En l'argumentari de la sentència que ara ha estat ratificada pel TSJC el magistrat feia constar clarament les dues sentències que el mateix tribunal va resoldre l'any 2013 amb referència als abocaments al Cogulló. En aquesta exposició recorda que la primera d'aquelles sentències es referia «a la impugnació d'una modificació del planejament general que acollia les dimensions de l'actual escombrera del Cogulló», i que la segona afectava «l'autorització ambiental de l'activitat en litigi atorgada per l'administració autonòmica».

D'ambdues resolucions el magistrat en subratllava que «resulten d'interès, de forma evident, als efectes de la resolució del present plet [el que ara s'ha ratificat]». Per aquest motiu considerava necessari «fer-se ressò d'aquells pronunciaments que, compartits en aquesta mateixa seu judicial, [...] ha de servir de punt de partida per a la resolució d'aquest plet».

Tant és així que en els darrers apartats de l'exposició de motius els magistrat deixava clar que parteix de la base «que l'activitat d'abocament i dipòsit de residu salí a la zona del Cogulló està mancat de llicència i que, a més, es desenvolupa contravenint les determinacions del planejament urbanístic d'aplicació, per la qual cosa és manifestament il·legalitzable quant a l'excés de superfície afectada respecte a la prevista en el planejament per a aquests usos».