Els ciclistes temen la C-55, sobretot des que hi ha la segregació de carrils amb una mitjana. La mesura s´ha pres per evitar els xocs frontals dels cotxes, però en alguns punts queda tan estret el pas que es fa pràcticament impossible la convivència de cotxes i bicicletes. Molts ciclistes consultats per aquest diari asseguren que ara eviten aquesta via. Però encara n´hi ha que hi circulen i se n´hi veuen, sobretot, durant el cap de setmana.
L´amplada de cada carril, segons el departament de Territori i Sostenibilitat, que n´és el titular, permet la convivència de ciclistes i conductors. Asseguren que es manté un carril de circulació de 3,5 metres d´amplada. Entitats de seguretat viària asseguren que els vehicles difícilment poden guardar la distància mínima d'un metre i mig en els avançaments. Les barreres fan que els cotxes se´n separin per por de tocar els murs, i sumar la distància entre el cotxe i la barrera central, l´amplada del vehicle, la distància amb la bicicleta i el marge de separació que necessita el ciclista respecte de l´altra barrera fa una suma que sovint és impossible d´encaixar en aquesta carretera.
En les 15 quilòmetres modificats per seguretat, diu el departament que es respecta un carril de 3,5 metres i un voral d´1,5 metres. En aquests cas, admet que hi ha punts on no hi ha aquesta distància. El voral és el lloc on el Codi de Seguretat Viària indica que han de circular els ciclistes. I si el voral no està en condicions, per la calçada. Si circulen per la calçada, simplement faran cua, perquè els vehicles, turismes o pesants, tenen impossible els avançaments.
Els ciclistes, però, veuen com al tram dels Comtals l'espai d'asfalt per on poden circular les bicicletes s'estreny (sentit Barcelona). Hi ha dos trams de la carretera on el voral és especialment estret. Es tracta del pont que hi ha sobre la riera del Cornet, a prop del nucli urbà de Castellgalí, i el pont d'enllaç amb Sant Vicenç de Castellet. En aquests dos trams hi ha camins alternatius per on poden passar els ciclistes, que forçosament han d´ocupar el carril per on passen els cotxes si no abandonen la via. No hi ha cap senyal que indiqui que els ciclistes no poden utilitzar aquests trams o que en tenen d´alternatius.
Evitar fregar la mitjana
El patró que segueixen els conductors a l'hora de passar per la C-55 és no apropar-se a la barrera que hi ha al mig de la carretera per evitar-hi el fregament. Els cotxes tendeixen a situar-se a la seva dreta. I, aleshores, si hi ha ciclistes, sovint no es respecta la distància de seguretat.
Per contra, el raonament que sostenen les fonts consultades del departament de Territori i Sostenibilitat és que si els cotxes fan, de mitjana, 1,80 metres d'amplada, encara en queden 2,80 d'espai lliure abans de trepitjar amb la roda el voral. L'espai és molt més just amb els camions, ja que si fan una amplada de dos metres, queda només la distància que marca el Codi de Seguretat Viària per poder avançar les bicicletes.
Queixes pel voral estret
Sobre el mapa, la via segueix les mides que corresponen en termes de seguretat -segons Territori i Sostenibilitat- i la normativa de circulació permet que els ciclistes puguin pedalar per la C-55. Res ho prohibeix. Tot i això, entitats involucrades en qüestions de seguretat viària a la Catalunya Central asseguren que la carretera és perillosa per a les persones que vulguin practicar ciclisme, i no aconsellen pedalar per l'asfalt de la C-55, sobretot on hi ha la mitjana. Consideren que la situació de fragilitat és evident.
El president del Montepio de Conductors, Llorenç Juanola, assegura que de vegades veu ciclistes per la C-55, tot i que reconeix que la majoria pedalen pel tram de Monistrol, tot dirigint-se a fer l'ascens a Montserrat. També en veu a la zona on hi ha la mitjana, però, «molts menys». Juanola explica que la decisió de col·locar una mitjana a la C-55 «potser ha anat bé per evitar xocs frontals, però en cap cas ha servit per aconseguir una carretera segura». Per a Juanola, la perillositat per als ciclistes és un argument més per concloure que «la via està mal estructurada» i que calen altres actuacions per millorar les circulació.
La Plataforma No Més Morts a la C-55 indica que resulta «gairebé impossible» transitar en bicicleta per aquest tram de la carretera pel risc que comporta. La seva presidenta, Fina Casals, dubta de les dades de Territori sobre el voral d´un metre i mig. Creu que en molts trams no s´ha respectat. La responsable de l'entitat diu que hi ha estudis sobre la col·locació de mitjanes a les carreteres «i aconsellen només col·locar-ne en vies on circulen menys de 20.000 cotxes. Aquí en circulen més (35.000), així que podríem dir que som uns conillets d'Índies amb els quals experimenten», ironitza Casals. Casals demana prudència als usuaris davant la situació de la calçada.
Per la seva banda, l´experta en seguretat viària i presidenta de l´Associació per a la Seguretat Viària al Berguedà, Elisa Soler, explica que els manuals de conducció especifiquen que «la circulació ha de ser ordenada, fluida i segura», i «està clar que no es compleixen aquestes premisses en aquest cas, per les característiques de la C-55». Per a Soler, la situació és especialment delicada en els trams amb mitjana de formigó central. Quan, a més a més hi ha ciclistes, «el risc augmenta». Per a aquesta experta en seguretat viària, «la tanca és un factor més de risc» perquè els conductors s´han d´adaptar «a una via diferent».
