"Estic content de la vida que tinc, però anar en cadira és una putada"

D

avid Bonvehí té "l'honor" de ser el "primer diputat de la història del nostre país" que es mou pel Parlament en cadira de rodes. Òbviament, però, no és un honor buscat. El 2007 va tenir un greu accident de trànsit que li va manllevar la facultat de caminar. Tenia 27 anys, era un dels alcaldes més joves del Bages i estava ple d'energia.

Ahir, la seva experiència va servir per cloure, davant els alumnes de l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, la Setmana de la Mobilitat Sostenible al municipi i per sensibilitzar els estudiants de les conseqüències que tenen els accidents de trànsit, "tant per a la mateixa persona com per als amics i familiars que tenim al voltant, que també pateixen molt", va dir Bonvehí.

El diputat va fer una exposició molt detallada de l'accident i no es va tallar a l'hora d'explicar les seves intimitats als més de 300 joves que ahir van omplir la sala gran de Cal Gallifa, que el van seguir amb atenció. Bonvehí va assegurar que, al dia d'avui, és feliç i està content amb la vida que fa. Té dona i una filla i té amics i una família que l'estimen. "Només hi ha una cosa que no ha sortit com havia de sortir. Malgrat estic content de la vida que tinc, hi ha un punt, el fet d'anar en cadira de rodes, que en el fons és una putada".

Bonvehí va parlar tota l'estona amb molta franquesa i claredat, tot i que no va oblidar el bon humor. Entre les "putades" que té el fet de "no sentir res de coll en avall", va especificar les dificultats que té per anar al lavabo i les dosis "d'imaginació extra" que ha de posar a l'hora de tenir relacions sexuals. També va relatar l'agonia d'estar atrapat en un cotxe més de quatre hores amb un telèfon sonant sense parar i que no arribava per agafar-lo. I les aficions que ha hagut de deixar després de l'accident de trànsit, com el futbol, que "era la passió de la meva vida".

Després de la intervenció del diputat, la regidora d'Ensenyament, Infància i Joventut, Olga Menoyo, va cedir la paraula a uns alumnes que es mostraven entre tímids i impressionats. Entre les preguntes, els estudiants li van demanar com el van localitzar si el vehicle havia caigut sota un pont i no podia arribar a agafar el telèfon, i si recordava alguna cosa del que havia passat.

El diputat va explicar que, en el moment de l'accident, treballava més de deu hores d'advocat i que, a més, era alcalde de Fonollosa, i va reconèixer que "anava massa cansat i potser em vaig adormir". El van poder localitzar amb un buscador "perquè, com que era un càrrec públic, no va fer falta que s'esperessin el temps que ha de passar per anar-te a buscar".

Amb tot, la pregunta que més expectació va aixecar va ser la de com havia pogut tenir una filla si no sent res de coll en avall. Sense embuts, va detallar que "allò" funciona igual, tot i que l'estimulació costa més.