Aquest divendres fa just 57 anys, el punt més alt del Montseny va ser l´escenari d´una tragèdia aèria que va commocionar el país i que va deixar un balanç de 32 víctimes mortals, tots els que viatjaven en aquella avioneta. I entre ells, un surienc de 34 anys, que havia estat ordenat sacerdot un mes i mig abans: Jesús Reguant Massana.

Malgrat les prop de sis dècades que han passat des d´aquell malaurat sinistre, el seu nom encara és present a Súria. Una placa situada a la petita capella lateral que hi ha a l´entrada de l´església de Sant Cristòfol el recorda, ja que quan la família en va rebre els diners de la indemnització va decidir destinar-los majoritàriament, de comú acord amb el rector, a la rehabilitació d´aquest espai, que era el baptisteri. A la placa, gravada en pedra, hi consta: «El 19 d´agost de 1959 moria en accident d´aviació al Montseny el pare Jesús Reguant. En record perpetu fou renovat aquest baptisteri, on troben la vida de la gràcia els fills de Súria».

Boira fatídica

Passaven 10 minuts de les 4 de la tarda del 19 d´agost del 1959 quan un avió de la companyia britànica Transair Limited es va estavellar al turó de l´Home, a 1.713 metres d´altitud. L´aparell, amb 32 persones a bord, s´havia enlairat 22 minuts abans de l´aeroport del Prat amb destinació a Dublín. Entre els 29 passatgers (els altres 3 eren els tripulants de l´aparell) que hi viatjaven, la majoria britànics, hi havia el jesuïta Jesús Reguant. Cap dels ocupants no va sobreviure a l´accident. Al lloc del sinistre hi ha instal·lada una creu i una placa amb el número de l´avió i la xifra de víctimes que deixen testimoni d´aquella fatalitat.

Jesús Reguant Massana era l´únic català que viatjava en aquell avió. Anava cap a Dublín (Irlanda) per cursar-hi estudis especials. Nascut a Súria el 1924, va fer el batxillerat a l´institut Lluís de Peguera de Manresa. El 1945 va ingressar a la Companyia de Jesús, i el 31 de juliol del 1959 va ser ordenat sacerdot. Va celebrar la seva primera missa al seu poble natal, tot just 18 dies abans del fatal accident. Els estudis de teologia els havia fet al seminari de Sant Francesc de Borja de Sant Cugat del Vallès, i també havia ampliat estudis a Frankfurt (Alemanya).

La hipòtesi que la premsa de l´època va apuntar com a causa del fatal accident aeri va ser la possible desorientació del pilot, motiu pel qual hauria perdut la ruta (els experts assenyalaven que en aquest trajecte l´habitual era resseguir la costa). A aquest factor se n´hi hauria sumat un altre d´encara més determinant: la boira espessa que aquell dia havia embolcallat el massís del Montseny, cosa que hauria impedit que els tripulants tinguessin visibilitat sobre el punt més alt de la muntanya, contra el qual es van acabar estavellant. La ubicació i l´estat en què van quedar els cossos dels passatgers, la majoria carbonitzats, va dificultar especialment les tasques de reconeixement i trasllat de les víctimes.