L´escola Vall de Néspola de Mura tindrà el proper curs un alumne per cada 4 habitants que hi ha al poble (en té uns 200). Se n´esperen 48, la xifra més alta des que va reobrir portes l´any 2000 (amb dos nens) després d´haver-les hagut de tancar el 1979 per poca demanda.

L´augment ha estat progressiu, però s´ha notat especialment aquests últims anys, a mesura que s´ha anat consolidant el model educatiu i pedagògic que aplica l´actual equip de professors, explica l´alcalde, Martí Perich. Són tres: Cristina Pons, que va arribar al centre fa 7 anys, Sergi Pich i Anna Aguilar, que s´hi van incorporar poc després, però l´increment de la demanda per a aquest curs (el juny l´escola va tancar amb 36 alumnes, tot i que havia començat amb 28) portarà al Vall de Néspola dos mestres més, a banda dels itinerants de música i anglès compartits amb la resta d´escoles rurals del Moianès Ponent.

Més que tutors, aquest model els entén com a «professors de referència». Fins ara, com que eren 3, n´hi havia un per a cada grup d´alumnes: els petits, de 3 a 5 anys; els mitjans, de 1r i 2n de primària; i els grans, que correspondrien als cursos de 3r a 6è, per bé que es treballa «en un ambient familiar, amb alumnes molt barrejats per edats, i amb molta implicació dels pares. Això permet als professors tenir més coneixement de l´evolució dels alumnes i adaptar l´aprenentatge a les seves necessitats», explica l´alcalde. Diu que és el model d´èxit que ha multiplicat la demanda de famílies de fora -bàsicament de Barcelona o del Vallès- «però també alguna del Pallars», que han anat a viure a Mura (algunes a Talamanca i a Rocafort), buscant aquest model educatiu.

Vall de Néspola canvia les aules per una gran sala a la planta baixa amb espais de joc i aprenentatge per als alumnes petits i mitjans, i un entresolat per als alumnes més grans. Tampoc no hi ha assignatures, sinó tasques i tallers, i es fa molta activitat a fora, en contacte amb la natura (vegeu desglossat). «Els nens han de poder ser lliures, moure´s, grimpar pels arbres, i tocar la terra, en lloc de tenir-los asseguts amb la bata a la cadira», explica la fins ara directora del centre, Cristina Pons.

Dins l´escola, aquest model «fuig de la lliçó i la memorització, i vol educar amb autonomia. Més que aprendre continguts per si mateixos, l'important és que els alumnes aprenguin a buscar-se la vida, a llegir molt, a saber on han de trobar la informació, i a interioritzar coneixements. I tot això, interactuant amb altres alumnes i de diverses edats, perquè aprenguin a treballar en equip i a organitzar-se».