Té un gest clàssic quan afronta entrevistes extenses assegut en una de les butaques que integren el mobiliari del despatx d´alcaldia. Damunt d´una tauleta baixa que li queda al davant hi deixa un full en blanc, que anirà gargotejant en el decurs de la conversa amb un bolígraf que no para quiet. No són gargots aleatoris, són la projecció sobre el paper de l´esquema mental que ell s´està configurant per donar la resposta més acurada i estructurada a cadascuna de les preguntes que se li plantegen.

David Saldoni afronta en el seu segon mandat com a alcalde un dels moments més transcendentals per a Sallent: el tancament de l´explotació minera, d´aquí a uns dos anys, i la definició de quin és el futur que espera a tot allò que aquesta activitat ha generat, runam del Cogulló inclòs.

El pacte que permet a Convergència governar a Sallent amb majoria absoluta es va lligar amb el PSC en un context de plena efervescència del procés, i amb la llista de Junts pel Sí embastant-se de cara al 27-S. Malgrat aquests corrents, per què l´aliança es va renovar amb els socialistes i no es va optar per Esquerra?

Perquè amb el PSC vam compartir un model de poble que estem aplicant des de fa ja uns quants anys i la reedició del pacte pretenia continuar aplicant tots aquells projectes i criteris que ja teníem previstos. Perquè estem treballant molt bé, existeix complicitat, lleialtat i una visió de municipi molt conjunta. I Esquerra, des del moment que vam plantejar-ho després de les eleccions, van considerar que no volien parlar-ne. Però per a nosaltres és una proposta que sempre està sobre la taula, perquè intentar sumar i rebre aportacions sempre és positiu.

ICL-Iberia ha fixat per al 2019 el tancament de l´explotació de la mina de Sallent, que ha estat el gran motor econòmic durant dècades. El municipi està preparat per afrontar-ho?

La marxa de la mina de Sallent, òbviament, és un trasbals important perquè canvia la realitat del municipi. Però ho hem de saber convertir en una oportunitat. Davant d´aquest problema s´obrien diferents fronts de risc. El primer era el de la situació dels treballadors i aquest ja està clar que queda resolt, perquè està garantit que podran anar a Súria. L´altre risc eren els proveïdors. Les empreses sallentines subcontractades pel grup ICL eren i són una gran preocupació per a nosaltres perquè impliquen molta gent, i la seva pervivència també està en gran part garantida. Un cop reconduïts aquests factors que ens generaven molta preocupació, és quan hem de saber transformar aquest problema en una oportunitat.

Com?

La finalització de l´activitat minera donarà pas a un procés de reducció i de canvi dels runams i dels residus que hi ha al nostre municipi derivats d´aquesta activitat, i també durà un replantejament del nostre poble. Amb aquest objectiu vam encarregar un pla estratègic que defineixi què ha de ser Sallent amb tot aquest procés de canvi, a deu anys vista, i definir què voldrem que siguin tots aquests espais que quedaran en desús: si volem que siguin més industrials; si volem potenciar l´espai turístic del que ha estat la mineria; si volem crear nous polígons industrials; com mantenim un espai que segueix sent miner per poder treure la sal del runam; quins elements patrimonials hem de conservar de l´activitat minera perquè de cara al futur hi siguin... Tot això és el que hem de veure com una gran oportunitat per rellançar el municipi, perquè agafi una nova embranzida després de la mineria. El canvi ens porta un horitzó de disminució i desaparició dels runams salins, i de reducció de l´afectació ambiental que hi hagi en l´entorn.

Què diu aquest pla estratègic?

Està en elaboració, per això el que hi ha fins ara són molts interrogants oberts, preguntes que ens posem sobre la taula.

Posi-me´n exemples.

