La celiaquia és una intolerància al gluten que es calcula que afecta una de cada 100 persones. Vetllar pels interessos i la qualitat de vida d’aquest col·lectiu és l’objectiu de l’Associació Celíacs de Catalunya, que acaba d’obrir una delegació al Bages amb l’objectiu de treballar per les necessitats dels afectats de la comarca. Un grup de voluntàries afectades o amb fills celíacs s’han posat al capdavant de la delegació del Bages amb seu en un despatx a la primera planta del Centre Hospitalari. La infermera Laura López, de 47 anys, a qui van detectar la celiaquia fa un any i mig, és la portaveu de l’entitat.

Què comportarà tenir una delegació al Bages de l’Associació de Celíacs de Catalunya?

Oferirem assessorament, informació i acompanyament als nous diagnosticats i a les seves famílies perquè ser celíac comporta un canvi en l’estil de vida i l’alimentació. Un altre objectiu que tenim és sensibilitzar la població i sobretot els gremis implicats, que són restaurants, pastisseries o forns de pa perquè ofereixin productes i menús sense gluten que permetin normalitzar la nostra vida social. La celiaquia és una malaltia autoimmune de base genètica que no es pot prevenir, és per a tota la vida i no hi ha tractament, l’únic és la dieta sense gluten, però ha de ser estricta. També farem tallers i conferències.

Quins són els principals problemes amb els quals es troben?

L’assignatura pendent dels celíacs és menjar fora de casa, i encara més aquí a Manresa i comarca, on no hi ha restaurants acreditats. Aquesta serà una de les nostres tasques, picar pedra per aconseguir que n’hi hagi, però entenem que és difícil perquè suposa una inversió important. Sí que hi ha establiments que ofereixen a les seves cartes plats aptes per a celíacs, però el que ens dóna la seguretat és l’acreditació.

Com s’assoleix l’acreditació?

L’associació de celíacs fa una inspecció i revisa les cuines, si el personal està format i si es tenen els productes separats, entre altres aspectes. Els establiments acreditats porten l’espiga barrada, que és el símbol que ens dóna el 100% de garanties que ens ho podem menjar. Al Bages no hi ha cap restaurant que tingui aquesta acreditació, i com a obrador hi ha el forn Jorba, que té un pa especial per a celíacs, i el Viena, que, com a cadena, fa uns quants productes aptes que estan acreditats i pots menjar amb seguretat.

Per tant, aquest serà un dels seus objectius?

Sí, el nostre objectiu com a associació serà anar picant portes a restauradors i forners perquè s’animin a fer productes aptes per a celíacs. Sabem que és difícil perquè necessites un obrador a part i els productes són molt cars.

L’elevat cost dels productes és un altre dels handicaps amb els quals es troben.

Sí, des de l’associació s’està lluitant amb institucions perquè es rebaixi l’IVA dels productes. Per exemple, un quilo de pasta normal val 80 cèntims i una que és per a celíacs, feta de blat de moro, val dos euros, és gairebé el triple. També s’estima que la cistella de la compra d’una família amb un celíac té 1.500 euros anuals de sobrecost. El pa i la pasta, que són aliments bàsics, són molt més cars. En aquest sentit, s’està lluitant perquè rebaixin l’IVA d’aquests productes o hi hagi desgravacions fiscals per a famílies celíaques com es fa en alguns països d’Europa. Però, de moment, aquí no hi ha cap ajuda.

La sensació que tenim és que cada cop hi ha més productes per a celíacs. La paraula gluten s’ha popularitzat molt...

Sí, però hem de tenir en compte que també s’ha posat de moda arran de les dietes sense gluten però per a intolerants, no per a celíacs, que patim dany intestinal i no en podem menjar. S’ha de diferenciar els intolerants, a qui es posa malament el gluten, dels celíacs que tenim atrofia de les vellositats de l’intestí prim, la qual cosa afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments. Un intolerant es pot prendre una cervesa, un celíac no. Però, a banda d’això, si que és cert que ara hi ha molts més productes que fa vint anys i cada cop sorgeixen més botigues de dietètica que venen molts productes sense gluten.

La celiquia també es detecta en edat adulta.

Sí, a mi me la van detectar fa un any i mig, als 46 anys. A vegades es troba a partir dels fills perquè és genètic. Quan es detecta un nen celíac si s’estudia la família a vegades es troben casos d’adults que també estan afectats.

És difícil de diagnosticar?

Sí, sobretot en els adults perquè el problema és que els símptomes són inespecífics i molt variats, des de molèsties digestives a dolors musculars, fibromiàlgia, anèmies lleugeres, restrenyiment o diarrea... no es fàcil de trobar, l’has de buscar. En canvi, amb els infants hi ha uns símptomes més clars: diarees, falta de creixement o panxa inflada, que ho fan més fàcil.

Per tant, podem dir que la celiaquia està infradiagnosticada?

Sí. Des de l’associació, se sensibilitza el col·lectiu de metges de primària per intentar detectar casos perquè s’estima que una de cada 100 persones és celíaca, això vol dir 70.000 catalans, i ara mateix no n’hi ha tants. Hi ha molta gent que ho és però no ho sap.

Creuen que són un col·lectiu que es té poc en compte?

Una mica sí, però cada cop ens hi tenen més. Per exemple, aquest any a la Transèquia van donar pa sense gluten i això s’agraeix. Però en canvi a les cavalcades no hi ha caramels aptes per a celíacs i molts nens no en poden menjar. Normalment, ens conformem però ens agradaria tenir presència en els actes lúdics de ciutat, ja que hi ha molts aspectes que giren a l’entorn de la gastronomia.