 persones, una sala d'exposicions, i una aula de formació. La idea és poder disposar de dos espais per compartir activitats: aquest i Cal Soler, que ja tenim.

També es disposa d'un projecte per a la piscina coberta que s'arrossega de fa uns anys. Es preveu recuperar-lo en aquest mandat?

És un projecte d'un cost impressionant, i la situació econòmica actual no el fa viable. És possible que fem algun estudi per abaratir-lo, potser mirant de fer algun equipament adossat al pavelló i que es pugui obrir i tancar. Ens ho mirarem, però de moment no es pot assegurar que s'acabi fent res.

En educació, fins a quin punt comença a ser necessari un nou edifici per a l'escola bressol?

S'hi ha d'anar pensant, però no és una màxima prioritat. És cert que hi ha hagut una progressió de naixements, però darrerament s'ha frenat, i si no aconseguim més ingressos, difícilment podrem fer gaires projectes immediats.

Deixant de banda possibles nous equipaments, també s'han de mantenir els existents, com el camp de futbol, on fa temps que no s'intervé. Per què?

Va deixar d'existir el club, i fa poc que ha sorgit un grup de persones amb ganes de reactivar la junta, muntar un campus i desenvolupar l'esport base, i ells mateixos s'han cuidat de netejar el camp i renovar els vestidors. Som conscients que és un equipament que no reuneix unes condicions òptimes, i veient que hi ha ganes que l'activitat prosperi, estudiarem la manera d'arreglar-lo. Però abans caldrà reordenar l'espai perquè el camp no s'adequa a les mides estàndard, i podria ser que s'hagués de renunciar a una part de la graderia.