Els fronts són múltiples. El primer és molt clar i ara en parlàvem. Industrialment, com s´ha de desenvolupar Sallent? Ja en tenim prou perquè som dels municipis que disposen de grans polígons? El dels Plans de la Sala està pràcticament ple: hem de començar a pensar en una futura ampliació industrial? Volem que vinguin més indústries a Sallent? Aquestes són preguntes que ens hem de fer i respondre. Com també quin model educatiu volem al municipi. Per exemple, en l´àmbit de la formació postobligatòria, quin paper volem tenir en els cicles formatius? Ara, a l´institut tenim el cicle formatiu de la mineria, que és ple: cap on volem especialitzar en aquest tema? Quina formació d´emprenedoria podem fer coordinadament amb l´institut? En l´aspecte comercial hem de consensuar també quin model hem de seguir. Sallent té pendent l´aprovació de la trama urbana comercial. De moment no ho hem tocat, malgrat que ens ho hagin reclamat diverses vegades des d´Urbanisme, perquè ho volem tenir clar. A Sallent volem tenir un espai comercial gran, hem de permetre que vinguin superfícies mitjanes? S´ha de permetre obertura de superfícies superiors als 300 m2 a dins del poble? En tema habitatge és una realitat que hi ha pisos buits. Però la gent que tenim i la que podria venir volen aquests pisos o volen un altre tipus d´habitatge. Perquè els pobles que han crescut al Bages, com Santpedor, Sant Fruitós, Artés, ho han fet amb un model sobretot residencial. Són tot un seguit de debats que hem de saber generar com a municipi i donar-hi resposta per definir el Sallent del 2025.

Reprenem el fil de la mineria. Per a Sallent, els plans de futur passen igualment per la mateixa actuació de l´empresa minera. A hores d´ara no hi ha molta indefinició sobre els plans d´ICL a Sallent, sobretot en relació amb els runams?

Jo crec que no. Per primera vegada s´ha posat sobre la taula una metodologia de treball que ens ha de portar a tenir tota la informació per poder prendre les decisions correctes, el que implica des dels plans de restauració que s´estan tramitant fins al pla director de la mineria. Aquí és on s´han d´aclarir els usos del sòl que podrem tenir a Sallent, quan es tancarà la mina, què es farà a partir del 30 de juny de l´any que ve amb la sal que ja no es podrà dipositar al runam del Cogulló... Serà un moment en el qual aclarirem moltíssimes de les coses que hi ha sobre la taula. És un moment esperançador perquè la Generalitat s´hi ha posat molt seriosament, tots hem fet arribar les nostres aportacions i el Govern hi ha de respondre.

Però un dels aspectes clau per a Sallent és el dels runams, que va vinculat a la seva explotació. I fins ara hi ha una reclamació per part del municipi perquè no acaba d´haver-hi un compromís clar que aquí hi hagi plantes de sal flotada que extreguin del dipòsit del Cogulló...

Correcte, i la voluntat de l´Ajuntament l´has d´emmarcar. I la voluntat és que, el 30 de juny del 2017, aquí no es tirarà ni un gran més de sal i ha de començar a disminuir. Com pot fer-ho? Pot disminuir venent-la mitjançant el tractament amb una planta de sal flotada, dissolent-la i enviant-la al mar o enduent-se-la en camions. Tu has de marcar la màxima, que és que això ha de disminuir. El que no es pot fer és obligar l´empresa a vendre la sal, perquè no depèn ni de l´empresa ni de l´Ajuntament; depèn que hi hagi clients que la vulguin. No pots obligar només a dissoldre. La màxima és que la muntanya s´ha de començar a reduir a partir del 30 de juny del 2017 i podries marcar a quin ritme de tones/any, i això és el que el pla director ha d´acabar d´analitzar i definir. Tant de bo pugui ser venent-ne la sal, perquè generaria ocupació, dinamisme econòmic... Però no puc obligar-los, ni jo ni la Generalitat, a posar una planta de sal flotada aquí. Jo la demano i l´anhelo perquè valoritzaria un recurs, però no està a les nostres mans.

Des de la perspectiva i el coneixement que en té com a alcalde, vostè veu aquest runam del Cogulló fora de Sallent en 50 anys?

Penso que els pròxims 50 o 60 anys aquest runam estarà fora, d´una forma o altra, igual que s´ha anat fent a Cardona. El mètode Sallent encara s´ha de trobar, potser haurà de ser mixt, però estic segur que en aquest període de temps ha d´estar fora.

Quin balanç fa del que han suposat aquestes dècades de mineria a Sallent, de la petjada que hi deixa?

La mineria a Sallent ha tingut molts alts i baixos. Hi ha hagut moments que semblava que ja havia de tancar, després recuperava el preu i el mercat... Hi ha hagut molts anys que el concepte públic de la mineria havia portat a abandonar o menystenir molt l´àmbit municipal. L´Estat no tenia en compte per res el municipi quan n´era el propietari. Ara, en el moment que és privat, els mecanismes i les lleis ambientals, les directives europees ens donen un marc d´actuació molt més clar i fort i això ho hem d´aplicar i que es faci bé. És l´únic recurs natural que tenim pràcticament al país, això és una sort per al territori i per al país, i per tant l´hem de poder explotar. I la realitat és que aquest recurs ha donat feina i ha donat riquesa a generacions de persones que, de Sallent o vinguts de fora, han treballat a la mina i han pogut viure i créixer gràcies a la mineria. I hi ha una part negativa que no hem de menystenir, parlem d´una activitat que no és una botiga de roba. Una activitat com la mineria genera sempre passius i s´han d´intentar minimitzar al màxim. Hi ha hagut èpoques en què l´empresa propietària ha fet poc o gens per minimitzar aquests passius, i ara estem en un moment en què l´esforç i la voluntat de fer-ho són molt més alts. I això ho hem d´aprofitar, i aprofitar tot el marc que ens donen les normatives per tirar-ho endavant.

