Els alcaldes elegits ara fa un any se senten massa lligats de mans per l'estat

Més feina de l´esperada i la ja coneguda lentitud burocràtica són els altres esculls amb què han topat. Tot i així, majoritàriament els alcaldes es mostren satisfets, sobretot per l´aprenentatge que els dóna el càrrec.

«No havia patit ni après mai tant com en aquest darrer any»

Montse Venturós fa un valoració «molt positiva» del seu primer any a l´alcaldia de Berga. Assegura que no havia «plorat ni patit mai tant» però alhora tampoc havia «après mai tant i a un ritme frenètic». Tot plegat, l´ha ajudat a veure «les coses amb una perspectiva diferent». Diu que «tot just ara hem posat sobre la taula com està l´Ajuntament i en quina situació es troba per començar a cercar alternatives per posar en ordre el desgavell intern que hi havia i poder desenvolupar les accions de govern».

Lamenta que la llei de racionalització els marqui «molt en matèria competencial i econòmica» i, en aquest sentit, la sorprenen aspectes com el fet que «l´administració no pot ampliar el personal però sí els serveis privats», un aspecte que veu com «una voluntat manifesta de privatitzar l´àmbit públic». També li sap greu que l´elevat volum de feina no li hagi permès dur a terme alguns dels propòsits de l´equip de govern, com fer reunions setmanals amb els barris. «No tinc una sola tarda lliure que no estigui a l´ajuntament desencallant tràmits burocràtics», assegura, alhora que es marca les reunions amb els barris com una prioritat, ja que aquesta és «la marca» de la CUP. Venturós creu que «tothom hauria de poder veure les coses des de dins l´Ajuntament perquè et dóna un plus increïble per saber què es fa i com és la ciutat».

«La burocràcia és lenta i ens agradaria fer les coses més de pressa»

Tot i que ja havia estat regidor i coneix el funcionament del consistori, Xavier Codina reconeix que la vida et «canvia molt com a alcalde» perquè «és un estadi més de feina», tot i que l´equip que té «li dóna molta tranquil·litat». Alhora, però, considera que és molt enriquidor, m´agrada i m´ho estic passant molt bé», diu. El que més l´ha sobtat en aquest darrer any és que «l´alcalde acaba sent el psicòleg major del poble perquè ve molta gent a explicar-te les coses que li passen», assegura.

Pel que fa al volum de feina, diu que és molt elevat, «sobretot els cap de setmana, perquè hi ha molts actes» als quals procura assistir però també en delega als regidors. També assegura que no para de sorprendre´l «la lentitud burocràtica», ja que li agradaria «poder fer les coses més de pressa però la burocràcia és molt lenta i no podem». L´assignatura pendent d´aquest primer any ha estat, per a Codina, el projecte de la futura nau d´entitats que s´ha endarrerit «perquè s´han anat fent modificacions per tal de millorar-lo».

«La capacitat d´actuació està molt delimitada pel govern central»

Per a Josep Maria Altarriba, que no havia tingut mai un càrrec a l´Ajuntament, el seu primer any ha servit «per situar-nos en l´espai, habituar-nos a la gestió municipal i per aprendre moltes coses». El que més l´ha sorprès és que «el dia a dia de la gestió municipal se´t menja molt temps que voldries dedicar a projectes que tens al cap i això no t´ho permet». També ha trobat que «la burocràcia és molt lenta», però apunta que «no és una cosa de l´administració local sinó general». En aquest sentit, creu que «cal canviar les estructures administratives per fer les coses més àgils i fàcils per al ciutadà».

Per a l´alcalde de Puig-reig «ara no hi ha la llibertat d´actuació d´anys enrere perquè està delimitada i lligada per l´administració central amb la llei ARSAL». Considera que «hi ha molt poca capacitat de maniobra perquè la major part del pressupost està destinat als serveis bàsics i la part de diner creatiu és molt petita». Tot i el canvi «de rutina diària» amb moltes hores de dedicació que li ha suposat l´alcaldia, considera l´experiència «molt gratificant sobretot perquè tens la possibilitat d'imaginar-te el poble com voldries que fos d´aquí a uns anys». Per tot plegat, en fa una «balanç positiu» tant personalment com pel que fa a la gestió municipal.

