Rosa Maria Estrany i Llorens és diplomada en Treball Social i és la fundadora i presidenta de la Fundació Esclerosi Múltiple. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2007 i enguany ha estat l'encarregada de fer el pregó de la Festa Major de l'Estany, lloc on fa anys que té la segona residència.

Com va néixer la fundació?

Per la voluntat d'un neuròleg i d'unes persones que tenien la malaltia. Llavors ens hi vam incorporar altres persones provinents de diversos àmbits.

Tenen suport de les institucions?

De les autonòmiques sí, per descomptat, i fins i tot amb el programa que fem cada any Mulla't per l'esclerosi múltiple tots els ajuntaments de Catalunya ens fan costat i això és molt important, tota vegada que podem arribar a un teixit social amb més facilitat. Tot això no seria possible sense l'esforç de tots plegats.

És una malaltia que va a més en el dia a dia?

Doncs miri, cada vegada se'n detecten més casos, probablement perquè el diagnòstic avui és més fàcil i segur. Les revisions mèdiques ens mostren els plans d'actuació. Aquí a Catalunya tenim un gran referent, que és en Miquel Martí i Pol, ja que la seva figura i magnitud van fer que poguéssim arribar a molta més gent. Som una entitat que lluitem per tal que la qualitat de vida dels afectats millori.

I de quins mitjans econòmics disposen?

En primer lloc, de la Generalitat de Catalunya, i després de les empreses, ja que han de trobar-se també amb repercussions socials quan a algun treballador li diagnostiquen aquest mal. Nosaltres presentem programes i ells ens els financen. El gros d'ajuts i de donants solen ser afectats o familiars, i totes les campanyes que endeguem des de la Fundació s'adrecen a uns i als altres. Aquestes campanyes ens permeten recaptar fons i a la vegada difondre la problemàtica que representa l'esclerosi múltiple. La Fundació no inverteix en publicitat, tot ho comuniquem boca-orella.

Amb la tecnologia i medicació actual es pot pal·liar i fins aturar el mal?

De l'esclerosi múltiple no es coneixen les causes i avui per avui no la podem eradicar, però amb els nous tractaments actuals a moltes persones se'ls pot frenar l'evolució de la malaltia.

I afecta molta gent?

A Catalunya ara mateix es calcula que hi ha unes 5.000 persones afectades, joves que estan en plenitud de la vida i que o bé s'han iniciat en una feina o han tirat endavant una nova família. Moltes vegades el mal frena la vida, i un dels efectes importants és justament la feina. Una persona jove amb un diagnòstic així es pot trobar que no li renovin el contracte o que la seva vida familiar i social es trenqui. És per això que des de la Fundació hem impulsat un centre especial de treball i des d'aquí faig una crida a les empreses i els demano, per sobre de tot, de poder tenir feina!