L’espai d’art Pere Pruna del Museu de Montserrat (MDM) acull una petita mostra antològica amb un conjunt d’escultures de Josep Maria Subirachs, que ofereixen una visió molt representativa de les diverses etapes de l’itinerari creatiu d’aquest artista barceloní, que va morir el passat 7 d’abril. Subirachs ha estat un dels escultors catalans contemporanis més emblemàtics. És protagonista d’una trajectòria sòlida i reconeguda internacionalment.

La mostra, que es pot veure fins a la tardor en aquesta sala d’exposicions temporals del museu montserratí, conté un petit conjunt de figures femenines que encara respiren les influències noucentistes dels anys quaranta i cinquanta, que tot seguit i de manera gairebé imperceptible desemboquen en un expressionisme més vigorós.

Ve després l’opció decidida envers l’abstracció, i encara les tensions de les pinces i les falques, l’obsessió per la geometria integrada en una concepció metafísica de la realitat, l’encís del món clàssic, de la seva mitologia i les seves formes més depurades que conformen un repertori nou que torna a incloure la figuració i el joc dels volums encaixats dins una sintaxi plena de cites cultes, sovint hermètiques. La mostra, que porta per títol Subirachs escultor, obra selecta, ha comptat amb l’assessorament de Judit Subirachs-Burgaya, filla de l’artista.

L’obra de Subirachs a Montserrat és força present. En el decurs de la seva vida, l’artista va realitzar diversos treballs per al Monestir benedictí. La primera va ser la Creu de Sant Miquel (1962), seguida de l’efígie de Sant Domènec de Guzmán (1970), el Monument a Ramon Llull (1976), la Capella del Santíssim de la Basílica de Santa Maria (1977), l’estàtua de Sant Jordi (1986) i la imatge de Nostra Senyora de Montserrat (2001), situada a la secció Nigra sum del Museu de Montserrat.

L’any 2013 es van incorporar dos relleus de l’any 1985, que es poden veure al peu de la torre abacial del Monestir, i que pertanyen al conjunt més característic de l’univers temàtic de Subirachs. Porten per títol Ariadna i Hermes, per mitjà de les quals l’artista explica el seu concepte de l’home.