Quatre de cada deu estrangers que hi ha al Bages són marroquins, nacionalitat que més que triplica en representació la segona amb més presència a la comarca, que és la romanesa.

El retorn als seus països de procedència d'una part important de la població que en la darrera dècada i mitja va anar arribant a la comarca i al conjunt del país (situació que és especialment accentuada en el cas d'orígens sud-americans) ha fet que, proporcionalment, el pes de la provinent del Marroc -més estable- respecte al conjunt de població estrangera torni a créixer (malgrat que en nombres absoluts ha baixat).

De fet, les persones d'aquesta nacionalitat han estat les predominants en la població immigrada de la comarca -ho és també al conjunt de Catalunya- des que va eclosionar l'onada que hi ha hagut al llarg d'aquest segle XXI.

En la línia que segueixen al conjunt del país, pràcticament totes les nacionalitats mostren un descens des de fa uns anys, generalitzat des del 2011. Però en algunes comunitats ha estat més accentuada.

En el cas del Bages, les cinc nacionalitats ara mateix predominants ho són des del 2013. Tal com reflecteix el gràfic inferior són, en aquest ordre, Marroc, Romania, Xina, Senegal i Polònia. La segona manté també aquesta posició des de fa més d'una dècada, mentre que la xinesa va fer el salt el 2009.

La senegalesa escala posicions

On hi ha hagut les variacions més notables en els darrers anys és en la quarta i cinquena posició. Bàsicament, per la pujada de la comunitat senegalesa (que ara és la quarta) i, encara més, per la caiguda de l'equatoriana, que durant anys va arribar a ser fins i tot la tercera amb més d'un miler de persones a la comarca, i que en canvi ara ha caigut d'aquests cinc primers llocs (és la sisena) amb menys de la meitat dels habitants que havia tingut fa encara no una dècada. Aquest és el panorama que mostra una anàlisi detallada de les xifres de població estrangera, de les quals l'Institut d'Estadística de Catalunya va publicar fa dues setmanes les xifres generals del 2015 (vegeu Regió7 del 4 de març).

Amb tot aquest moviment -i també tenint en compte que entre les xifres de l'any passat i les del 2014 al Bages se li ha restat la població dels cinc municipis que han passat a formar part del Moianès- la comunitat marroquina s'ha situat en paràmetres d'entre els anys 2006-2008. Va ser aquest darrer any quan, per primer cop, el col.lectiu de persones d'aquesta nacionalitat va superar la xifra dels 7.000. Ara són 7.627, després d'haver arribat a un màxim proper als 9.000, el 2012.