29 de juny de 2012
29.06.2012
Reportatge

Moià obre l'esperanto al món

Una veïna de la població conserva una de les biblioteques esperantistes privades més importants del planeta, sobretot de revistes, el fons de la qual des d´ara es pot consultar en línia

29.06.2012 | 22:03
Anna Maria Molera i la seva biblioteca esperantista

Anna Maria Molera es mou amb una barreja d´agilitat documental, orgull perseverant i respecte reverencial entre un mar de més de 4.000 llibres i 2.000 títols de revistes escrites en esperanto que s´apleguen acuradament en una àmplia habitació de la seva casa materna a Moià.
No en va, és el llegat que en la major part va compilar i li va transferir el seu pare, Ramon Molera Pedrals (1922-1983) –esperantista de referència mundial–, un fons que és considerat en aquests moments una de les deu biblioteques privades d´esperanto més importants del planeta.

Ara, aquest fons s´ha obert al món, després que se n´hagi completat el procés d´informatització i se n´hagi penjat tot el catàleg a Internet mitjançant la darrera versió del programa OpenBiblio, de codi obert i traduït a l´esperanto.

Un procés que s´ha pogut fer realitat gràcies a la labor incansable que, des de la mort del seu pare, ha dut a terme Anna Maria Molera per preservar gelosament tot aquest volum bibliogràfic i ressenyar-lo amb rigor bibliotecari, i a la que ara s´hi ha afegit la tasca de Javier Guerrero, esperantista i informàtic que ha estat l´encarregat d´abocar tot aquest fons a la xarxa. Així, el catàleg de la biblioteca Ramon Molera Pedrals és des d´ara consultable en línia amb immediatesa des de qualsevol racó del món.

Els més de 4.000 llibres que conté en esperanto, que abracen tot l´espectre bibliogràfic –narrativa, poesia, contes, assajos, ciència, història...– i tant obra original com traduccions (per exemple, un volum del Quixot), la converteixen en una col·lecció d´enorme valor. Però la biblioteca moianesa excel·leix especialment en revistes esperantistes, que la fan gairebé única. «Ara mateix hi ha més de 2.000 revistes, és a dir, 2.000 títols diferents, moltes d´elles totalment completes», detalla Anna Maria Molera. De totes se´n sent joiosa, però mostra amb especial orgull i delicadesa l´original del número 1 de La Esperantisto, la primera revista editada en esperanto, l´any 1889 a Nuremberg (Alemanya). Quan va veure la llum feia tot just dos anys que el pare de l´esperanto, el doctor Zamenhof, havia editat a Varsòvia la primera gramàtica d´aquesta llengua amb l´elogiable però utòpica idea de trencar les barreres de la incomunicació i de posar així els fonaments de la pau en un món convuls.

Un treball de formigueta

Anna Maria Molera va aprendre l´esperanto amb la naturalitat d´una llengua nadiua. «A mi tant m´era sentir parlar català com esperanto. De fet, a casa sentia parlar molt més l´esperanto que el castellà, perquè mai no parava de passar gent d´arreu del món que el parlava. L´he après de sentir-lo», i de la mà del seu pare va aprendre sobretot a estimar aquesta llengua.

És per això que, quan va morir el seu progenitor i va caure a les seves mans l´enorme biblioteca que havia anat confeccionat, va tenir clar que allò era un tresor al que calia donar-li el valor de l´ordre. «Jo no sabia tot el material que hi havia aquí, i em començaven a arribar peticions i consultes de tot el món de si tenia aquesta o aquella publicació», explica Anna Maria Molera. Llavors va començar una labor d´anys de confecció de fitxes de cada llibre i revista, per posteriorment poder-ne fer una classificació acurada. Molera destaca que «aquesta és una biblioteca viva, perquè constantment ens arriben publicacions d´arreu».

«El meu pare coneixia el fons de la biblioteca de memòria»

Ramon Molera Pedrals va aprendre esperanto quan tenia 15 anys. «El titet d´un seu amic en tenia una gramàtica. Amb l´esclat de la guerra civil es va exiliar, i una de les coses que va fer va ser donar-lo al seu nebot. I de la mà d´aquesta gramàtica ell i el meu pare van descobrir aquesta llengua, i li va marcar la vida», explica Anna Maria Molera.

Ramon Molera va esdevenir una referència de l´esperantisme. Va crear fins i tot un curs d´esperanto per correspondència, amb titulació reconeguda pel ministeri d´Educació, estructurada en vint lliçons i al qual es van arribar a matricular més de 3.000 persones. «No exagero si dic que durant anys Moià era conegut arreu del món per l´esperanto», afirma la seva filla, que recorda que «a casa havia arribat una carta de l´altra punta de món posant només com a destinatari Molera i Moià». Al poble durant la dècada dels 50 el van arribar a aprendre una quarantena de veïns.

Anna Maria Molera destaca que el seu pare «sabia de memòria tot el que tenia a la biblioteca». Fins al punt que una vegada que va tenir un accident de trànsit, mentre el traslladaven amb l´ambulància, «per comprovar si estava gaire malament ell mateix va començar a fer memòria de números que li faltaven de cadascuna de les revistes. I va constatar que no estava tan malament».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2019 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2018/19