Explica el filòleg Pau Vidal en un recent assaig titulat 'El bilingüisme mata' que les enquestes sobre l'estat de la qüestió de la llengua catalana sempre s'han de mirar amb recança perquè són el punt de partida de debats i conclusions interessades, alhora que ambigües. Però el gènere té molta tirada i tot sovint es presenten xifres sobre la salut de la parla nostrada. El darrer capítol n'és l'Enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya 2013 a les Comarques Centrals, un conjunt de gràfics que indiquen que al Bages, el Berguedà, l'Osona, el Solsonès i una part de l'Anoia hi ha molts més motius per a l'esperança que en les estadístiques que es refereixen a l'àrea metropolitana. No hi ha color, tal i com es desprèn de les dades que van donar a conèixer ahir a Manresa Marta Xirinachs, subdirectora general de Política Lingüística, i Joan Solé, responsable d'Estudis i Indicadors de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat.

La primera xifra que cal retenir és que el 63 % dels habitants de les comarques centrals tenen el català com a llengua habitual. La segona, que hi ha 121.914 persones d'aquest territori que no tenien el català com a llengua inicial quan es va iniciar la sèrie d'enquestes el 2003 i ara ja el saben parlar. Sobre aquests pilars numèrics, tant Xirinachs com Solé van bastir ahir el parer segons el qual es pot ser optimista pel que fa als indicadors de la Catalunya central. També destaca que el català cau com a llengua materna a la regió central i gairebé s'iguala al castellà.

Aquestes són cinc idees que es poden extreure de l'enquesta:

Les mares catalanes tenen menys fills

El fet que hi hagi un descens en la maternitat de mares catalanes fa que el nombre de persones que s´inicien en català com a primera llengua baixi. Aquesta situació no es produeix entre els que aprenen en català i castellà des dels primers mesos de vida, ni entre els estrangers.

Caiguda del català com a llengua habitual

L´ús del català com a llengua habitual ha tingut un descens de nou gairebé 10 punts en 10 anys, una situació que és inversa entre la població que té com a llengua habitual el castellà. Els moviments demogràfics fa que el col·lectiu de persones de llengua estrangera baixi.

Més en català que els avis, i més que les mares

L´estudi sociolingüístic sobre l´ús del català aporta algunes dades curioses com aquesta que ens indica que el català té més bona salut amb els néts que no pas amb els seus mateixos avis materns, i que el castellà té una situació exactament a la inversa si ens atenem a la Catalunya Central. Ara bé, quan mirem la situació a Catalunya, observem la mateixa tendència, però menys aguditzada. Al mateix temps, queda reflectida la realitat d´ús majoritari del castellà.

A la Catalunya Central, el català es parla més que el castellà, sempre

Les dades d´ús en diferents àmbits indiquen que a la Catalunya Central hi ha un domini del català en tots els camps (el gran comerç, el petit comerç, l´administració de l´estat, en l´atenció mèdica o en les entitats financeres, entre d´altres). Però aquesta situació contrasta amb la mitjana catalana, i encara contrastaria més amb les dades només de zones com Barcelona. Al conjunt del país hi ha alguns d´aquests sectors que tenen un ús del català per sota del castellà. La llengua del país té problemes quan acudim al gran comerç, amb més ús del castellà que del català, i també quan ens hem de relacionar amb l´administració de l´estat, el petit comerç, el personal mèdic. El coneixement del català va per un camí, però la realitat del carrer té unes xifres més dures.

El 51 % escriuen notes en català

Una singularitat anecdòtica de l'enquesta presentada és el fet que el 51 % dels habitants de la Catalunya central empren el català per a les notes personals, enfront del minso 27,7 de la mitjana catalana.