La violència masclista ha trobat en les xarxes socials i en els mòbils intel·ligents un nou canal i un suport per expandir-se i intensificar-se. A través de l'smartphone, el maltractador pot des d'exercir un control constant a la víctima (a través de la missatgeria instantània o amb l'ús de geolocalitzadors que li permeten saber en tot moment on és) fins a amenaçar-la de difondre imatges íntimes o suplantar-li la identitat.

Aquest diari ha parlat amb els mossos d'esquadra de la Regió Policial Central Alba Garcés, caporala del Grup Regional d'Atenció a la Víctima, i Miquel de Paz, agent de l'oficina de Relacions a la Comunitat; i també amb Sandra Alvarado, psicòloga del SIAD del Consell Comarcal del Bages, i tots tres confirmen que malgrat que no hi ha dades objectives, sí que perceben que hi ha hagut un augment dels casos de violència masclista exercida a través de les xarxes socials.

Augment exponencial

Alba Garcés ho descriu així: «la sensació que tenim és que exponencialment ha augmentat aquest tipus de violència els dar-rers anys, ja que la societat també ha utilitzat cada vegada més els mòbils i les xarxes socials de manera exponencial». Garcés asse-nyala que aquest increment de casos de violència masclista exercits a través de les xarxes es fa palès «en les denúncies que presenten les víctimes de violència de gènere, que són molt diferents de les de fa deu anys, ja que, per exemple, hi ha víctimes que t'expliquen que el seu agressor sap en tot moment on és pel geolocalitzador que li va instal·lar al mòbil» o -prossegueix Miquel de Paz- «fins i tot hi ha agressors que visualitzen i controlen les converses de WhatsApp de la seva parella des d'un altre dispostiu».

La psicòloga Sandra Alvarado, del Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Consell Comarcal del Bages, remarca que malgrat que «hem tingut pocs casos de dones que expliquin que estan sent assetjades únicament a través dels mòbils o les xarxes socials, sí que veiem que les noves tecnologies funcionen com un element més que serveix per exercir aquest tipus de violència masclista». Alvarado comenta que aquest tipus d'assetjament 2.0 «no es produeix gaire de manera aïllada, sinó que apareix com un complement de la violència sexista tradicional».

Del control a la humiliació

Però, concretament, com s'exerceix el maltractament psicològic a través de les xarxes socials? Sandra Alvarado, Miquel de Paz i Alba Garcés coincideixen a citar diferents exemples, que poden anar des de casos aparentment lleus com un control insistent a la parella a través dels serveis de missatgeria instantània com WhatsApp o Telegram, fins a casos més greus com les amenaces o suplantacions d'identitat a les xarxes.

A l'inici: «dóna'm la contrasenya»

L'agent Miquel de Paz exemplifica que quan una relació de parella està en una fase inicial pot ser que un dels dos intenti convèncer l'altre perquè li doni les constrase-nyes de correu electrònic o de xarxes socials fent servir la voluntat de protegir-la com a argument: «un pot fer entendre a l'altre que per la seva seguretat és important que li doni les contrasenyes, però aquesta voluntat de protegir-la que li ven, perquè en teoria l'estima molt, acaba convertint-se en un control constant sobre l'altra persona». Això -prossegueix de Paz- «que a l'inici pot ser vist com una cosa normal» pot portar que qui té les claus entri i revisi «les converses de missatgeria instantània, es connecti a diferents perfils de xarxes socials de la parella per supervisar-les i, fins i tot, des d'un segon dispositiu, si ha instal·lat un geolocalitzador, pugui saber en tot moment on és la seva parella».

A través del tan utilitzat WhatsApp (o Telegram), el maltractador també pot controlar de manera permanent i immediata la parella, preguntant-li en tot moment on és, amb qui es troba, amb qui xateja mentre està en línia o opinar sobre la foto de perfil. El maltractador també pot controlar les amistats que la víctima té a les xarxes, opinar sobre si li agraden i incitar-la a desfer-se'n d'algunes; o sobre les imatges que comparteix i la manera com va vestida.

Aquests dos primers elements de control es poden intensificar a mesura que la parella fa més temps que està junta.

Si arriba el moment en què la víctima intenta trencar la relació o allunyar-se del maltractador, l'agressor pot utilizar les noves tecnologies per anar un pas més enllà: pot amenaçar-la dient-li, per exemple, que si el deixa, difondrà imatges íntimes de la víctima o que li suplentarà la identitat en alguna xarxa social.

En una relació trencada i tal com han exemplificat els mossos entrevistats, el maltractador encara sol anar més enllà, i si acaba complint les amenaces pot difondre imatges de la seva exparella per menyscabar la seva dignitat o fins i tot hi ha casos en què el maltractador «va suplentar la identitat de la seva exparella i va penjar un anunci seu en una pàgina de contactes». Un malson.

Utilizar els fills com a radar

Quan hi ha fills, la situació pot tornar-se encara més complexa. La víctima pot ser que no en tingui prou amb bloquejar l'agressor a les xarxes i esborrar tots els seus perfils i fotografies a Internet perquè deixi de controlar-la. La caporala Alba Garcés explica que en els casos de parelles separades amb fills una tàctica que a vegades han utilitzat maltractadors i que han detectat els mossos és que per tenir controlades les seves parelles regalen als fills un mòbil al qual prèviament s'hi ha instal·lat un geolocalitzador, de manera que el maltractador sempre sap on es troba la seva exparella mentre aquesta estigui amb els nens.

Miquel de Paz afegeix en aquest sentit que cal revisar tota la informació que comparteixen els fills a les xarxes socials, perquè «si, per exemple, a una mare que s'ha separat li aconsellem que no comparteixi mai on és ni amb qui està, serà fonamental que els fills facin el mateix quan siguin amb ella. La pedagogia als fills és fonamental».

Aïllar-se per recuperar-se

Les xarxes també fan que a la víctima li costi molt girar full encara que hagi trencat la relació i hagi eliminat el contacte directe amb l'agressor. Alba Garcés posa d'exemple que «encara que hi hagi una ordre d'allunyament i de prohibició de comunicació de l'agressor vers la víctima, el maltractador pot ser molt perspicaç i pot penjar missatges molt subtils a les xarxes, adreçats a la víctima, que ella sabrà interpretar perfectament i que l'afectaran, com per exemple si penja una foto d'un lloc on van anar i ell la va agredir». La caporala reconeix que davant d'aquestes situacions «allò recomanable és que ella s'aïlli per poder-se recuperar del tot».

Violència psicològica

El gruix de violència que l'agressor masclista exerceix a través de les xarxes socials entraria dins la classificació de maltractament psicològic, que apareix en primer lloc en els casos de violència sexista i per tant el tipus de violència que té més incidència.

De totes maneres, no sempre que hi ha un maltractament psicològic aquest ha d'anar necessàriament acompanyat de les xarxes com a arma. El gran gruix de maltractadors i víctimes que utilitzarien aquestes eines són les que tenen entre 16 i 45 anys. En aquest sentit, la psicòloga Sandra Alvarado i els mossos d'esquadra Miquel de Paz i Alba Garcés coincideixen a afirmar que no hi ha un perfil determinat de maltractor i de víctima que utilitzi el mòbil, sinó que és molt heterogeni. «Pel que fa al nivell econòmic, per exemple» -comenta Garcés- «trobem víctimes amb poc recursos però que tenen un mòbil intel·ligent». Quant a l'origen dels maltractadors i víctimes, Sandra Alvarado subratlla que «es dóna una presència de víctimes i maltractadors immigrants que és proporcional a la immigració que trobem al carrer».