Els treballs arqueològics realitzats a la plaça de Camps, al municipi de Fonollosa, han posat al descobert el llindar d´entrada a un recinte funerari d´entre els segles IV i V, únic a Catalunya per la simbologia que hi ha esculpida.
La llosa forma part de les restes d´un edifici funerari i cinc tombes associades d´època tardoromana que s´han localitzat durant l´excavació, que va culminar aquest dimarts amb l´obertura de la darrera tomba. En total, al jaciment de Camps s´han fet quatre fases d´excavació durant les quals han trobat 158 tombes des de l´època tardoantiga fins a l´època contemporània.
A banda de les tombes localitzades, una de les troballes més excepcionals és la llosa de l´entrada a l´edifici funerari, una peça única a Catalunya i de la qual només es coneix un referent als Museus Capitolins de Roma, que ha permès als responsables de l´excavació identificar la simbologia.
La llosa de pedra de grans dimensions té una decoració esculpida de tres parells de petjades, dues que miren cap a l´exterior del recinte i una altra cap a l´interior, que, com apunta l´arqueòloga responsable de l´excavació, Núria Cabañas, en el món cristià simbolitza «que deixes el món dels vius per entrar al món dels morts».
El llindar tindrà una rèplica
La llosa original es restaurarà i es conservarà a l´església del poble però se´n farà una reproducció per incoporar-la a la nova plaça, de la qual ja es podran reprendre les obres aturades arran de les descobertes. Amb l´obertura de la darrera tomba, datada aproximadament del segle V, es va posar punt final als treballs arqueològics iniciats fa un any i mig a la plaça de Camps arran de les obres d´urbanització d´aquest espai, que van posar al descobert els vestigis d´una antiga necròpoli. L´excavació ha permès situar els orígens de Camps entre els segles IV i V, molt més enrere del que es pensava, ja que la primera documentació que existeix és de l´entorn del 950.
En les diferents fases d´excavació a la plaça de Camps, dutes a terme per l´empresa Cat Patrimoni, s´han pogut documentar l´edifici funerari i les cinc tombes associades dels segles IV i V; tres tombes de tipus antropomorf (que fan la forma del cos) de l´època medieval (entre els segles X i XI) i tombes plenament medievals del segle XII, que són de caixa de llosa. Segons Cabaña, «un cop l´espai va ser abandonat com a recinte funerari o sagrera, va ser utilitzat com a zona agrària» en la qual es va identificar un habitatge i la base d´una premsa de vi d´època medieval, d´entre els segles XIV i XV.
Finalment, aquest edifici és enderrocat, tot i que, segons la responsable de l´excavació, «no hem trobat nivells d´enderroc i això significa que les pedres se les van endur i les van reaprofitar per fer altres edificacions, i aquest espai és utilitzat novament com a espai de cementiri, des de mitjan segle XVII fins a final del XIX, quan es fa el cementiri nou de Camps». D´aquesta manera, deixa d´utilitzar-se com a espai funerari i s´usa com a plaça amb una pavimentació.
Un cop enllestits els treballs arqueològics, ara s´estudiarà el material ceràmic i alguns dels esquelets trobats per identificar-ne la cronologia, i les restes de l´edifici quedaran tapades sota terra per la urbanització de la nova plaça. Segons l´alcalde de Fonollosa, Eloi Hernández, «els treballs quedaran protegits amb una capa geotèxtil i amb grava, que en qualsevol moment, si hi ha finançament i voluntat de reprendre els treballs, costarà relativament poc de treure».
El batlle va destacar que aquestes troballes suposen «una riquesa per a la història del municipi que no es pot calcular», i el fet de situar el seu origen «700 anys més enrere del que teníem previst significa un orgull i una fita molt important».