«Sóc massa un alcalde de despatx i hauria de ser més de carrer»

Joan Badia coneix bé l´administració pública però fa un any que es va estrenar com a alcalde. «M´ho he passat molt bé i he après moltes coses, a administrar un Ajuntament i a tenir en compte els interessos de tothom», afirma. En aquest temps, s´ha adonat que ha de tenir més «proximitat» perquè assegura que «sóc massa un alcalde de despatx i hauria de ser més alcalde de carrer». Es mostra «molt preocupat per la situació d'atur i la gent que no arriba a final de mes», un fet que els ha portat a multiplicar els esforços en matèria de serveis socials.

L´alcalde considera que Callús ha estat víctima de la bombolla digital i urbanística i afronta els problemes que s´han derivat d´aquesta etapa. D´aquest primer any, lamenta que s´hagin endarrerit alguns projectes que tenien previstos, com la creació d´una escola per a la formació de persones adultes. També han hagut de fer front a alguns imprevistos com les crisis de Càritas i de la Fundació Aplicació que els han generat un plus de feina.

Tot i així, Badia assegura estar content d´haver «dialogat amb tothom sense cap distinció» i d´haver «procurat resoldre els problemes perquè governar és resoldre els problemes, no crear-ne de nous».

«No m´esperava tanta desconnexió entre l´alcaldia i el veïnat»

Antoni Márquez ja havia estat al consistori com a regidor però una de les coses que més l´han sobtat aquest primer any al capdavant de l´equip de govern d´Olius és «la desconnexió que hi havia entre l´alcaldia i el veïnat». Considera que aquesta és una de les principals deficiències i que «no costa gaire connectar i parlar amb els veïns per tenir una relació més de veïnatge que institucional».

Aquest primer any l´han dedicat a resoldre obres pendents de la legislatura passada i a preparar nous projectes, diu. Per a l´alcalde, però, els consistoris tenen molt limitada la seva capacitat d´actuació. «Per una banda, falta poder trobar subvencions adequades i amb el valor que voldries i, per l´altra, encara que disposis de diners estalviats tampoc no te´ls deixen gastar, per tant, és una doble barrera», assegura.

Márquez reconeix haver tingut més feina de la que s´esperava però considera que això «està en funció de la capacitat de valorar els assumptes i tractar-los amb més o

menys profunditat».

«L´administració és molt més lenta del que nosaltres voldríem»

«L´administració és molt més lenta del que voldríem». Aquesta és la primera conclusió que treu Eloi Hernández del seu primer any al capdavant de l´Ajuntament de Fonollosa, que li ha servit «per situar-se i agafar les dinàmiques de l´administració». Ha estat un primer any per «endreçar i adaptar les coses a la nostra manera de veure i obrir l´Ajuntament per ser comunicatius i transparents, una cosa que la gent agraeix molt», diu.

També han hagut d´entomar alguns problemes urbanístics que són a l'Ajuntament i que estan pendents de resoldre. De la feina que suposa portar un ajuntament, considera que «fins que no t´ho trobes no n´ets conscient, i si tens temps i hi vols dedicar hores de feina, n´hi ha molta, tant per a l'alcalde com per als regidors». Per aquest motiu, creu que és important «trobar l´equilibri amb la vida personal i saber-ho compensar».

Aquest primer any, segons Hernández, l´equip de govern s´ha dedicat a «fer moltes coses petites de manteniment i neteja dels pobles» i «hem fet la planificació de la legislatura, hem pogut fer estudis per tirar endavant els principals projectes i ara hem demanat el finançament i estem pendents de saber els diners que tindrem per fer les principals obres».

«Hi ha un gran desconeixement del volum de feina d´un consistori»

L´alcalde de Calaf, Jordi Badia, assegura que «hem pogut fer menys del que volíem haver fet perquè hi ha hagut molta feina de coneixement, d´endreçar i adequar a la nostra manera de fer i entendre». Tot i que ja n´era coneixedor i no l´ha sorprès, li dol «la lentitud de l´administració, que ho endarrereix tot».

Badia ja comptava amb l´elevat volum de feina que comporta ser alcalde, però considera que «des de fora hi ha molt desconeixement del gran volum de feina que hi ha en un ajuntament d´un poble de les dimensions de Calaf, i n´hi ha moltíssima», perquè considera que els ajuntaments cada cop ofereixen més serveis. Segons l´alcalde, «la cultura de l´administració s'ha anat imposant, fa 50 anys era d´una altra manera i la gent tendia més a fer-se les coses».

Per a Jordi Badia, la prioritat d´aquest primer any i també del segon és situar l´endeutament del consistori «a nivells raonables i assumibles» i treballen amb la idea que moltes de les coses que «hem engegat ja preveiem fer-les el tercer o quart any, conscients de la lentitud del finançament i dels ritmes administratius».

