El debat està servit. Finalitzades les obres al tram sud de la C-55, el Bages estrena una carretera de característiques singulars a Catalunya. Un traçat d’uns quinze quilòmetres i un sol sentit de circulació -tret dels puntuals trams d’avançament-, recosit amb una mitjana central que, vista des d’una perspectiva aèria, fa tot l’efecte d’una cremallera. Però més enllà de similituds i metàfores, el que ara es posa a prova és la seva eficàcia i, sobretot, l’equilibri entre seguretat i capacitat de circulació en un tram d’alta congestió. D’ara en endavant, qualsevol petita incidència posarà a prova la flexibilitat d’una carretera murallada.
Com s’ha reiterat, la intervenció que s’ha fet durant més de mig any en aquest tram persegueix, prioritàriament, evitar els impactes frontals, els de conseqüències més fatídiques. La barrera que s’ha desplegat al llarg d’aquest recorregut entre els dos sentits de circulació és, per tant, l’argument central del projecte: aturar que qualsevol pèrdua de control del vehicle cap a l’interior de la via suposi una invasió del carril contrari i acabi amb un d’aquests xocs frontals. A priori, en la major part del tram ara és certament difícil que es produeixi aquesta circumstància. Però a partir d’aquí s’obren els interrogants.
De fet, el primer s’ha posat damunt la taula tot just poques hores després de la posada en servei de la carretera amb les noves característiques. Divendres a la tarda es van retirar els últims cons i encara no 24 hores després ja s’hi registrava el primer accident mortal, dissabte al matí a Sant Vicenç, quan el vehicle que conduïa una jove de Manresa va sortir de la calçada pel lateral i va bolcar després d’haver-ne perdut el control. Un sinistre que es produïa una setmana després que un altre accident, en aquest cas entre Monistrol i Castellbell, deixés un ferit crític després d’una topada frontal.
En l’accident mortal de dissabte es va posar de manifest la necessitat de tallar completament la circulació en el carril afectat pels treballs de l’operatiu d’emergències, ja que la presència de la mitjana impedia habilitar un pas provisional -es van aixecar les barreres de l’autopista, però el tram afectat de la C-55 va quedar tallat i amb una part dels vehicles immobilitzats durant prop de dues hores. El sinistre del divendres 11 de març planteja també un altre interrogant, ja que va ser una topada frontal en un tram (quilòmetre 16) on no s’ha alçat barrera de protecció -hi ha pilones o balises de plàstic blaves-, com tampoc no se n’ha instal.lat, per exemple, al revolt de Castellbell, punt que també ha registrat accidents mortals produïts per xocs frontals.
400 metres per a avançaments
A la pràctica, el tram sud de la C-55 -la gran artèria circulatòria del Bages atenent els fluxos de trànsit- és des de divendres passat una carretera que, en els 16 quilòmetres que van des del nucli del Guix de Manresa fins a Monistrol, està separada per una mitjana central en el 90% del recorregut. S’hi alternen les barreres de formigó (New Jersey) en les rectes amb les tanques metàl.liques (més baixes) en els revolts. El motiu és facilitar la visibilitat del conductor sobre possibles obstacles que hi pugui haver en el seu propi carril (que amb la de formigó no es veurien). De Manresa a l’accés a l’autopista només queden lliures de mitjana els 500 metres del pas per Castellgalí.
Entre les peculiaritats destaca, per exemple, que s’han habilitat dos punts com a apartadors (davant d’alguna incidència que casualment es produeixi a prop d’aquests punts), amb senyals que n’indiquen aquesta funció. En sentit nord es troba situat a la recta entre Sant Vicenç i Castellgalí, i en sentit sud entre el golf i Castellgalí. Precisament, en aquesta zona, passat el restaurant els Torrents, hi ha un dels trams que al conductor se li fan més estrets, ja que a la barrera central de formigó se n’hi afegeix una altra al lateral. Un altre dels punts que caldrà seguir de prop és el carril d’avançament que hi ha en sentit sud en el tram de davant de la depuradora de Manresa. S’ha retallat a la meitat el que hi havia abans de les obres (fa uns 400 metres), és l’únic que hi ha habilitat per a aquesta funció fins passat el viaducte de la Puda (Olesa) i finalitza just a l’entrada del perillós revolt situat a l’alçada de l’accés al barri dels Comtals.
