La torre de Castelladral (Navàs) ha estat una de les últimes de caure, i uns anys abans ja ho va fer la del Puig de la Caritat de l'Estany. Bombers, però, assegura que aquesta reducció "no és atribuïble a retallades per la crisi. Ni tan sols és una decisió política, sinó estrictament tècnica de planificació d'efectius i mitjans".

Ho afirma Asier Larrañaga, inspector dels Grups de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF,) que explica que "la revisió i redistribució de torres de guaita ja va començar fa uns quants anys, abans de la crisi. És fruit d'un estudi ampli, ja que la distribució de punts de guaita que hi havia al territori prové d'uns plans dels anys vuitanta i l'evolució de la funció del guaita s'ha anat transformant clarament amb el temps i amb el context". En aquests sentit, Larrañaga argumenta que "els anys vuitanta el territori no tenia ni la xarxa de comunicacions que té avui en dia a nivell de carreteres, la gent no disposava mòbil per avisar...", motiu pel qual la figura del guaita "llavors era realment la d'un detector de les columnes de fum".

Segons l'inspector dels GRAF, aquest panorama avui en dia "ha canviat molt. La pràctica majoria dels avisos durant la campanya d'estiu ens arriben mitjançant trucades al 112 de particulars", la qual cosa ha portat el cos de Bombers a "mantenir punts de guaita, però sobretot amb una funció de corroborar avisos i per triangular, acotar ubicació. En el moment que hi ha un avís nosaltres activem efectius, però el guaita també ens serveix per determinar evolució de les columnes de fum i, per tant, dels inicis dels incendis. Recollim amb ell informació per anar determinant quin potencial té i quina evolució pot acabar tenint aquell foc. Els demanem característiques de la columna. Per exemple, un fum blanquinós indica alta humitat i poca ignició. Un fum negre i una columna alta ens indica que hi ha combustió de massa forestal i que està agafant força".

En el cas concret del Bages, Asier Larrañaga destaca que "una de les coses que té privilegiades aquesta comarca pel que fa a la lluita contra incendis és que tan bon punt s'eleva un helicòpter bombarder, des del moment que agafa alçada, ja està veient la major part de les columnes de fum que hi pugui haver. Quan agafes uns 200 metres d'alçada de vol ja veus perfectament la major part del territori. Però tot i això al guaita se li va demanant que faciliti informació".

Els punts que es mantenen actius, segons l'inspector dels GRAF, són els que es considera que "estan en posicions més privilegiades pel que fa a camp de visió, per cobrir la major part del territori possible, jugant també amb les altres que hi ha, veient que es cobreix el màxim de territori".

Larrañaga també posa en relleu que hi ha zones de Catalunya on encara la figura del guaita és molt important com a detector, "perquè per exemple si vas cap a les Terres de l'Ebre tens grans extensions de massissos molt poc poblats, amb poca cobertura de telefonia... sobretot per quan parles d'ignicions de llamps. S'ha d'entendre que a tot el territori els fenòmens d'ignició són diferents, com també ho són la densitat de població, la xarxa viària o la de telecomunicacions, la qual cosa condiciona molt. Al Bages, per exemple, hi ha molt poc territori que no tingui algun o altre moviment de població que pot actuar d'avisador".