«Hi ha tanta feina com vulguis, depèn del nivell d´exigència»

Isaac Burgos ha tingut aquest any el seu primer contacte amb la política al capdavant de Castell en Positiu, que governa l´Ajuntament de Castellterçol. «Som un partit totalment nou i, per tant, gairebé tot ens ha vingut de nou», diu. El primer que han fet, assegura, és «posar-nos a to i entendre com funciona l´Ajuntament per dins, per conèixer els aspectes tècnics perquè no teníem cap mena d´experiència i això ens ha portat molta feina».

Per dur a terme aquesta tasca d´aprenentatge «ens han ajudat molt els professionals que treballen al consistori, que ens han donat moltes pautes». Tot i així, opina que «ràpidament hem pogut tirar endavant projectes i idees», tot i la lentitud de l´administració, que, apunta, «no l´ha sorprès».

Pel que fa al volum de feina que comporta posar-se al capdavant d´una alcaldia, diu que «mai saps realment tot el que es mou en un ajuntament ni la feina que hi ha fins que no hi ets a dins». De fet, pensa que «hi ha tanta feina com vulguis, depèn dels nivells d´exigència que et posis per tirar endavant projectes i el grau d´implicació que et marquis». L´ha sorprès el fet que «hi ha coses que creus que es gestionen i funcionen soles, però hi has d´estar a sobre».

«Hem tingut molta feina però el resultat compensa»

«Hem tingut molta feina però tenim ganes de fer coses pel poble i estem contents del treball que hem fet perquè el resultat compensa». Aquesta és la valoració que fa Montserrat Badia de l´inici de la legislatura com a alcaldessa de Vilada.

Confessa que ha tingut més feina de la que s´esperava perquè «et penses que hi dedicaràs unes hores però finalment n´hi dediques moltes més perquè el dia a dia se´t menja». És advocada i coneix bé com funcionen els tràmits administratius i la lentitud burocràtica, però tot i ser conscient de com funciona «sempre voldríem fer les coses més de pressa».

Badia explica que han pogut fer realitat els projectes que es van marcar a curt termini com la renovació de la piscina, que s´acabarà ara al juny. Per ara, «hem anat marcant fites a curt termini i hem fet les urgències que hi havia. Ara que ja estem situats ja podrem començar a marcar projectes a més llarg termini», conclou.

«Tinc la sensació que no acabo mai tota la feina que hi ha»

Tot i que ja coneixeia la tasca del consistori com a regidor en anteriors legislatures i, per tant, no ha tingut grans sorpreses, Enric Güell reconeix que «la càrrega no és la mateixa quan ets l´alcalde, i tinc la sensació que no ho atrapo, sempre marxo de l´ajuntament amb la sensació que no acabo mai tota feina».

Aquest any, l´equip de govern de Santa Maria d´Oló ha acabat «temes pendents de la legislatura passada i n´hem iniciat d´altres que estan en fase de projecte més que de realització», apunta. En aquest sentit, Güell assegura que tenen «les idees clares del que volen fer i ara les han de realitzar». Per fer-ho, assegura que compta amb «un equip brillant i de gent que treballa molt».

L´alcalde ha lamentat que en aquests darrers mesos la gestió del consistori s´ha complicat «perquè la plaça de secretària municipal està vacant, perquè la que hi havia va plegar» i això els ha complicat la tasca administrativa.

«A nivell econòmic estem bloquejats perquè tenim pocs ingressos»

La dificultat per poder arribar a acords que els permetin tirar endavant els projectes és el principal handicap amb què assegura que es troba el govern en minoria encapçalat per Albert Neiro. Un altre problema és la burocràcia, «que ja sabia que existia però et treu molt temps que podries destinar a treballar altres aspectes, el meu objectiu és poder fer les dues coses alhora, la burocràcia i la tasca política», opina l'alcalde de Balsareny.

Segons el batlle, han centrat gran part dels seus esforços en «els serveis socials perquè hi ha molta necessitat i molta urgència». Un altre dels seus objectius és «tenir un poble molt més sostenible amb el medi ambient i amb les persones». Una de les coses que més ha sobtat el nou alcalde «i que genera certa impotència» són els pocs treballadors dels quals disposa l´Ajuntament. «Estem a la cua en ràtios de personal i tenim una sobresaturació de feina per poder tirar endavant projectes amb el menor temps possible».

Un altre dels esculls és que «les obres costen el mateix en un poble petit com el nostre que a Manresa, però el pressupost no és el mateix i a nivell econòmic estem bloquejats pels pocs ingressos», assegura.