El runam ara es presenta com un recurs, però no és el resultat d´una feina feta incorrectament?

El runam és un material que és natural, és sal que era a sota i que s´ha tret a l´exterior. Jo penso que és un recurs i no un residu. Perquè tot el que pot tenir un valor i un ús per a mi és un recurs. Ara, que hi ha hagut un abandonament o una poca preocupació per aquest material durant anys és clar. Perquè una cosa és guardar-ne una quantitat per quan sigui necessari, i una altra cosa és tenir aquestes grans quantitats que tenim aquí. S´hauria hagut de planificar com a model de negoci, d´interiorització de costos, de tractament, de gestió i de distribució d´aquesta sal, però no haver-la acumulat d´aquesta manera tan, tan bèstia. Podríem tenir una muntanya d´unes dimensions molt més reduïdes, d´entrada i sortida d´aquest material, i seria molt més comprensible. Això seria un dipòsit, però l´actual no té aquesta circulació. El model de negoci que s´ha plantejat ara amb el pla Phoenix de potassa i sal, de tractar les dues coses, si s´hagués plantejat l´any 30, ara la situació seria radicalment diferent. Però no ha estat així. Es planteja ara, crec que és un bon model, però acumulem un endarreriment de 70 anys que té les seves conseqüències.

«La idea del que volem que sigui el nou sector de l´antic barri de l´Estació la voldríem tenir tancada aquest any»

Sallent recuperarà el barri de l´Estació com a espai públic?

Naturalment. I ha de ser un espai que ha de ser una zona verda, que veurem ben bé com, ja que com se sap l´estem definint amb un grup d´estudiants d´arquitectura i veurem com es desenvolupa.

Tenint en compte que el que ha passat amb el barri de l´Estació deriva directament de l´activitat minera que hi va haver en el seu dia, s´ha plantejat alguna reclamació?

El titular del barri de l´Estació és l´Incasòl, que es qui ha comprat totes les parcel·les que s´han venut menys les tres que queden, i hem de parlar amb l´Incasòl si es pot demanar responsabilitats tirant enrere, però no sé on haurien d´arribar aquestes responsabilitats. Es va fer algun estudi jurídic fa anys per veure si es podria fer alguna reclamació a l´Estat considerant que era qui havia fet un mal tancament de la mina Enrique, però en aquell moment es va concloure que la Generalitat n´havia assumit les conseqüències amb els pros i els contres.

Quin és l´horitzó fixat per tenir el nou sector de l´Estació?

Primer cal tancar un acord amb els tres veïns que hi queden, que crec que està a les portes. Ens agradaria que el 2016 poguéssim delimitar cap on ha d´anar la idea d´aquest futur sector a partir de les propostes que estan elaborant els estudiants, i definir llavors un projecte que puguem executar per fases. Que el 2017-2018 en poguéssim fer una part, i que progressivament l´anem fent créixer, sempre d´acord amb la idea que hauríem de poder tancar aquest 2016.

Per què l´antiga carretera de Manresa a Berga encara no s´ha traspassat a l´Ajuntament?

No se n´ha fet el traspàs i no el farem fins que la Generalitat no pugui fer la seva part, que és fer tota la calçada nova. D´acord amb el departament, un cop ho puguem fer nosaltres la recepcionarem. Una vorera ja l´hem arreglada, l´altra l´anirem fent progressivament. A més, la Generalitat sí que ens ha anat fent el manteniment de la calçada, que fa que estigui en unes condicions més que acceptables, però hi falta aquesta intervenció definitiva.

Un projecte que vulgui destacar?

Dels realitzats més recentment estem especialment satisfets del viver d´empreses. El vam posar en marxa el febrer sense pràcticament publicitar-lo i més de la meitat dels espais ja estan plens i està rutllant molt bé. Ara el que hem de fer és mirar com el podem anar millorant i que no pari.