Dos mesos després que la policia grega desallotgés el camp autogestionat d´Eko Station (que acollia uns 1.800 refugiats, i que estava situat a tocar de la frontera entre Grècia i Macedònia), voluntaris catalans, entre els quals hi ha el sallentí Guillem Cabra, tornen a engegar els projectes que s´hi portaven a terme, però aquesta vegada, en un nou espai situat al costat del camp militar de Vasilika, on aquells mateixos refugiats van ser traslladats amb autobusos fa dos mesos.
«Es tracta de reconstruir Eko», explica Cabra. Ho faran en aquest nou emplaçament situat a un centenar de quilòmetres més al sud de l´anterior camp, i que «no compleix unes mínimes condicions higièniques, sanitàries ni alimentàries». L´equip de voluntaris intentarà minimitzar aquest cúmul de mancances amb la construcció, entre d´altres, d´una escola, una cuina comunitària i una biblioteca. Aquesta mateixa setmana s´han posat a treballar en l´adequació del nou camp de dia, i es preveu que en pocs dies ja es pugui inaugurar.
Eko Project, que va funcionar durant tres mesos al voltant d´una gasolinera a prop d´Idomeni, constava de diversos subprojectes per desenvolupar, des d´una escola fins a un espai infantil i un altre per a dones, o una cuina comunitària, i un cinema. Més enllà d´habilitar aquests equipaments, l´Eko Project tenia com a principis fonamentals «la dignificació de les persones exiliades, la seva participació directa en el projecte, i la identificació de les seves necessitats reals a partir de la relació directa i horitzontal, i això és el que va permetre crear un sentiment i uns llaços comunitaris forts entre les diferents nacionalitats que convivien al camp i el voluntariat».
És el mateix esquema que ara es vol reproduir al costat del camp militar de Vasilika, on es volen reconstruir les infraestructures que configuraven Eko Station. Aquesta mateixa setmana, el grup de voluntaris que hi treballa, majoritàriament catalans, han començat les tasques d´habilitació de l´espai de 4.000 metres quadrats que serviran per albergar una escola, una cuina comunitària, una haima per a dones, una tenda de te, una biblioteca, i zones comunitàries on es programaran tallers per a gent de totes les edats.
Un camp precari
La idea «és crear un espai col·lectiu de convivència que cobreixi durant les hores diürnes les mancances del camp militar», apunta Cabra, i alhora, desenvolupar un projecte tan allunyat com es pugui del sistema de camps militars gestionats pel govern grec i per la Unió Europea. I és que la zona de tendes del camp militar de Vasilika se situa en una antiga nau agrícola i ramadera sense ventilació (amb temperatures que superen els 40 graus), els lavabos no disposen de sistema de clavegueram eficient, no hi ha assistència sanitària continuada, «i les ambulàncies arriben amb comptagotes», explica Cabra. A més, la localització del camp és a 6 quilòmetres de la població més propera, la qual cosa dificulta l´accés a determinats serveis, com per exemple supermercats, farmàcies i botigues d´enviament i recepció de transferències monetàries.
La posada a punt d´aquest nou espai es vol fer de manera conjunta amb les persones del camp que hi vulguin participar, tal com es va fer a Eko, i també se´n tindrà en compte l´assessorament.
El projecte se sustenta amb el treball voluntari de desenes de persones que hi participen i amb les donacions, majoritàriament catalanes, que des de començament d´any han arribat a la comunitat d´Eko.
