Nascuda al cafè de Camps el 1935, és la més petita de cinc germans. Va treballar ajudant la família fins als 33 anys, moment en què es va casar amb el Pepet i va viure a la Casa Nova, on va regentar la botiga fins que va tancar.

Vostè es va fer càrrec de la Casa Nova, un punt de trobada per als habitants de Cas-telltallat.

Quan vam arribar a la Casa Nova hi havia poca cosa. Així que hi vam anar posant el que faltava, sucre, arròs, pastes, galetes... i pots de conserva com préssecs, tomàquets i pebrots. I vam començar a fer carn tres setmanes després de ser-hi. Els xais al principi el guardàvem a la rectoria, en un espai habilitat per al bestiar. Matàvem porcs, xais, conills... De vedella en fèiem poca perquè havíem d'anar a Manresa a comprar-ne. Llavors encara no hi havia llum ni aigua. Obríem cada dia, tant la botiga com el cafè. El diumenge era el dia que venia més gent perquè aprofitaven que anaven a missa, tot i que entre setmana també venia alguna dona que li faltava alguna cosa.

I abans, expliquen, la festa major era una de les grans cites de l'any.

Sí, hi havia molta vida i teníem molta feina. Quan vam començar a fer dinars, ho teníem sempre ple. A part, teníem dos o tres ajudants, el diumenge, però no donàvem l'abast. Jo em cuidava de la botiga, la carn i després de fer el dinar. Els Reis també eren molt celebrats i hi participava molta gent.