La Transèquia va tornar a reeditar ahir el seu alt poder de convocatòria. Caminant, corrent o en bicicleta, en total hi van participar 4.612 persones, segons l'organització, sense comptar els més de 300 voluntaris i els 220 infants que van ser a la Minitransèquia.

La xifra d'inscrits és lleugerament inferior a la del 2016, segurament per la incertesa de les condicions meteorològiques. «Però, per sort, el dia ens ha acompanyat i el temps ens ha respectat moltíssim», valorava la coordinadora de la Transèquia, Laia Muns. «Patíem perquè les previsions no eren gaire favorables i, al cap i a la fi, no es tracta d'una cursa, que potser la gent hi va igualment, sinó d'una jornada per gaudir en família i amb els amics», va afegir. Tot i que va fer fred i vent, el sol va acompanyar els transequiaires durant una bona part del matí.

Del total d'inscrits, la majoria, 3.436, van resseguir la Sèquia caminant. Alguns van fer l'itinerari sencer de 22,2 quilòmetres des de Balsareny. Altres van optar per fer trams més curts, o bé des de Sallent o bé des de Santpedor. De bon matí, autocars que sortien de l'estació de busos de Manresa es van encarregar de portar els participants fins al lloc d'inici.

La Transèquia també es va poder fer corrent (amb 159 inscrits) i en bicicleta, en què es van apuntar 1.014 persones. Hi havia tres rutes circulars, la més llarga de les quals de 51 quilòmetres. I no tothom la va poder acabar. «A vegades, hi ha gent que es pensa que pot córrer 51 quilòmetres sense tenir les capacitats per fer-ho. Això és el que demanarem per a l'any que ve: que la gent tingui clar que la Transèquia és una festa i que no cal buscar un sobreesforç. Amb la ruta mitjana de 30 quliòmetres, en bicicleta, n'hi ha prou per gaudir», va alertar Laia Muns. «Hi ha hagut persones que han patit i han hagut d'abandonar», va admetre.

Muns, d'altra banda, va valorar positivament el canvi de recorregut del tram de Santpedor (forçat per unes obres a Comabella) i també es va mostrar satisfeta per haver ofert als participants aigua natural de l'aixeta: «hem instal·lat fonts connectades a la xarxa pública, i han funcionat molt bé. És una aposta per fomentar aquesta aigua», va dir Muns.