Les obres del nou camp de futbol de Cardona han destapat dos murs romans que daten dels segles I i II. Es tracta d'una troballa majúscula, per dos motius: perquè és la primera construcció d'aquesta època que es localitza a Cardona i perquè "permet constatar l'assentament romà" al municipi. De moment, s´han fet set sondejos, tres dels quals indicarien la presència de nous murs romans i de més ceràmica. La hipòtesi, però, no està confirmada perquè encara s´estan estudiant.

Ainhoa Pancorbo, arqueòloga municipal, assegura que l'aparició dels dos murs va ser "la sorpresa de les sorpreses". Com ja va explicar aquest diari el maig, les primeres restes que van aflorar durant les obres pertanyien a una necròpoli del baix medieval (segle XIV). La descoberta va propiciar una intervenció arqueològica que, sorprenentment, ha culminat en la troballa de dos murs en forma de cantonada, que aquests darrers dies s'han acabat de datar.

Tot i que encara no se sap a quina construcció podrien pertànyer, Pancorbo indica que l´estructura divideix dues terrasses que van ser habitades. La clau per poder fer l´afirmació la dóna la ceràmica, en concret la que pertany a àmfores: «si hi ha àmfores vol dir que tenien productes i que generaven excedents; no sabem encara si eren de gra o d´oli», però en tot cas l´emmagatzematge «ens indica comerç i també un assentament», un fet que a Cardona «no s´havia pogut constatar mai encara».

És per aquest motiu que tan l´arqueòloga com Joan Hernández, regidor de Patrimoni Cultural, subratllen la importància dels vestigis. Fins ara s´havia trobat ceràmica d´època romana, però escampada en camps i molt dispersa. «Sabíem que els romans havien estat aquí per aquestes restes, però no havíem localitzat cap construcció que ens indiqués que s´hi haguessin assentat», diu Pancorbo.

La descoberta podria no acabar amb els dos murs. L´estudi ha inclòs una prospecció amb georadar que ha detectat que el jaciment romà s´estén cap a la meitat nord del camp.