Fa poc més de 45 anys, el 23 de febrer del 1971, hi va haver l´avistament d´un ovni a Montserrat. La llegenda popular atribueix nombrosos fenòmens com aquest i altres de paranormals a l´entorn de la muntanya. No és estrany que les declaracions que es van fer a l´entorn d´aquell avistament contribuïssin a alimentar les especulacions, i fins i tot les autoritats de l´època se´l van prendre tan seriosament que el ministeri de Defensa en va fer un informe.
El document de 70 pàgines (descarrega el PDF) desclassificat el 1993 però al qual fins ara no s´ha pogut accedir a través de la xarxa, conté, entre d´altres, la declaració d´un monjo de Montserrat i d´un guàrdia civil de Monistrol de Montserrat.
En el qüestionari, el religiós, del qual no es revela el nom, explica que va veure el fenomen des del cotxe i situa l´objecte a una altura d´uns 100 quilòmetres i en direcció nord. També explica que es movia i formava un angle de 60 graus. Pel que fa a les especulacions sobre l´ovni, afegeix que «és alguna cosa que ha estat observada per molta gent i que ha motivat nombrosos comentaris. En alguns casos la fantasia dóna tocs d´irrealitat als fets, però hi ha alguna cosa en què tothom coincideix i és en la forma de vano del deixant que l´objecte deixava darrere seu».
El fenomen també va ser observat per un guàrdia civil que estava de servei a l´entrada de la caserna de Monistrol. El seu testimoni escrit és menys aclaridor que el del monjo, ja que es limita a dir que «en un principi només va aparèixer un punt lluminós, com una estrella brillant i sense mobilitat, en aquesta posició hi va estar breus segons i només augmentava el fum, després es movia molt a poc a poc, i progressava en velocitat fins a la seva total desaparició darrere de les muntanyes». En canvi aporta dibuixos que descriuen com i on va veure el fenomen.
El document també recull la conversa entre el control de terra de Barcelona i el capità del Servei del Radar de Roses. Aquest pregunta si s´ha estavellat l´avió perquè «han trucat a Sagunt, a la companyia Iberia, dient que havien vist una explosió a l´aire» i demana per l´estat del vol BX-455, que des de Barcelona confirmen que ha aterrat i que «potser és un coet el que han vist esclatar a l´aire. Potser estan fent una fallera...», afegeixen.
També hi ha la conversa d´un pilot i la torre de control que assegura haver vist «un fenomen bastant curiós. Semblava el deixant d´un avió. Ha baixat, sembla, en picat i llançant flames intermitents».
La llum també va ser vista des d´Osca, Lleida, Pamplona, Sant Sebastià i Saragossa. Dels testimonis, la majoria, un total de 44, són del CIR número 10 de l´exèrcit, ubicat a San Gregorio (Saragossa). Els reclutes coincideixen en la descripció del fenomen que van veure des de diversos punts del camp militar i van arribar a un punt molt elevat de precisió, com per exemple de «camí entre els lavabos i la cantina», i d´altres fins i tot ho van veure en moments en què es requereix màxima privacitat: «era als lavabos que hi ha al costat del menjador B», deia un soldat.
Conclusió de l´època
Les conclusions de l'informe de l´època no aclareixen el misteri de l´ovni de Montserrat. Es limita a dir que «podria ser un meteorit, que es va fragmentar i incendiar en entrar a l'atmosfera. Cada fragment va originar el seu propi fenomen, visible en una zona més reduïda». També podria ser un satèl·lit o una part d'un coet que va reentrar a l'atmosfera terrestre.
L´origen de l´ovni
Tot i que llavors no es va saber amb precisió què era, en el moment de la desclassificació de l'informe el misteri sembla aclarit. Segons diu el document que va autoritzar la des-classificació, «el succés observat a la zona nord d'Espanya, en ser idèntic al vist a la zona centre i sud de França i al nord d'Itàlia; coin-cideix amb el llan-çament des del Centre d'Essais de Biscarrosse, a Landes, d'un coet Tibére, en els expe-riments en l'operació Electre, que formava part del programa de l'Office National d'Etude et de Recherche Aero-nautique et Saptiale (ONERA)». El llan-çament del coet tenia per objectiu estudiar com la reentrada de coets a l'atmosfera afecta les comunicacions radioelèctriques.
