El Parlament de Catalunya debatrà aquest dimecres una proposició de llei que pretén reclamar al govern d'Espanya el pagament dels diners emesos durant la República que van ser confiscats pel franquisme i que mai no van ser retornats.
Una reclamació que va néixer al Bages ara fa una dècada, amb les primeres trobades a Sant Vicenç de Castellet de persones que tenen a la seva disposició el document que acredita aquesta confiscació executada l'any 1939 (vegeu desglossat). Aquelles trobades van acabar derivant en la constitució d'una entitat, l'Associació de Perjudicats per la Incautació del Govern Franquista (APIGF), que avui té un total de 775 associats, gran part dels quals de la Catalunya Central.
El que es porta al Parlament per mitjà del grup del PSC -i que ja és segur que tindrà com a mínim el suport de JxS, en representació del qual intervindrà com a portaveu el diputat bagenc David Bonvehí- és una proposta que demana al Congrés dels Diputats una modificació de la Llei 52/2007. A partir d'aquesta llei es reconeixen i s'amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil o la dictadura, però els rescabalaments quedaven restringits bàsicament a partits polítics i sindicats.
La modificació que es demana en la proposta que es debatrà al ple del Parlament és que aquella llei inclogui el reconeixement "al dret a rescabalament dels particulars afectats per la confiscació de paper moneda o altres signes fiduciaris dipositats per part de les autoritats franquistes al compte 'Bitllets de canvi desestimats' o al 'Fons de paper moneda posat en circulació per l'enemic', als quals van donar lloc els decrets de 27 d'agost del 1938, o als seus drethavents, en els termes que reglamentàriament s'estableixi".
Una ordre d'abril del 1938
Durant la guerra civil van conviure dues pessetes diferents, una en cada costat de la confrontació; les emeses a Burgos pel bàndol nacional, i les del govern de la República, que entre altres zones va mantenir vigència a Catalunya. D'un dia per l'altre, però, aquests bitllets i monedes republicans amb què fins llavors els ciutadans havien subsistit en el dia a dia van esdevenir paper mullat.
Mitjançant una ordre, en data 1 d'abril del 1938, les autoritats franquistes van dictar normes de caràcter general per al canvi del paper moneda de circulació vàlida a la zona dominada per l'exèrcit franquista, i van atorgar els corresponents terminis per procedir a aquest canvi. Els diners republicans van ser lliurats pels seus posseïdors a canvi d'un document que ho acreditava i que suposadament havia de donar dret al rescabalament per la moneda legalitzada.
La proposició recorda, però, que cal tenir en compte que per procedir al canvi dels bitllets anteriors al 18 de juliol del 1936 "molts ciutadans haurien requerit l'aval de persones de renom i afectes al nou règim dictatorial (...), condició que, en les circumstàncies d'un país en plena guerra civil, o en la immediata postguerra, era d'impossible compliment per part de molts ciutadans", i que "resulta clar que n'hi va haver molts que es van veure forçats a entregar els seus estalvis simplement a canvi d'un rebut, ja que no podien optar al canvi dels bitllets".
També posa en relleu que la confiscació d'aquests diners republicans posteriors al 18 de juliol del 1936 "tenia un doble objectiu: l'obtenció de recursos per part d'un règim en greu crisi per la pròpia guerra, i com una mesura més de repressió per als vençuts en la confrontació civil".
La proposta es debatrà al llarg de la jornada d'avui en el decurs de la sessió plenària del Parlament.
