Cardona posarà el nom al gran espai públic que hi ha a l'entrada del Parc Cultural de la Muntanya de Sal a Emili Viader, l'enginyer que va ser el precursor, ara fa cent anys, de la descoberta del jaciment potàssic a la Catalunya Central. Dimarts, en el marc dels actes de la festivitat de Santa Bàrbara, patrona dels miners, es descobrirà una placa amb el seu nom en aquest espai, que és conegut també com l'entrada al recinte de l'antiga mina Nieves.
La placa completarà una plaça que ja és un gran homenatge a la mineria, ja que l'any 2009 s'hi va emplaçar i estrenar un monument al miner en forma de memorial, on consten els noms dels 77 treballadors que hi van perdre la vida al llarg de 60 anys d'explotació.
Fonts de l'Ajuntament cardoní destacaven ahir que amb aquesta iniciativa es pretén recordar i reconèixer "la cabdal aportació al desenvolupament econòmic, industrial i social que el descobriment de Viader va suposar tant a Cardona, com al país".
L'acte d'enguany serà presidit per l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, per la resta d'integrants de la corporació municipal, acompanyats dels representants de la direcció i els treballadors de les empreses Ercros i Salinera de Cardona, que actualment exploten els jaciments de la vall salina, i de Joan Viader, besnét d'Emili Viader.
L'Ajuntament cardoní culminarà d'aquesta manera la tasca iniciada fa 4 anys amb l'objectiu d'aclarir l'origen de la descoberta de la potassa a les mines de la vila. Una tasca que es va veure completada l'any 2009 amb la publicació del llibre L'enginyer Emili Viader i el descobriment de la conca potàssica catalana, editat per l'Ajuntament de Cardona i l'editorial Pagès Editors, i que era el fruit de l'estudi realitzat pel director de l'Arxiu Històric Municipal de Cardona, Andreu Galera, que va documentar, a través de la vida de Viader, la història de la descoberta de la conca potàssica catalana.
El barceloní Emili Viader va arribar a Cardona, acompanyat de la seva família, l'estiu del 1900. L'antic administrador de les salines havia mort i la duquessa de Tarifa, vídua del duc de Medinaceli-Cardona, en buscava un de nou. Viader no s'hi va pensar dues vegades i entre el 1900 i el 1911 la seva obsessió va ser millorar l'aprofitament de les salines amb nous plans d'explotació i producció industrials, que intentaven superar la mentalitat rendista de la casa ducal.
Tot un pioner
Segons els documents que l'arxiu cardoní va recuperar l'any 2009, Emili Viader va proposar dues vegades (el 1902 i el 1906) a la casa ducal de Dénia i Tarifa, l'aleshores propietària de les salines cardonines, la recerca i explotació de la potassa a imitació del jaciment alemany de Stassfurt. Tot i l'actitud passiva dels ducs, Viader va abandonar l'explotació tradicional en superfície de la sal i va introduir la mineria subterrània amb l'objectiu de trobar potassa.
La passivitat de la casa ducal va fer que Viader busqués suport financer en altres bandes, i aquí apareix la figura del seu soci, René Macary, un comerciant de Bordeus que exportava sal de Cardona a l'Àfrica subsahariana. Tot i això, Viader va tenir un altre puntal econòmic i sentimental, la seva esposa, la cardonina Josefina Sitjes, amb qui es va casar el 1906.
Sitjes era filla d'un ric hisendat de Cardona que havia estudiat medicina. La seva mare també provenia d'una família de metges, els Combelles, emparentats amb els Casas i els Jover, de la Banca Jover, una aliança que els va obrir les portes de l'alta burgesia barcelonina. En els anys següents, els diners que Sitjes va heretar dels seus pares i dels seus oncles van servir per finançar una part de l'aventura del seu marit.
Les memòries i escrits que Viader va deixar van servir per situar el punt d'inici dotze anys abans del que inicialment es creia. L'aventura que va arrencar a Cardona el 1900 i es va materialitzar a Súria el 1912 amb l'obertura del primer pou va ser el resultat d'un projecte que va incloure l'explotació conjunta de Súria i Cardona mitjançant una so- cietat mixta amb la casa ducal, segons la recerca de Galera.
La negativa de les entitats bancàries, tant nacionals com estrangeres, i la pressió que van exercir els alemanys, que controlaven el mercat mundial i, per tant, volien impedir l'explotació de la nova conca potàssica catalana, van portar els dos socis a buscar el suport d'altres societats franceses del sector de la química industrial.
Emili Viader i René Macary van firmar una opció de compra que, en el cas de fer-se efectiva, garantia, segons els documents que es van poder recuperar, l'explotació del jaciment de Cardona i Súria amb una producció mínima estipulada i amb la impossibilitat de caure a mans del Kalysindicat, l'organisme estatal dels alemanys que agrupava tots els productors de potassa i que va tenir el monopoli mundial d'aquest mineral fins que es van descobrir les conques d'Alsàcia i Catalunya.
