L'origen de Callús se situa als Manxons, un hostal situat a prop del riu Cardener on feien nit els traginers que passaven per la Ruta de la Sal. L'any 1992 es va enderrocar el nucli dels Manxons i només en van quedar vuit tines que servien per emmagatzemar el vi.

L'alcalde de Callús, Joan Badia, ha explicat que aquestes tines són "l'únic que queda de la part popular del poble" i ha recordat el seu valor, ja que "és l'únic testimoni que ens queda i són part de la nostra història". Actualment però, l'edificació (s.XVIII-XIX) es troba en molt mal estat. Per això, l'Ajuntament ha demanat una subvenció FEDER per rehabilitar les tines i convertir-les en un centre d'interpretació de la Ruta de la Sal. L'objectiu és que pugui ser una realitat a partir del 2018.

El camí de la Sal és una ruta lineal de 38 quilometres de llargada que passa per Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Callús, Súria, Sant Mateu de Bages, Navàs i Cardona. Es tracta del camí que s'utilitzava per traginar la sal, des del centre de producció fins al seu destí final.

Alguns dels traginers que passaven per aquesta ruta feien nit a l'hostal dels Manxons, a Callús, el lloc on s'ubica l'origen popular del poble i del qual, des del 1992, només en queden vuit tines que s'utilitzaven per guardar la verema de cada any.

Ara, l'Ajuntament s'ha proposat rehabilitar les tines i convertir-les en un centre d'interpretació de la Ruta de la Sal. L'objectiu, explica Badia, és que es converteixi en un referent turístic capaç d'atreure més visitants al poble. De fet, l'alcalde ha explicat que la iniciativa se sumarà al recent recuperat Ecorail i a tot un conjunt d'atractius del poble, com les fàbriques tèxtils o la seva ermita romànica.

De moment, l'Ajuntament ha demanat un ajut FEDER de 110.000 euros a través del Consell Comarcal per tal de rehabilitar les tines i convertir-les en un centre d'interpretació de la Ruta de la Sal. La idea és que l'equipament pugui ser realitat a partir del 2018.

El nucli dels Manxons

Els Manxons va ser un hostal situat al peu del camí de la sal, que fins a primera meitat del segle XIX pujava cap a Cardona pel marge dret del Cardener. Era un gran edifici, fet de tàpia, de planta rectangular amb un pati interior. Cal Mestret era la casa principal i hi havia disset allotjaments més al seu voltant. Amb el temps, les estances es van convertir en humils cases de camperols i va ser l'inici del nucli urbà de Callús.

A mitjans del segle XIX, però, la construcció de la carretera pel marge esquerre del riu va fer que s'hi traslladés el nucli, en detriment dels Manxons. Tot i això, els Manxons no va quedar buit fins que l'última família en va marxar el 1984. L'any 1992 es van enderrocar totes les edificacions i només en van quedar les tines.