Més que pretendre grans inversions en nous túnels o desdoblaments de la via, aconseguir un trajecte en tren més curt entre el Bages i Barcelona passa, a dia d'avui, per buscar fórmules que permetin encabir més trens semidirectes en la infraestructura actual. És la línia que experts en mobilitat van defensar aquest dijous en una taula rodona al Montepio de Manresa, partint de la base que la situació econòmica actual impedeix dur a terme a curt termini el pla de millores previst per Adif d'abans de la crisi.

El debat d'ahir es va centrar especialment en la línia de Renfe, i va tornar a posar sobre la taula reivindicacions històriques de millora de la xarxa per aconseguir reduir el trajecte en tren a força menys d'una hora, com la construcció del túnel de Montcada per a una major capacitat de pas de combois; una tercera via entre Sabadell, Cerdanyola i Montcada; una nova pota d'entrada a Barcelona des de Barberà; augmentar la capacitat dels túnels a l'entrada a Barcelona o connectar la línia del Llobregat amb el corredor 6 a Castellbisbal (en el cas dels FGC). Unes propostes que els experts van dir que s'han de continuar reivindicant, però que no es preveuen fins a mitjà o llarg termini, i molt menys abans del 2020 com s'havia apuntat abans de la crisi. Davant d'això, la solució passa "per reclamar actuacions realitzables a cost moderat", segons va apuntar l'enginyer de Camins per la UPC i expert en Transports, Ordenació del Territori i Urbanisme, Andreu Esquius.

Entre aquestes mesures, Esquius va apuntar la necessitat d'aconseguir trajectes amb semidirectes de 55 minuts, considerant que amb la infraestructura actual "hi ha marge per aconseguir-ho". En aquest sentit, va recordar que actualment ja hi ha uns semidirectes que triguen poc més d'una hora entre Manresa i Barcelona, i que si ara per ara no baixen d'aquest temps és per les limitacions de velocitat que hi ha. Va explicar que aquesta qüestió s'està mirant de resoldre amb petites obres d'adequació que quan acabin, haurien de permetre assolir aquest mínim de 55 minuts. Va dir que la rebaixa s'ha aconseguit "trobant equilibris entre Terrassa i Sant Andreu Arenal" i permetent que el tren provinent de Manresa n'avanci un altre de parat a Sabadell Sud. "El futur immediat passa per explorar això amb més força", amb altres equilibris d'aquest estil que, sense inversions, permetin encabir més semidirectes.

En una línia similar, el president del Fòrum Ferroviari el Bages, Salvador Soler, va reivindicar millores en infraestructures, però sobretot, en serveis, buscar combinacions on prevalgui la rapidesa per sobre de la freqüència. Soler defensa el concepte "regional" de la línia de Manresa (va reivindicar la línia Lleida-Barcelona passant pel Bages), i entén que li donaria més magnitud i més possibilitats de trobar fórmules per a trens semidirectes.

Menys trens i més llargs

Acabades les exposicions, es va obrir un torn de debat amb el públic, amb diverses intervencions que reclamaven millores urgents per reduir el temps de trajecte en tren entre Manresa i Barcelona.

Entre les aportacions que es van fer des del públic ?-i que els ponents no van desmerèixer-, destaca la proposta de reduir el nombre de trens a partir de Terrassa cap a Barcelona, i compensar-ho amb combois més llargs, la qual cosa permetria encabir més semidirectes amb el punt d'origen o final a l'estació de Manresa.