07 de novembre de 2012
07.11.2012

L'ombra de l'exalcalde Josep Montràs és allargada

En l'últim ple de Moià es va veure que la indagació de possibles irregularitats és motiu de discrepància

07.11.2012 | 14:19
Imatge d´arxiu de Josep Montràs

Set mandats consecutius, tots ells amb majories absolutes, pesen molt. 28 anys d´alcaldia ininterrompuda deixen una marca que no s´esvaeix a l´hora de traspassar la vara.

A Moià ja fa gairebé un any i mig que Josep Montràs no trepitja l´Ajuntament com a màxim representant municipal. Però la seva ombra, la de la gestió feta, plana de ple sobre la casa de la vila. Ha marxat l´home però ha quedat l´obra, en tots els sentits, i els efectes de la seva gestió pesen com una llosa damunt la taula consistorial. I recentment s´ha posat de manifest que aquesta llosa és motiu de divisió política.

No en va, Moià s´ha situat durant aquest darrer any i mig a l´aparador de l´opinió pública com un dels municipis més endeutats del país. A principi d´aquest mandat, quan l´equip de govern actual va exposar les xifres de la hisenda municipal, va estimar aquest endeutament al voltant dels 25 milions d´euros, derivats dels successius exercicis tancats amb romanents de tresoreria negatiu, de l´endeutament creixent a llarg termini (compromisos bancaris) i afegint-hi l´estimació del deute de l´empresa municipal MoiàFutur. És amb aquest llast de gran tonatge que el nou consistori ha hagut d´encarar la gestió d´aquest primer any i mig. Amb conseqüències com, per exemple, que fos dels pocs ajuntaments a qui el govern central va tombar la proposta de pla d´ajust que li permetia accedir a una línia de crèdit per pagar proveïdors, i que li hagi retingut enguany el 50% del que li pertocava de la Participació en els Ingressos de l´Estat (PIE).

L´ombra de Montràs també va planar visiblement sobre el nou consistori quan, l´abril passat, es va saber que damunt la figura de l´alcalde, Dionís Guiteras, i del regidor d´Hisenda, Ramon Crespiera, penjava una amenaça de multa motivada per un procés judicial engegat per una empresa constructora que no havia pogut cobrar prop de 600.000 euros de les obres d´urbanització d´un carrer (Castell de Clarà) realitzades 5 anys abans. L´actual executiu va poder resoldre finalment el litigi a final de maig amb un acord amb l´empresa.

Ara, tal com informava Regió7 en l´edició de dimarts, el mateix alcalde i el regidor de Medi Ambient, Francesc Torres, tenen al davant l´amenaça d´un possible expedient per part del departament de Medi Ambient pels abocaments de les aigües residuals del polígon Pla del Romaní a una torrentera. El polígon va quedar pagat i recepcionat per part de l´Ajuntament l´any 2004 –després de cobrar-ne el cost als propietaris del sector–, però, malgrat el projecte incloïa tots els serveis, la connexió amb la depuradora mai no es va arribar a fer. El govern actual ha hagut de demanar ajut a la Diputació i una ampliació del termini a l´ACA per resoldre el problema i no recaure en responsabilitats.

Divisió interna

La manera d´indagar les irregularitats que es podrien despendre de la gestió de governs anteriors i de les responsabilitats que se´n podrien derivar és el que ha fraccionat puntualment el govern d´unitat, format per AraMoià-ERC, CiU i Entesa per Moià. En el darrer ple municipal, els dos primers van donar suport a una proposta que deixava sense efecte una part d´un acord de feia tot just quatre mesos, pel qual es prenia el compromís de «posar en coneixement dels organismes competents» la greu situació econòmica de Moià «així com les possibles irregularitats en la gestió que l´han portat a aquesta situació». Per fer-ho, també s´acordava que es contractaria un bufet d´advocats perquè procedís a l´estudi d´aquestes gestions «per determinar les possibles responsabilitats» que se´n poguessin derivar. Ara, però, AraMoià i CiU descarten fer-se amb els serveis d´uns advocats, argumentant que ja s´han presentat 8 expedients a fiscalia que han estat acceptats a tràmit, cosa que no ha agradat a l´Entesa.

Per què aquest distanciament? En essència, perquè aquest darrer grup considera que deixar la paperassa que podria fer aflorar possibles irregularitats en mans de professionals del dret perquè en destriïn el que pot ser denunciable és una major garantia d´arribar més a fons i sense descuidar res. Que l´Entesa es presenti com una ala més dura en l´exigència de depuració de responsabilitats que els seus companys de govern és l'origen d´aquesta escletxa i té el seu fonament en els precedents, en el seu ADN. Entesa per Moià s´ha nodrit essencialment de dos àmbits: d´integrants de la plataforma Moià diu Prou! –nascuda el 2009 contra l´augment de l´IBI, però que després va esdevenir un front ciutadà de denúncia de la gestió econòmica local–, i de l´antic grup MAP-ERC, que durant els tres mandats precedents a l´actual va ser la principal força a l´oposició i que, per tant, van haver de topar durant dotze anys contra el mur de la majoria absoluta dels successius governs Montràs.
Un petit exemple: l´any 2002 denunciava públicament que en quatre anys el batlle havia gastat amb la Visa d´alcaldia 64.293 euros en àpats en restaurants, als qual se sumava la retirada en efectiu de 5.084 euros. Davant d´aquella denúncia, la resposta de Josep Montràs recollida per aquest diari era certament demolidora: «és un mitjà de pagament pràctic i còmode. Qualsevol empresa en té, i la despesa ni augmenta ni disminueix, suma el mateix».

De fet, fins ara que l´equip de govern d´unitat ha presentat vuit expedients a fiscalia, només hi havia una denuncia formal presentada i en curs. És la que va presentar el 2009 el grup MAP-ERC al Tribunal de Comptes, i que està indagant la Sindicatura.

Un dels punts principals que és motiu d´investigació com a presumpta irregularitat són les adjudicacions fetes per la societat municipal Moià Futur per dues obres en què en pocs dies hi va haver una important variació a l´alça del pressupost.

Es referia a les del pàrquing subterrani –que continua a mig fer i sense cap activitat d´obra– i l´edifici del nou ambulatori –que va obrir portes el desembre passat–, que integraven un mateix projecte, i a la dels pisos de protecció oficial a l´antiga caserna.

Les dades que MAP-ERC va aportar concretaven que, en conjunt, aquestes obres van ser adjudicades per un pressupost de 4.633.296 euros, però que pocs dies després, i abans que se n´haguessin iniciat les obres, aquest import es va veure incrementat fins a un total de 9.235.134 euros a través de l´adjudicació directa –sense fer un nou concurs públic ni nova concurrència d´ofertes– a les mateixes empreses concessionàries.

A més denunciaven l´afegitó de 234.600 euros en l´adjudicació del projecte tècnic d´una d´aquestes obres «sense expedient de contractació obert». També s´exposava com a presumptes irregularitats el reconeixement extrajudicial de crèdits aprovats el 30 d´octubre del 2008 per un total de 3.490.884 euros. Es tractava de despeses i obligacions fetes entre el 2004 i 2007 que no havien tingut la corresponent assignació pressupostària i que, per tant, no van sortir del calaix fins a l´any 2009.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18