El Lluçanès es reivindica com a territori i des de la plataforma El Lluçanès és comarca no entendrien que la Generalitat atorgués la comarcalitat el 2015 només al Moianès. Així ho ha expressat l'alcaldessa de Lluçà i una de les portaveus de la plataforma, Eva Boixadé, que ha afegit que demanen celeritat en el procés per evitar que la llei de governs locals o la nova llei local espanyola interfereixi en les seves demandes. Per a Boixadé, no tindria sentit que el Moianès esdevingués comarca i el Lluçanès no, "ja que s'han seguit processos paral·lels i s'han passat els mateixos tràmits". El Consorci del Lluçanès tindrà una reunió el setembre amb la consellera Joana Ortega per parlar de la qüestió

L'any 2010 el territori Lluçanès va demanar formalment a la Generalitat poder ser una nova comarca. Eva Boixadé, ha explicat que van rebre "amb sorpresa" què s'anunciés amb rotunditat per part del Govern que el Moianès seria una comarca, "i del Lluçanès, en canvi, no es digués res".

Per a Boixadé, "estem en el mateix moment, i la voluntat de ser comarca dels dos territoris és exactament la mateixa". És per aquest motiu que afirma que des de la plataforma creuen que "si una esdevé comarca, l'altra també".

El Lluçanès engloba tretze municipis repartits entre les comarques d'Osona, Bages i Berguedà. Són Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d'Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt. Tot i que no tots pensen de la mateixa manera, han arribat a un ampli consens per seguir amb la demanda de comarcalitat.

Al 2010, abans de presentar la proposta a la Generalitat, dotze dels tretze municipis del Lluçanès van establir un acord municipal en què es reclamava la creació de la comarca del Lluçanès (tots menys Sant Bartomeu del Grau). D'aquests dotze, nou demanaven expressament pertànyer a la comarca. Els tres restants (Sant Feliu, Oristà i Merlès), tot i creure que era positiu ja que els seus pobles en sortien beneficiats, de moment van preferir no expressar explícitament la idea de formar-ne part.

Ara, diu Boixadé, la celeritat és clau ja que "hi ha una llei espanyola que ens pot fer mal a les zones rurals, i també la nova Llei de governs locals catalana que posa un topall de 15.000 habitants a la creació de noves comarques". El Lluçanès té 8.000 habitants.