Encara feia força fred a les 10 del matí i, per això, Núria Oller i Rosa Serra, que eren a l'avituallament de Sallent, anaven fent de tant en tant un glop de caldo calent per escalfar-se. «A primera hora, encara feia més fred! Però la veritat és que l'experiència està sent ben divertida. La gent que arriba caminant de Balsareny ve força fresca i ens agafa amb ganes el caldo que els oferim!», explicava la Núria. Era la primera vegada que tant ella com la Rosa feien de voluntàries a la Transèquia. «Hem vingut sis membres de Càritas de Sallent. Aquest any, ens han ofert de gestionar els aliments sobrants dels avituallaments, i hem decidit aprofitar-ho», deia la Rosa. Una tasca ben diferent de la que fan a Càritas, reconeixia: «no havia estat mai fent avituallaments. I menys en un de tan gran com aquest!», deia.

La Núria i la Rosa són dues de les més de 300 persones voluntàries que ahir van ajudar a l'organització de la Transèquia, la tradicional caminada popular que recorre la Sèquia entre Balsareny i Manresa, i que ahir arribava a la 33a edició. «Hem superat el nombre de voluntaris previstos, i alguns s'han quedat sense el record que els regalem. N'haurem d'entregar més els propers dies», explicava Laia Muns, coordinadora del Parc de la Sèquia, entitat organitzadora del certamen. «És fantàstic que s'apunti tanta gent per fer de voluntària. Els demanes molt esforç, moltes hores de dedicació... i, per tant, que vulguin repetir, és molt positiu. Tots ells surten molt contents», ressaltava Muns.

Servir caldo, preparar i oferir la resta d'aliments i begudes, inscriure i guiar els participants, donar-los braçalets identificatius, penjar cartells, controlar el trànsit de ciclistes i de caminants, organitzar les activitats lúdiques a l'Agulla... el ventall de tasques d'un voluntari de la Transèquia és ben ampli. Per exemple, tallar maduixes. És el que feien Carla Ruiz i Dídac Pintó a l'avituallament de Santa Anna de Santpedor, on s'oferien broquetes d'aquesta fruita. «A les 7 ja érem aquí muntant la paradeta! Però l'experiència és molt maca», deia el Dídac. Tots dos formaven part de la trentena de voluntaris del Grup Llobet, que, a Santpedor, s'encarregaven d'entregar als participants maduixes, barretes energètiques, suc verd i suc vermell. A 2/4 d'11 ja hi havia una llarga cua de persones a l'avituallament. «Et passes el matí veient molta gent, parlant amb tothom... està molt bé», deia la manresana Lourdes Benito, una altra voluntària. «A mi em va proposar de venir la meva dona», explicava el manresà Carlos Casas mentre anava controlant que no faltés de res. «I vaig dir: sí, per què no? La Transèquia ja l'he fet caminant altres anys, però d'aquesta manera encara no l'havia viscut mai».

Alguns voluntaris reconeixien que es miraven amb enveja sana els participants. «Sóc del Centre Excursionista 2x2 i és el tercer any que faig de voluntària. I em deleixo veient tanta gent caminar!», deia la santpedorenca Maria Ferrer, que, a Santa Anna, s'encarregava de controlar el trànsit de ciclistes i vianants.

Mentrestant, al punt d'inscripcions, Reyes Mateo assaboria la seva primera experiència de voluntària. «Amb el meu marit, hem fet la Transèquia altres anys i, aquest cop, hem volgut ser voluntaris. I és molt distret», explicava. La Reyes compartia tasques amb dos joves estudiants del cicle formatiu d'activitats físiques de l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, que van aprofitar la Transèquia per fer pràctiques per al curs. «Jo sóc de Terrassa i no havia sentit mai parlar de la Transèquia. És molt bona iniciativa, que mou moltíssima gent», deia admirat Bernat Martínez. La santjoanenca Amanda Maestre, també estudiant del mateix cicle formatiu, mirava amb deler els participants. «Fa una mica de ràbia veure'ls caminant i en bicicleta, perquè m'agradaria ser-hi! Però tampoc no tinc tens temps d'avorrir-me», afirmava.

A partir de 2/4 de 12, tampoc no van tenir temps de fer-ho els treballadors i usuaris d'Ampans que feien de voluntaris a l'avituallament de Comabella, el darrer punt que els participants trobaven abans d'arribar a l'Agulla. «Els donem iogurts, pomes, aigua... és molt animat», explicaven contents tres usuaris, el José, el Ramon i l'Alfred. «Som 28 persones d'Ampans participant a la Transèquia», destacava una de les treballadores, Cristina Castaño.

El gruix de voluntaris treballaven a l'Agulla, que, a partir de migdia, amb l'arribada progressiva dels participants, ja era tot un formiguer. «Nosaltres som els primers que rebem els participants i veiem les seves cares de cansats, sobretot els que vénen de Balsareny!», comentava content el Florenci, de l'entitat Meandre. «Jo ja fa cinc anys que hi col·laboro i, per a mi, és una experiència molt gratificant: és una diada festiva, veus que la gent s'ho passa molt bé i tu gaudeixes amb ells», explicava Montse Vila, de la mateixa associació, amb un pa de quilo a les mans, a punt d'entregar-lo a una taula on s'acabava d'exhaurir. «Jo no he fet mai la Transèquia. Prefereixo ser aquí, servint cigrons amb cansalada als participants», concloïa la santpedorenca Sònia Targa.