Amb música i càntics d'escoltes, lloances a la seva bona cuina, i sobretot amb nombrosos records i mostres d'agraïment. Així és com Sant Joan va acomiadar aquest dilluns a la tarda Carles Martínez, l'exregidor i persona molt vinculada al teixit social i educatiu, que va morir divendres a la nit en precipitar-se accidentalment quan intentava entrar a casa seva pel balcó, perquè s'havia descuidat les claus al pany per dintre.

La cerimònia laica va fer petita la sala Montserrat de Funerària Fontanova, a Manresa, que no va poder encabir la munió de persones que van voler dir l'últim adéu a Martínez en un acte intens i emotiu de gairebé una hora de durada. Entre els presents, no hi va faltar l'exalcalde Ezequiel Martínez, amb qui havia format equip com a regidor del PSC; l'alcalde actual, Gil Ariso, i regidors i exregidors de tots els grups; i també polítics de municipis veïns, com l'alcalde de Castellgalí, Cristòfol Gimeno, el del Pont de Vilomara, Cecilio Rodríguez, i l'exalcalde de Súria, Antoni Julián.

En la cerimònia van ser moltes les paraules d'afecte que Carles Martínez va rebre de companys i amics; de l'escola Ametllers i l'institut Cardener, als quals ell sempre havia estat vinculat com a pare; de l'esbart de dansaires, del qual formava part, i al final de l'acte, també de familiars. Tots van coincidir a descriure'l com una persona "altruista, vital, entusiasta", i sempre "com l'ànima de totes les festes". Deien que no hauria volgut un funeral trist, però va ser impossible contenir les llàgrimes.

Tres nenes companyes del seu fill, Biel, van ser les primeres a parlar, i van recordar "aquelles paelles que sempre ens preparava com a gran cuiner". L'AMPA dels Ametllers, a qui "en Carles ens va convertir en una gran família", li va dedicar l'himne de l'associació ('I will survive'), i les tres directores que ha tingut el centre també van tenir unes paraules de comiat, i van destacar "l'empenta" de Martínez, "que ens servirà d'exemple i model". Per la seva banda, el director de l'institut Cardener també va fer referència a l'entrega de Carles Martínez, "sempre present, construint projectes amb una gran passió i altruisme".

Més enllà de la comunitat educativa, amistats que tenia de la seva faceta culinària (tenia en projecte obrir un negoci de restauració el proper 3 de juny) també van recordar Martínez, entre llàgrimes, "com el vincle d'una nova colla d'amics, de la colla de cuina, com l'amic humil i de tarannà dolç, que has estimat i t'has deixat estimar", mentre un altre company, en un to més distès però amb l'emoció continguda, va donar per fet "que ja ets el president de les ànimes".

L'esbart de dansaires Cor de Catalunya de Manresa, amb el qual Martínez havia estat molts anys relacionat, van destacar la seva trajectòria com a persona, ballador, "i pal de paller del grup", i en record dels seus vincles amb l'escoltisme, li van cantar la cançó de la 'Vella Xiruca', i el van acomiadar "donant-te les gràcies" i amb un "zigui-zaga" "amb què tancava les actuacions".

Familiars de Carles Martínez van ser els últims a parlar, alguns directament i entre llàgrimes, i dedicant-li el 'My Way' de Frank Sinatra "que tant li agradava". La cançó va donar pas al moment més emotiu, amb la lectura d'un escrit de comiat que havia preparat la seva companya, Maribel. Mai van contreure matrimoni, "però avui em caso amb tu, i per sempre", li va dir, i va començar a sonar 'Amor Particular', de Lluís Llach.