Sallent té al seu terme una de les poques esglésies romàniques de planta rodona que es conserven. Després de molts anys d'obres i de campanyes amb la participació de molts sallentins, el temple avui està completament restaurat. La Trenta-sisena, l'entitat que ha vetllat per la recuperació d'aquesta ermita que havia arribat a un important nivell de degradació, és ara també l'entitat que n'impulsa la dinamització, un aspecte que es considera clau per donar sentit a la intervenció i per poder continuar, en un futur, amb noves campanyes de restauració que posin al descobert les velles parts de la fortificació. Mai s'ha fet una campanya àmplia de treball sobre els orígens del castell.
Jordi Moltó, conseller en cap de la Trenta-sisena i exalcalde de Sallent, ha explicat que la voluntat de l'entitat és poder dinamitzar l'espai. Ara hi ha l'ermita restaurada, a part de cerimònies s'hi poden dur a terme altres actes. La restauració de l'església és l'element més potent que avui hi ha en aquest conjunt enlairat en un turó a mig camí de Sallent i Cabrianes, però els espais exteriors també s'estan adequant per fer-hi altres activitats lúdiques. D'entrada, demà, diumenge, hi haurà un concert de música barroca. Però la Trenta-sisena està estudiant dur-hi a terme quatre sopar-concerts durant el mes de juliol. "El marc és fantàstic", assegura Moltó, i els integrants de l'entitat han estat treballant per tenir l'espai ben adequat. "L'entorn de l'església era un bosc, i hi hem estat treballant molts dissabte al matí per desbrossar-ho", ha explicat. L'entitat també ha preparat l'espai per poder-hi instal·lar focus en el cas de celebrar-hi actes nocturns.
En la línia d'acabar de tenir els fonaments de futurs iniciatives ben posats, Moltó explica que a través de l'Ajuntament de Sallent i de la Diputació s'ha encarregat un pla director que marqui les directrius per a futurs usos i per a futurs treballs d'excavació, que Moltó considera una obra fonamental. Entre d'altres, el mateix Moltó comenta que s'hi hauria de dur a terme alguna campanya d'excavació per veure què en queda de les restes del que havia estat un castell. A primer cop d'ull, els vestigis són més aviat minsos.
En aquests moments, s'hi pot arribar en cotxe a través d'un camí que s'agafa al costat del pou de la mina de la zona del Guix, i a peu per diferents senders i dreceres. L'accés és obert, però no ha sigut així en moments de més activitat minera a la zona d'aquest pou. També es fan visites guiades, amb explicacions sobre la restauració i l'ermita de Sant Sebastià.
La restauració de l'església ha deixat l'espai amb la pedra sense pràcticament cap altre element que destorbi en la seva sonoritat. El terra, també de pedra, i la cúpula acaben d'oferir una molt bona sonoritat, destacada pels músics.
A simple vista, les restes de l'antiga fortificació es veuen poc, tot i que hi ha abundants fragments de muralles, alguns vestigis d'una torre de flanqueig i un camí de ronda. La data de les restes que s'han conservat del castell són del segle XIV, que coincideixen amb la seva ampliació. Però hi ha documentació que acredita que la seva existència era anterior. L'església coneguda com Sant Sebastià, tot i que actualment està dedicada a Sant Esteve, és l'església romànica circular més gran de Catalunya i forma part del Patrimoni Artístic Nacional de Catalunya.
