Els Compostos Orgànics Volàtils (COV) són unes substàncies químiques que emeten les plantes i que els permeten comunicar-se amb el seu entorn. Serien, doncs, el llenguatge de les plantes. Els serveixen tant per atraure pol·linitzadors com per repel·lir herbívors. Un científic santvicentí, Gerard Farré-Armengol, és l'autor principal d'un estudi que mostra l'estreta relació que existeix entre els COV i els microorganismes que habiten la planta.
Farré-Armengol, que forma part de l'equip d'investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), explica la importància de la seva recerca: "conèixer la microbiota (conjunt de microorganismes) que viu a les plantes i la seva interacció amb els COV pot ajudar a comprendre millor la contribució que aquestes emissions fan a la composició de l'atmosfera i, fins i tot, els efectes en el clima que se'n poden derivar".
Els humans no són els únics organismes capaços de comunicar-se. De la mateixa manera que l'abella reina emet feromones per controlar les seves obreres, també les plantes es comuniquen mitjançant senyals químics -els COV- que es difonen al seu entorn en forma de gas i les ajuden a interactuar entre elles i amb els éssers vius que les envolten. Entre els tipus de COV hi ha els compostos aromàtics responsables d'atorgar una olor característica a cada flor.
Les plantes no utilitzen els COV només per al seu propi benefici, sinó que aquestes substàncies també les ajuden a relacionar-se amb els bacteris i fongs que cobreixen la seva superfície. Les parts aèries de la planta, anomenades filosfera, són colonitzades principalment per bacteris i, en menor quantitat, per fongs, com també passa a les arrels. "Hi pot haver 10 milions de bacteris per cm2 de fulla. Si imaginem la quantitat de bacteris que té cada planta i, al mateix temps, la immensitat de superfícies vegetals que hi ha al planeta, podem fer-nos una idea de com d'importants són aquests microorganismes", diu Farré-Armengol.
Els COV emesos per la planta determinen quin conjunt de microorganismes podrà viure a la filosfera: aquells microorganismes que siguin capaços d'alimentar-se dels mateixos compostos orgànics volàtils i també aquells que siguin resistents a determinats COV amb efectes antimicrobians. De fet, en cada teixit de la planta pot ser que hi proliferin diferents tipus de microorganismes, com passa en els humans.
Al seu torn, la microbiota pot produir els seus propis COV, que es barregen amb els de la planta. Per exemple, els microorganismes de les flors i fruits afectaran l'aroma que emeten aquestes. A més, les molècules gasoses alliberades pels fongs i els bacteris poden millorar el creixement de la planta, la seva resistència davant situacions d'estrès i prevenir l'atac de microorganismes patògens.
Perills dels pesticides
Tenint en compte la importància de la microbiota de les parts aèries de la planta, què passaria si es fumigués un terreny i es destruís tot aquest microambient? "Si apliquem pesticides en cultius per tal que no hi hagi infeccions de microbis, no només eliminarem els microorganismes infecciosos. També matarem aquells que estan de forma natural a la planta i que modifiquen o participen en característiques tan importants com l'olor de les flors. Així, la resposta dels pol·linitzadors pot ser també diferent i acabar afectant la producció dels conreus de forma negativa", diu Farré-Armengol.
El futur de l'agricultura passa per trobar pesticides que eliminin fongs o bacteris patògens, però no els integrants de la filosfera. D'aquesta manera, els compostos orgànics volàtils no es veurien alterats i la pol·linització seria la natural. El resultat, una producció millorada.
L'estudi de Farré-Armengol ha estat publicat a la revista científica Trends in Plant Science. El santvicentí considera que aquest article ha estat la seva fita acadèmica més important fins ara.
