«Una de les primeres coses que em va dir un dels interns que ve a les classes és que ell, senzillament, s´havia passat tota la vida conduint amb un carnet fals. Però que ara ja tocava fer les coses bé». Per al director de Logos Autoescola, participar en el programa de Lledoners -que inicialment compaginava amb una altra autoescola que va deixar el projecte- és «molt engrescador», tot i reconèixer que fer-ho en el marc físic de la presó hi afegeix complexitat.

«Parlar de facilitats aquí dins és complicat, però com a mínim no es pot dir que ens hi posin entrebancs», diu Francesc Gallego. Però sí que reconeix que ell i Diego Gálvez fan una tasca altruista en un entorn «feixuc», perquè «cada pas que fas requereix papers, sol·licituds, permisos, autoritzacions. A la presó no hi ha marge per a la improvisació, i la improvisació, a l'hora de formar, també és important. I aquest factor no el tenim. De vegades, surt un tema i llavors trauries un material que aquí no tens, o quan s'acosta un examen per a un alumne li diries que vingués dissabte per fer un repàs, però aquí no ho pots fer perquè no pot sortir».

La manera d´impartir les classes teòriques no difereix gaire de com ho fan a les seves aules de l´autoescola amb l´alumnat més habitual, però sí que hi introdueixen alguns matisos. «D'entrada, jo miro de fer-la una mica més a poc a poc de l'habitual, i sobretot aportar molts esquemes i testos, perquè la gran majoria no tenen l´hàbit d´estudiar. Procuro no fer una hora i mitja de classe magistral, sinó anar variant les temàtiques per anar mantenint l'interès».

I el matís principal: «la part de seguretat viària l'enfoquem d'una manera més crua. Perquè, tot i que no podem generalitzar, una bona part, o han conduït beguts, o han consumit drogues, o han tingut fugues de la policia amb cotxe. Per tant, se'ls ha d'explicar de manera molt clara que conduir de manera temerària és perillós, té uns costos socials, econòmics i personals. Més enllà del simple fet que es treguin el carnet es tracta que entenguin això. I és qüestió de ser molt clars en temes com ara la velocitat. Els expliquem, per exemple, que impactar a segons quina velocitat és com tirar-se de la torre Maphre sense paracaigudes. Llavors ho entenen».

El dia que dos dels interns del centre penitenciari Lledoners van poder fer les primeres pràctiques va ser «una satisfacció personal per a tots», subratlla Francesc Gallego, «i una manera de testar que el que estàvem fent podia funcionar i que tenia un resultat. I encara més pel fet que un hagi aprovat. Només aquest un ja és una persona a qui hem ajudat a canviar la vida a millor. I això és una sensació molt gratificant».